El TSJC condemna a Laura Borràs a 4 anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació
- El Tribunal proposa al Govern l'indult parcial perquè Borràs no hagi d'ingressar a la presó
- Pere Aragonès demana acabar amb la interinitat al Parlament
- Segueix en directe les reaccions a la sentència del Cas Borràs
El cas Borràs sembla que encara portarà cua. El TSJC ha decidit condemnar la líder de Junts, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó per falsedat i a 13 anys d'inhabilitació per prevaricació per les irregularitats de les contractacions quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Ara bé, en una resolució inesperada, la Sala també proposa al Govern l'indult parcial per Laura Borràs en el temps que excedeixi dels dos anys de la pena, el que evitaria el seu ingrés a presó. La sentència no és ferma i encara es pot recórrer.
La Fiscalia demanava sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat en document mercantil per adjudicar suposadament ha dit 18 contractes al seu amic Isaïes H. quan dirigia la Institució. Precisament, Fiscalia va arribar a un pacte amb els altres dos acusats, Isaías H i Andreu P, per rebaixar les seves condemnes a canvi de confessar.
El focus sobre el Parlament
La sentència del TSJC situa ara el focus sobre la presidència del Parlament, en mans de la republicana Alba Vergés, que ocupa el càrrec en funcions després que la mesa suspengués la líder de Junts. El mateix president de la Generalitat, Pere Aagonès, ha reclamat als partits "trobar fórmules per acabar amb la interinitat del Parlament.
Tots els grups tret de Junts ja han demanat que faci "un pas al costat", i Vox Ciutadans i PP que la JEC li retiri l'acta de diputada.Totes tres formacions també han rebutjat un possible indult, mentre que els comuns han reconegut que no són partidaris d'indultar per casos de corrupció.
La figura de l'indult
El doctor en dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Baucells, ha defensat a El Vespre del Canal 24h de TVE que la petició d'indult al Govern és "un mecanisme habitual" i que els magistrats segurament han considerat que no podien imposar una pena inferior, perquè consideren que hi ha "delicte continuat" i no hi ha atenuants.
Reacció de Laura Borràs
Després de conèixer la sentència, Laura Borràs s'ha dirigit a les portes del Parlament on l'esperaven desenes de persones, entre elles els principals dirigents de Junts per Catalunya i l'expresident de la Generalitat, Quim Torra.
La presidenta suspesa del Parlament ha denunciat que no ha tingut "un judici just" i ha descrit com una "aberració" la condemna del TSJC. En aquest sentit, ha insistit que el seu cas forma part d'una persecució judicial de l'Estat amb la intenció de destruir el moviment independentista. "Aquesta sentència no és ni ferma, ni justa. No impedirà que segueixi treballant per la independència", ha afegit. Borràs ha tornat a defensar la seva innocència: "No he comès cap delicte" i en aquest sentit, ha avançat que seguirà lluitant amb la confiança que un altre tribunal l'acabarà absolent.
Divisió dins l'independentisme
Borràs sempre ha intentat emmarcar el procés a l'àmbit polític amb acusacions de persecució judicial a l'independentisme. Precisament, aquest extrem és el que ha acabat fent encara més grans les esquerdes dins el moviment sobiranista. Tant ERC com la CUP s'han desmarcat sempre negant-se a acompanyar-la a les portes del TSJC durant el judici i aquest mateix dijous han insistit en la necessitat de diferenciar el que consideren un cas de corrupció.
Precisament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat que el cas Borràs no es pot vincular el cas Borràs amb la repressió política ni judicial que pateixen els polítics independentistes, i per tant "no s'hauria de vincular a una causa comuna contra l'independentisme".
També la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha considerat que queden acreditades les "males praxis" quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. En tot cas, recorda que el mateix Tribunal admet implícitament que les penes imposades són desproporcionades.
Fraccionament dels contractes
A la sentència, es condemna Borràs en constatar que hauria adjudicat a Herrero tasques per valor de 335.000 euros, però les hi van pagar en factures que no superaven els 18.000 euros, de tal manera que s'esquivava l'obligatorietat de convocar concursos públics per a quantitats superiors a aquesta. La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, va assegurar durant el judici que "de cap manera" reconeix els fets: "No he comès cap delicte". Els altres dos acusats, els beneficiaris dels contractes sota sospita, en canvi, la van incriminar directament.
En el seu informe final, la fiscal va assegurar que la líder de JxCat tenia l'objectiu planificat perquè el seu col·laborador Isaías H. fós l'únic adjudicatari dels treballs per la web, coneixia com s'havia de fer el procés de contractació i era qui fixava les instruccions per elaborar els pressupostos i les factures falses. A banda, va donar per bons els mails que l'incriminen donat que mai va negar la seva existència i assegura que va ser advertida de les irregularitats.
Durant el judici, la seva defensa de Borràs va insistir que s'han vulnerat els drets fonamentals des del principi i que s'ha passat "del a por ellos, al a por ella". En el seu torn de paraula la mateixa presidenta de Junts va assegurar que l'han "trinxat, l'han criminalitzat i caricaturitzat" per fer-la passar per una persona corrupta. Assegura que ha viscut durant anys judicis paral·lels que li han causat un "dolor irreparable".
Coincidència amb el retorn de Ponsatí
La sentència del cas Borràs arriba quan queden tot just dos mesos per les eleccions municipals del 28 de maig. A més coincideix amb la ressaca del retorn de l'eurodiputada Clara Ponsatí a Catalunya cinc anys i cinc mesos després de fugir per la declaració unilateral d'independència.
L'episodi de la detenció de Ponsatí i les acusacions d'haver violat la seva immunitat com a europarlamentària, han acabat per revifar els ànims dins del sector independentista de Junts i l'ANC.
