Fetitxisme racial, la hipersexualització de les dones pel fet de ser negres o llatines
Sexband - La imatge sexual que tenen els europeus de les dones d'altres cultures expressa comportaments racistes
- Cinc dones d'origen africà i llatí expliquen alguns prejudicis que han experimentat per part dels homes
- Sexe sense fronteres al 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
NADIA SOMOZA
Segur que algun cop has sentit a dir que les dones negres són molt ardents i les llatines són molt picants, o que les asiàtiques són submises i servicials. T'has parat a pensar perquè en l'imaginari de l'home blanc europeu les dones d'altres ètnies acostumen a ser hipersexualitzades? D'aquests prejudicis se'n diu fetitxisme racial i és una mostra de racisme com qualsevol altre.
“Quin morbo els teus llavis tan gruixuts“
Asaari Bibang, actriu i còmica, ha lidiat des de la seva joventut amb comentaris d'homes que, en l'intent de seduir-la, lluny d'elogiar-la l'han humiliat. Frases com "m'encanten els teus llavis gruixuts" o "pensava que eres més morbosa", basades en expectatives i prejudicis sobre la seva procedència i color de pell, la violentaven fins al punt de sentir-se molt diferent de les seves amigues.
La Montserrat Anguiano, artista afrocatalana, tot i haver nascut a Catalunya també ha hagut de patir la càrrega dels estereotips sexuals pel fet de ser una dona negra. Va tenir una parella que no la portava mai a conèixer els seus pares. Ella creu que aquell xicot sentia vergonya d'ella perquè més tard sí que va portar una noia a casa seva, i aquella noia tenia la pell blanca. La Montserrat diu que les dones negres no encaixen en el prototip de dona catalana perfecte que tenen els homes, és a dir, "la pubilla, la classe de dona que presentaries als pares i amb la que tindries fills".
“La pubilla de l'imaginari català no és una dona negra“
Aquesta artista afrocatalana combat amb les seves obres la mirada colonial sobre què s'han construït els estereotips discriminatoris i sexistes de les dones africanes i que encara és present. "M'escriuen directament dient-me que els dono morbo i ho odio" confessa a 'SexBand'.
La Sílvia González és xilena i no acaba d'entendre com es va originar el mite de la dona llatina voluptuosa. De fet, "venim de pobles indígenes i la majoria no som així". De totes maneres, reconeix que també ha caigut en el parany dels estereotips i confessa que ha sortit amb algun home nòrdic esperant trobar aquell company amb perspectiva de gènere, col·laborador i atent que ella tenia al cap.
La Sílvia creu, per experiència pròpia, que sí que hi ha diferències entre un europeu i un llati a l'hora de tenir sexe, però cap dels dos és ni millor ni pitjor que l'altre. "S'ha de gaudir de les diferències."
“El latino es mucho más sucio practicando sexo“
La Marcia Botero va néixer al Brasil i va venir a viure a Catalunya enamorada de l'Armand. Va quedar molt sobtada dels estereotips que aquí es tenien de les dones llatines. Diu que els europeus estan molt equivocats si creuen que les brasileres estan tot el dia ballant o exhibint el cos en biquinis minúsculs. Tot al contrari, "moltes són molt religioses i fins i tot es casen verges".
La Carolina Buika viu a Barcelona des de fa 60 anys. Va arribar de petita des de l'Àfrica i no ha tornat a marxar. Quan era jove, i gairebé no hi havia immigració a Catalunya, ella era de les poques dones negres que es veien al carrer. Se sentia molt exòtica. Amb el temps creu que això s'està normalitzant i a través de la seva neta adolescent creu que cada cop hi ha menys racisme en aquest sentit. "La mentalitat va canviant i evolucionant" afirma contenta.
