30 anys de la mort de Vicent Andrés i Estellés: el poeta que exalçava la vida i patia tant la mort
- Escoltem Vicent Andrés i Estellés parlant de com s'estima la vida gairebé a cada entrevista de TVE Catalunya, on va començar a aparèixer als anys 70
- La seva poesia exalça la vida i per força la mort, un tràngol que el poeta va patir en persones molt properes
- Repassar la seva vida és també rememorar la força de la reivindicació de la llengua a València, com mostra el nostre Arxiu històric
Vicent Andrés i Estellés va morir ara fa 30 anys i no podem deixar passar aquesta efemèride sense recuperar les intervencions que va fer davant les càmeres de TVE a Catalunya, des dels anys 70. Escrivia una poesia que lloa sempre la vida. Els aspectes que ens fan feliços els desgrana amb intensitat. L'amor i el sexe són punts molt destacats dels que parla sense embuts des dels inicis.
La mort hi és també molt present perquè l'odia: l'ha viscut de prop a la família des d'infant, l'ha vist a la guerra, i d'adult fins i tot perd una filla. També pateix per la pàtria, un altre puntal de la seva existència i de la seva escriptura. Les seves paraules ens mostren un home humil, però gran per a la literatura: quan innova amb els seus versos aconsegueix que molts s'hi emmirallin. I transforma, fins modernitzar-la, la poesia valenciana. El seu llenguatge col·loquial s'hi manté ferm sobre les bases de la gran cultura literària i lingüística d'Andrés i Estellés.
Un imprescindible de les lletres
La primera revista cultural per excel·lència de la televisió en català Tot Art parla d'Andrés i Estellés el 1976. Montserrat Roig li escriu una semblança en què destaca el tema de la mort. Destaca com el poeta sempre fa referència al seu gran amor a la vida, un dels seus temes recurrents. El reportatge, amb errors tècnics derivats de l'original en cinema d'aquest document, comença amb el poeta recitant uns versos de la seva obra 'Post-mortem'.
L'any següent, el juny del 1977, Vicent Andrés i Estellés entra als estudis de Miramar per a ser entrevistat a l'espai Personatges. Montserrat Roig li fa una entrevista biogràfica i l'escriptor explica la seva vida, les primeres vegades que visita Catalunya, la mort de la filla, les tertúlies a casa seva, les lectures d'amagat i el cop del franquisme a València. Expressa, com si ho sentís, de nou com l'afecten les pintades o les pancartes que llegeix aquí o allà, i quan va estar a punt de morir, intoxicat. També, que la seva era la família que tenia Joan Fuster quan anava a València.
Els premis Octubre
Andrés i Estellés no falta mai a l'acte més destacat de les lletres valencianes: cal tenir present que, des de la primera convocatòria el 1973, s'hi atorga el 'Premi de poesia Vicent Andrés i Estellés'. Tan important és l'obra de l'autor com la seva implicació en el certamen en la vitalitat de la literatura. Convocats per Tres i Quatre, el 1978, Maria Antònia Oliver fa el reportatge per al programa Signes de TVE Catalunya.
El poeta parla de Burjassot, on va néixer el 1924, dels carrers i les cases i els seus records en l'espai Crear i viure, poetes ara, enregistrat el 1981. Entrevistat per Guillem Frontera, declara un cop més 'el que més estime és la vida, viure en plenitud'. L'actor Pep Cortés recita els seus poemes i Ovidi Montllor canta, al port de pescadors de València, 'M'aclame a tu'. És un espai estrenat des de Miramar el 1981.
Petits moments d'una vida que creen la poesia
Alguns fragments d'aquest darrer programa els aprofiten a TVE a Miramar per a fer un petit espai anomenat Cuca de llum que uneix Vicent Andrés i Estellés i J.V. Foix. Tots dos són fills de forners. En aquest enregistrament, el poeta valencià hi explica com el seu avi va ser assassinat davant del forn de pa.
El 1988, Andrés i Estellés s'estira a l'espai El divan de l'Ivan. Fent com de psicoanalista, repassen la família, la beguda, el tabac i el sexe. L'escriptor explica l'anècdota que un metge que l'anava a operar el recordava d'haver-lo vist a la tele! També diu Vicent Andrés que es va despertar durant la intervenció.
Desgraciadament, la mort anà a cercar Vicent Andrés i Estellés molt aviat, als 61 anys. Va patir una embòlia mentre era ingressat per problemes vasculars a l'Hospital la Fe, de València. La seva immensa aportació a la llengua catalana va impactar profundament la societat, sobretot des que es va començar a publicar amb una gran empenta en acabar el franquisme.
