La nit de dissabte a diumenge tornem a l'horari d'estiu
- Segons experts, els canvis d'horari afecten negativament la salut i l'horari d'estiu és més nociu
- Els canvis d'hora es faran, almenys, fins al 2026
- EN DIRECTE | Segueix l'actualitat de dijous 23 de març
Amb el començament oficial de la primavera aquest dilluns 20 de març i les pujades de temperatures en les últimes setmanes, l'estiu és cada vegada més a prop. El canvi a l'horari d'estiu aquest cap de setmana en confirma l'arribada de manera gairebé definitiva. Com és habitual, el canvi arriba l'últim diumenge de març, cinc mesos després de canviar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre.
Així doncs, la matinada d'aquest diumenge 26 de març es canviarà l'hora: a les 02:00 seran les 03:00. La nit entre dissabte i diumenge serà una hora més curta i, per tant, es podrà dormir una hora menys. Això suposarà que a partir de diumenge es farà de dia més tard, però també voldrà dir que les hores de sol s'allargaran durant la tarda.
Aquest diumenge a les 02:00 seran les 03:00 RTVE Catalunya
Aquests canvis d'horari es fan a tota la Unió Europea i tenen arrelats una llarga tradició, però ja fa temps que són els protagonistes d'un extens debat. Especialistes de la Societat Espanyola de la Son (SES) han advertit en diverses ocasions dels perjudicis dels canvis d'hora.
Beneficis dubtosos per la salut
Pel que fa a la salut, és evident que el canvi d'hora afecta les hores d'exposició al sol que pateix l'organisme i, després d'un canvi, es desequilibra el rellotge intern. Com a conseqüència, el cos pot tardar uns dies a reajustar-se, fet que pot provocar més cansament, gana i, fins i tot, canvis d'humor lleus. Al cap i a la fi, el canvi d'hora no és més que un petit efecte jet lag domèstic, segons els experts.
Tot i això, l'horari d'estiu és més nociu que el d'hivern, segons especialistes de la SES. L'horari d'hivern facilita el despertar perquè coincideix amb la sortida del sol. En canvi, amb l'horari d'estiu es pot donar una falta de llum als matins i un excés als vespres, per això la SES alerta: "Tant la foscor al matí com la lluminositat a la nit retarden el rellotge intern produint un desajustament".
Estalvi energètic, també dubtós
Pel que fa als efectes econòmics dels canvis d'horari, l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) assegura que el canvi horari fa possible un 5% d'estalvi energètic durant l'estiu. Tot i això, aquests estalvis són marginals i poden variar molt depenent de la zona geogràfica exacta. Segons l'IDAE, com més al nord, més s'estalvia amb el canvi d'hora.
L'IDAE destaca, a més, que tot i que sí que hi pot haver una disminució d'energia en il·luminació, és possible que no sigui així en tots els casos. Pel que fa a la calefacció, no està comprovat que també disminueixi amb el canvi d'hora, sinó que fins i tot hi ha indicis d'un possible increment.
La història accidentada del canvi d'hora
El canvi d'hora es fa al març i l'octubre des de fa gairebé 50 anys, però, com hem arribat fins aquí?
El president americà Benjamin Franklin va ser una de les primeres persones a escriure sobre els beneficis d'un canvi horari ja al segle XVIII. Era un gran defensor de l'aprofitament de la llum del sol i l'estalvi d'energia i va comprovar que quan es llevava aviat aprofitava més el dia i les hores de sol. Tot i això, no va tenir cap impacte i no va ser fins més endavant que es va començar a plantejar la possibilitat de canvis d'hora dues vegades l'any.
No va ser fins un segle més tard que William Willet, un constructor britànic, va tornar a plantejar la idea dels canvis en veure que les persianes de les cases estaven totes baixades a primera hora del matí, desaprofitant així, molta llum del sol. Willet va publicar diverses teories i estudis defensant els canvis, que van servir d'impuls pel primer canvi d'hora l'any 1916.
En plena Guerra Mundial, l'Imperi Alemany, juntament amb l'Imperi Austrohongarès, Bulgària i Turquia, van fer el primer canvi d'hora el 30 d'abril de 1916. Els anys següents van estar marcats arreu pel caos de les guerres i els canvis d'horari es van anar fent de manera intermitent a tots els països del món.
Espanya no va ser cap excepció i els canvis es van anar fent de manera interrompuda durant tot el segle XX. Durant la Guerra Civil, fins i tot, el territori republicà tenia una hora i el franquista una de diferent. L'any 1940, a més, Franco va decidir col·locar Espanya al mateix fus horari que Alemanya, en lloc de què tocaria geogràficament amb Portugal i Anglaterra. Aquest canvi, que servia per confirmar els llaços de l'Espanya franquista amb l'Alemanya nazi, encara dura avui en dia.
Finalment, l'any 1973, arran de la crisi del petroli, diversos països van començar a implementar els canvis de manera definitiva per estalviar energia. A Espanya, doncs, es canvia l'hora cada últim diumenge d'octubre i de març des del 1980. Això, però, podria estar a punt d'acabar-se.
El final del canvi d'hora encara no és una realitat
El canvi d'horari es fa a tota la Unió Europea i altres països del món, tot i que ara només en queden 75 que continuen fent-lo dels 140 que l'han fet en algun moment de la història. Des de l'any 2018 hi ha obert un debat sobre la continuació d'aquests canvis horaris a causa del dubte dels seus beneficis, tant econòmics com de salut. La Comissió Europea va fer una enquesta ciutadana aquell mateix any i més del 80% dels europeus van votar en contra de fer canvis d'hora dues vegades l'any.
El 2019, però, els llavors 28 de la UE van decidir posposar la decisió fins al 2021 i, per culpa de la pandèmia, s'ha anat posposant. Així doncs, a Espanya el canvi d'hora serà una realitat, almenys, fins al 2026, cada últim diumenge de març i octubre.
- 26 de març i 29 d’octubre de 2023
- 31 de març i 27 d’octubre de 2024
- 30 de març i 26 d’octubre de 2025
- 29 de març i 25 d’octubre de 2026
