Joana i Mireia Vilapuig ens presenten 'Selftape'
- La sèrie, protagonitzada per les germanes Joana i Mireia Vilapuig (‘Polseres vermelles’), és una de barreja realitat i ficció on reflexionen sobre la seva vida després d'assolir la fama
- Rodada a Terrassa, ha estat gravada en diversos idiomes, principalment català i castellà: "No tenia sentit que tinguéssim vídeos d'arxiu parlant català i després a la ficció parléssim castellà", diuen sobre el joc d'idiomes.
- ‘Selftape’, participada per RTVE, s'ha estrenat al Festival de Màlaga i s'emetrà a RTVE Catalunya
Les actrius Joana i Mireia Vilapuig ens presenten Selftape, la tercera sèrie original de Filmin, participada per RTVE i que es podrà veure a RTVE Catalunya. Aquestes germanes ens parlen d'una història amb referències autobiogràfiques de dues joves actrius que van conèixer la fama i l'èxit quan eren nenes, i ara han d'afrontar els problemes i les incerteses del present.
Com detallen en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, els selftapes són un "primer cribratge" en diversos càstings en el qual les actrius i actors es graven a ells mateixos fent una petita prova. "Durant la pandèmia s'ha incrementat, però nosaltres vam començar l'any 2015. Fa temps que existeix. No hem inventat res", detalla Mireia Vilapuig.
Les artistes detallen que la idea sorgeix d'un moment en el qual rebien molts 'no' a diverses feines, i de la confrontació entre dues germanes després de l'èxit inicial que van tenir de ben petites. "En el moment del selftape és el moment on ens trobàvem autodirigint-nos. Veiem que passaven coses, que hi havia certa rivalitat, certs conflictes", ha dit la germana gran, sobre coses del passat que van començar a parlar i que abans no tenien del tot parlades.
Una sèrie de ficció plena de realitat
En tot plegat, Joana Vilapuig diu que "hi ha molta ficció, però també hi ha molta realitat". L'actriu explica que inicialment van començar ficcionant molt la sèrie, però després van optar també per "connectar" i anar a la seva relació, i "parlar de coses que no havíem parlat mai". "El fet que ens trobéssim les dues una mica soles volent ser actrius i gravant-nos, tot això… Ens comparaven molt", ha recordat.
Un dels moments claus va ser quan van començar a rebuscar en els seus selftapes de petites, on van veure que "potser" hi havia una història al darrere. "Vam anar remenant i vam trobar vídeos de petites. També vídeos d'entrevistes, del moment de Polseres Vermelles… hem anat recopilant vídeos d'arxiu", diu la petita, mentre Mireia Vilapuig reconeix que els agradaria tenir-ne més, per bé que en tenen forces.
Les actrius reconeixen que a la sèrie apareix el contrast entre les ganes i la lluminositat d'unes nenes que volien ser actrius, amb les noies adultes que es troben amb moltes més dificultats i una relació complicada. "Ens interessava molt aquest contrast i el volíem jugar molt", diu Mireia. "Com tens aquesta cosa més naïf de la infància i com es va transformant en una cosa més fosca o més complex, pel que vas vivint i les experiències que vas tenint", argumenta.
El paper de la llengua
Les germanes també han parlat del paper que juga la llengua en la seva sèrie. "Ens agrada molt que tingui aquesta hibridació de llengües, que no només hàgim de parlar en català o castellà", diu Mireia Vilapuig, destacant que hi ha moments en castellà i català, i fins i tot hi apareix el noruec a l'inici.
"No tenia sentit que tinguéssim vídeos d'arxiu on parlàvem català i després a la ficció parléssim castellà", afegeix Joana Vilapuig. En aquest sentit, creu que això hauria trencat la "màgia de veritat" que hi ha a Selftape.
.
