Per què hi ha tantes persones al món que pateixen depressió?
Mapes mentals- Segons l’OMS, a escala mundial, 280 milions de persones tenen depressió i és considerada una malaltia mental greu
- En els pitjors dels casos, es pot arribar al suïcidi que és la quarta causa de mort entre les edats de 15 a 29 anys
- Ja disponible ‘Mapes mentals’, programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
Segurament diem massa a la lleugera la paraula “depressió”, sobretot com a sinònim de tristesa. El cert és que és un dels símptomes que allibera aquesta malaltia mental, però no és l’únic i, per tant, no hauríem de confondre’l amb aquesta emoció. Sabríem distingir aleshores la malaltia de l’emoció? Socialment tenim un problema en confondre-les? Quines conseqüències comporta no separar correctament els dos conceptes? Aquestes qüestions les ha abordat a través d’experts i testimonis l’últim capítol de Mapes Mentals.
Enric Álvarez, psiquiatre expert en depressió, explica que aquesta malaltia deriva de factors psicològics, biològics (com la genètica) i socials. Persones que han passat per circumstàncies vitals adverses tenen més probabilitats de patir depressió, però no és una condició sine quanon. A la Mabel li van diagnosticar depressió amb 25 anys: “La depressió és com una mena de fantasma que està al meu voltant. Quan la tens dins, s’apodera del teu cos i dels sentiments i l’energia.”.
La tristesa és una emoció normal i necessària: quan ens van malament les coses, si tenim una pèrdua, un problema. “És un estat passatger circumstancial, depèn de certes coses. Si la gestionem, no es queda a viure amb nosaltres. En canvi, la depressió és caure en un bucle "del qual no pots sortir”, assegura el psiquiatre en una conversa amb Ana Boadas. El testimoni així ho reflecteix: “Vaig estar dos mesos sense literalment sortir del llit. El simple fet d’anar al lavabo o al sofà era tot un món. El dia que aconseguia esmorzar a la taula era una victòria”.
“La depressió és caure en un bucle del qual no pots sortir “
El nostre sistema social no valora ni posa en relleu la tristesa; això és un problema per desenvolupar aquesta emoció i sobretot per naturalitzar-la, fet que la converteix sovint en un tabú. “Vivim en una happycracia, sempre tot ha d’estar bé i hem d’estar bé. Hem fet d’això un objectiu, quan hauria de ser una conseqüència”, explica la psicòloga Mercè Conangla.
Augmenten els intents de suïcidi entre els adolescents
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a escala mundial, aproximadament 280 milions de persones tenen depressió. Altera les activitats laborals, escolars i familiars de la persona afectada i en els pitjors dels casos, pot comportar al suïcidi. Cada any se suïciden més de 700.000 persones, convertint aquesta en la quarta causa de mort en el grup de 15 a 29 anys.
Les conductes suïcides entre els i les adolescents s’han disparat en els últims anys, especialment arran de la pandèmia. En menors de 15 anys, a Espanya, s’ha passat de set suïcidis el 2019, a 14 el 2020 i a 22 el 2021. A més, segons un informe d’UNICEF revela que els pensaments suïcides són habituals perquè, els nens entre 8 i 11 anys poden no tenir noció que la mort és per sempre.
L’entorn social en què viuen avui dia els adolescents, no és el mateix que fa uns anys: accés a Internet, assetjament escolar i per la xarxa, vivències d’abusos sexuals, i una autoestima cada cop més baixa.
Quins senyals d’alarma hi ha darrere d’un suïcidi?
- Un canvi en la conducta, ser una persona aïllada o sentir-se desesperat, sense sortida en la vida
- Sentir-se una càrrega sobre els altres i parlar contínuament sobre una situació de desesperança
- Canvi d’hàbits de vida personal o d’higiene: deixar de cuidar-se un mateix.
- 024 és la línia d’atenció al suïcidi, és gratuïta confidencial i disponible les 24 hores
