La Pedrera presenta "Jaume Plensa. Poesia del silenci"
- L'exposició, que estarà a La Pedrera fins al 23 de juliol, explora la relació de Plensa amb la literatura i la poesia
- Compta amb més de 100 obres des del 1988 a l'actualitat
- EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest divendres a Catalunya
La Fundació Catalunya La Pedrera presenta l'exposició de l'escultor català Jaume Plensa, "La Poesia del Silenci". L'exposició compta amb més de 100 obres de l'artista, de tota la seva trajectòria professional i artística. Des d'una obra inèdita acabada aquest mateix any 2023, fins a peces de petit format fetes als anys noranta, l'exposició es pot veure a La Pedrera fins al 23 de juliol.
El comissari de l'exposició, Javier Molins, qualifica l'exposició com "la més completa de Plensa, tant pel nombre d'obres, com pel nombre de registres". A més, és una exposició excepcional que recull totes les peces sota una única temàtica: la literatura i, en concret, la poesia.
La importància de la literatura en l'obra de l'autor
L'any 2008, l'escultor i artista plàstic Jaume Plensa, es va adonar que havia fet servir tots els materials possibles per fer les seves obres menys un: el text. Havia fet obres de fusta, de ferro, de pedra, de marbre, però mai de paraules. Va ser llavors que va construir Tel Aviv Man XX, la primera de moltes obres en què Plensa fa servir les paraules per donar forma, en aquest cas, una figura humana.
L'exposició compta amb obres que va realitzar durant la pandèmia, com 'Cry' (2020) RTVE Catalunya
En el cas d'aquella primera construcció, Plensa va triar les paraules d'un dels seus escriptors preferits, Shakespeare, amb un fragment de Macbeth. Plensa, però, està influenciat per molts altres artistes i poetes que es veuen reflectits en totes les seves obres i en què aquesta exposició posa el focus. El mateix Plensa explica que la seva cultura literària és una taula de quatre potes: Dante, Baudelaire, William Blake i Shakespeare.
A sobre d'aquesta taula, però, se n'han anat construint de noves que també han tingut una gran importància en la seva obra. "Quan vivia a Berlín vaig descobrir Hotel a París de Vicent Andrés Estellés", explica Plensa per destacar aquest poeta com un dels més importants de la seva vida.
La poesia com a eix temàtic
A partir d'aquesta influència, "La Poesia del Silenci" és un recorregut de l'obra de Plensa a partir de la literatura i el seu impacte en l'autor. Amb obres com Song of songs (2005) Plensa intenta, tal com explica Molins, alliberar la poesia de la bidimensionalitat del paper. Altres obres, a més, neixen directament d'un poema o un vers, com Day-night (2012), fill d'un vers d'Estellés. L'obra és una figura de 8 metres d'alçada que s'il·lumina a les nits i que, col·locada al terrat de La Pedrera, vigila la ciutat de Barcelona.
L'obra 'Day-Night' (2012) vigila la ciutat de Barcelona des del terrat de la Pedrera RTVE Catalunya
Amb aquesta exposició, però, no només parla de la poesia, sinó que l'autor admet que s'ha adonat que "porta més de 50 anys parlant del silenci". Plensa també reconeix que admira els poetes per la capacitat que tenen de plasmar conceptes molt concrets en molt poques paraules, i diu que l'escultura "també és una mica això".
La mirada vigilant i dialogant de Gaudí
La majoria d'obres es troben a la sala d'exposicions de La Pedrera, però s'han col·locat alguna de les peces més monumentals en altres llocs de l'edifici. Així, podem trobar obres als patis interiors, el terrat, les golfes i, fins i tot, una peça de grans dimensions a l'exterior de l'edifici, davant de la façana. Amb la monumental obra Flora (2021), col·locada al bell mig del passeig de Gràcia, conviuen un rostre, la façana del cos i la façana de l'edifici en si.
Plensa mostra que la distorsió també pot ser bella RTVE Catalunya
Aquesta convivència entre l'edifici de Gaudí i les obres de Plensa es dona en totes les obres i tots els espais. Molins destaca que Plensa sempre ha jugat amb la vessant arquitectònica dels espais on exposa les seves obres i s'ha volgut allunyar del concepte de "white cube", on les obres s'exposen en sales blanques i buides. Al contrari, "La Poesia del Silenci" juga i s'aprofita d'aquest diàleg entre l'arquitectura de Gaudí i l'obra de Plensa.
Tot i que l'exposició ja estava pensada abans de decidir La Pedrera com a l'espai expositiu, l'artista afirma que ha casat a la perfecció. La figura de Gaudí l'ha acompanyat durant tot el procés de concepció de l'exposició i Plensa diu que "li ha anat xiuxiuejant a l'orella". Plensa creu, a més, que La Pedrera sempre ha sigut una ampolla i amb aquesta exposició, en podem, per fi, descobrir el missatge de dins.
Una exposició descentralitzada
A banda de La Pedrera, però, Plensa estarà present a tota la ciutat durant aquesta primavera. L'exposició s'expandirà a altres espais de la ciutat, on la figura de Plensa i la seva relació amb la literatura s'explorarà de diverses maneres.
El Liceu combinarà poesia i música en un acte emmarcat en l'univers Plensa, la Biblioteca de Catalunya presentarà una mostra d'obres gràfiques i bibliogràfiques relacionades amb l'artista i el Museu Egipci de Barcelona organitza una visita amb el nom "Plensa sota la mirada egípcia". Altres espais com el Palau de la Música, l'ESMUC i l'Ateneu Barcelonès també organitzen actes per oferir diàlegs entre Plensa i la cultura barcelonina.
El llegat en el temps i la influència de Plensa
Plensa és, actualment, un dels artistes espanyols amb més recorregut internacional: ha exposat pràcticament a tot el món, de Nova York a Singapur. Algunes obres, a més, exposades a l'espai públic, s'han quedat a les ciutats per demanda dels mateixos habitants. Amb "La Poesia del Silenci" Plensa pretén que aquest impacte es doni, també a Barcelona.
"Quan de nen passejava pel passeig de Gràcia i veia La Pedrera, mai hagués imaginat poder-ne formar part", relata l'artista per il·lustrar l'emoció d'exposar a la seva ciutat natal. Plensa declara, també, que Barcelona necessita nous referents artístics de generacions més properes i creu que aquesta exposició pot ser un primer pas per aconseguir crear llegat.
La memòria i el record que deixarà l'exposició és, per Plensa, més important que la presentació en si: "l'exposició començarà quan s'acabi".
