Som monògams o polígams per naturalesa?
Sexband - Triella, el menage à trois que fa feliços al Brian, la Liliana i l'Angie
- Els joves creuen cada cop menys en la idea romàntica de la mitja taronja
- Parlem de Sexe i compromís a 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
El Brian i la Liliana són una parella enamorada i casada des de fa poc més d’un any. Es van conèixer ballant i des d'aleshores no s’han separat. Tots dos havien tingut una relació anterior en la qual els era impossible mantenir-se fidels a les seves parelles. La Liliana no va materialitzar cap aventura extramatrimonial, però se sentia atreta per altres dones perquè és bisexual. El Brian tenia gairebé una doble vida, enganyava constantment la seva parella. Ara, tots dos han decidit basar el seu compromís en una relació poliamorosa amb l’Angie. És el que s'anomena una 'triella', una unió sentimental entre tres persones que s’estimen per igual i formenuna llar.
Angie, Brian i Liliana casats a 'SexBand'
És possible estar tota la vida amb la mateixa parella? És normal sentir-nos atrets per altres persones? Podem estimar a més d'una a la vegada? Som monògams o polígams per naturalesa?
Compromís en relacions no monògames, és possible?
Cada cop més parelles optes per deixar de banda les relacions convencionals i s'endinsen en altres formes d'estimar o de tenir sexe no monògames. Les relacions obertes o poliamoroses són cada cop més habituals, sobretot entre la gent jove que ja no creu en la idea de l’amor romàntic o la mitja taronja. Però, és compatible el compromís amb aquesta visió més lliure de l’amor?
El Brian, la Liliana i l’Angie expliquen que és molt important la comunicació per tirar endavant una relació com la seva. No admeten infidelitats, tampoc no és una relació oberta en què un dels tres pot tenir sexe esporàdic fora de casa. Ho pacten tot. Diuen que practiquen la 'compersió' que és l'oposat a la gelosia i als sentiments possessius. Implica sentir plaer i pensaments positius en veure gaudir algú que estimes amb una altra persona.
“Practicamos la compersión“
Tot i que la societat en què vivim pensa que ell "és un machote" perquè està amb dues noies, la veritat és que la relació és de tres. "La gent pensa que entre nosaltres dues no hi ha res i no és així, vivim en un món masclista".
Per què s'ha imposat la monogàmia?
Segons la ciència l'ésser humà, com la majoria de mamífers, no és d'origen monògam. De fet, tenir la mateixa parella durant tota la vida no és viable des del punt de vista evolutiu. En societats petites i inestables com les prehistòriques, si una dona tenia fills ambmés d’un home, maximitzava les probabilitats de supervivència del grup.
Els científics avalen que la monogàmia no és la forma natural de relacionar-se entre homes i dones. Però, per què ha estat instaurada en la nostra societat durant tant de temps?
Es diu que la monogàmia neix paral·lelament al concepte de propietat. Quan els nostres avantpassats van passar de ser caçadors a ser recol·lectors, al Neolític, les poblacions deixen la vida nòmada i s’assenten en poblats estables. A mesura que les societats agrícoles van anar creixent la terra disponible va ser cada vegada més escassa, i dividir aquesta entre massa gent reduïa el seu valor. La monogàmia va proporcionar una solució al problema, perquè només els veritables hereus de la unitat familiar rebien les possessions dels pares. També era una forma de protegir els fills de l’infanticidi contra altres mascles rivals i una mesura sanitària per evitar l’expansió de les malalties de transmissió sexual.
Angie, Brian i Liliana a 'SexBand'
Avui en dia, només 43 de les 238 societats existents al món són monògames i els motius que hi havia per mantenir la monogàmia ja es poden resoldre d'altres formes. Té llavors sentit mantenir les relacions monògames?
La monogàmia no desapareixerà de cop ni probablement, mai, però moltes persones potser comencen a acceptar que tenir relacions sexuals amb només una persona durant tota una vida és gairebé impossible. Alguns científics ja avancen que la monogàmia es relaxarà i que tindrem relacions més dinàmiques i obertes. Si la societat evoluciona, les relacions no es mantindran estàtiques. Cada cop veurem menys aquells que obeeixen el patró de casament, convivència, fills i junts fins que la mort ens separi.
