Què és l'estrès crònic i com el podem afrontar
- L'estrès crònic afecta de manera mental i física i es manifesta en símptomes com la hipertensió
- Quan una situació d'estrès es cronifica, pot desembocar en una depressió
- Tens tot el contingut de ‘Mapes mentals’, programa presentat per Ana Boadas, a RTVE Play Catalunya
Pot no semblar-ho, però l'estrès és natural i fins i tot, saludable. Aquest gran mal del món modern és una resposta del nostre cos davant d'un desafiament. Ara bé, quan aquesta situació es perllonga en el temps, l'estrès es cronifica i té conseqüències negatives en el nostre benestar mental i emocional.
Incertesa econòmica, excés de responsabilitats o de feina (que produeix la síndrome burnout) són exemples de desencadenants d'aquest trastorn. Però també hi ha situacions molt més petites i subtils que generen aquesta resposta d'estrès al cos: el soroll constant com el que es produeix per obres, la pol·lució… l'organisme arriba al seu límit, l'estrès es transforma en una pèrdua de motivació, d'energia i finalment, en depressió.
Al capítol de ‘Mapes mentals’ dedicat a la tristesa i la depressió, la metge experta en neurologia Rosa Casafont explica els quatre factors que desencadenen l'estrès crònic: la novetat, la incertesa, la sensació de falta de control i l'amenaça de la personalitat. Aquestes situacions generen una resposta física i emocional de l'organisme que ens ajuda a afrontar-les a través del cortisol, que és la principal hormona que ens ajuda a lidiar amb aquests desafiaments. També entra en joc l'adrenalina, que fa augmentar la pressió sanguínia i altera la freqüència cardíaca. Tot plegat forma un còctel de substàncies ens ajuden a afrontar situacions estressants, però que, si s'allarga en el temps, acaba sent perjudicial. Els neurotransmissors, hormones i factors inflamatoris que afavoreixen canvis cerebrals estructurals, funcionals, en el sistema immunitari i endocrí poden afavorir el quadre depressiu.
Com podem afrontar l'estrès crònic
Segurament no podem evitar les situacions que generen estrès crònic, però tenim eines per regular-lo, com la cognició corporitzada. Aquesta teoria sosté que pensament i cos humà intercanvien informació constantment, però de manera recíproca. Per exemple, sabem que el cervell ordena moure un braç i executem l'acció, però aquest ordre es podria alterar i que el pensament fos el resultat d'una experiència corporal.
“Un somriure també pot desencadenar pensaments positius“
Aplicat a situacions d'estrès, Rosa Casafont ho exemplifica així: “si un pensament positiu genera un somriure, un somriure també pot desencadenar pensaments positius”. Accions que transmeten alegria com ballar o cantar, faciliten un estat de benestar emocional.
Una altra eina molt beneficiosa és la pràctica de l'esport, que, més enllà de millorar la capacitat física general, produeix una descàrrega de les tensions acumulades, millora la concentració i augmenta les endorfines.
Malgrat aquestes tècniques que tothom pot provar, l'ajuda d'un professional de la psicologia és clau per afrontar situacions d'estrès que duren massa temps.