Picasso va deixar 45000 obres i una fortuna, i l'herència va ser un desgavell
- Picasso havia acumulat, en 91 anys de vida, una fortuna immensa i 45000 obres, però no havia fet testament
- No li preocupava el que passés un cop mort, i els hereus es van trobar amb un desgavell, però són rics de per vida
- El pertany el nom de Picasso, que ha sortit fins a la pel·lícula Titanic, però també és l'autor més falsificat
Pablo Ruiz Picasso, nascut a Màlaga el 1881, va morir riquíssim, popular, adorat i preuat, a la seva casa de Mougins, a la Provença, prop de la Costa Blava, el 1973.
Vivia fora d'Espanya per voluntat pròpia, ateu i comunista declarat. Tot i que, com va dir d'ell Salvador Dalí, 'Picasso és comunista. Jo, tampoc'. Perquè vivia com un marquès, com un autèntic burgès, com un de la classe que tant havia menyspreat.
Quan va morir, als 91 anys, havia acumulat una fortuna immensa i una gran quantitat d'obra artística, un llegat de 45.000 obres entre pintures, dibuixos, ceràmica, escultures, llibres il·lustrats, planxes de gravat i tapissos. A més, tenia dos castells, tres cases, milions en efectiu i or.
El pintor Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) rtve
La herència, un desgavell
I a sobre, no va deixar testament. A Picasso se li'n fotia el que passés després que fos mort. Igual que el tracte amb alguns familiars propers, als quals els tenia prohibida la visita. També parlava com un tirà a les seves esposes o amants, i les tenia feia anar ben curtes de diners. El geni era pròsper i vivia còmode en el seu altar d'artista adorat pel món.
Li agradava guardar part de les seves obres i en tenia de totes les seves èpoques. Així que un cop mort, en veure tot el que tenia al seu taller i a les seves propietats, el repartiment de l'herència es va allargar anys i anys. Inventariar-ho tot, classificar-ho i valorar-ho va ser una feinada. Només en pintura, gairebé dos mil llenços. D'escultures, més de mil. Dibuixos, uns 7.000.
Picasso es va casar dues vegades i va conviure amb unes quantes dones. Va ser pare quatre vegades, de Maya, Claude, Paloma y Paul, però Paul es va suïcidar dos anys després de la mort del pintor, el 1975, i el van succeir els seus fills, nets de Picasso: Bernard i Marina. Per cert, que la darrera mai no ha negat que odia el seu avi.
En cop acabat la catalogació dels béns, l'estat francès hi va ficar cullerada: es va quedar amb algunes de les millors peces! Pels impostos, van dir.
Amb la marca 'Picasso', sempre folrats d'armilla
Una fortuna en obres d'art i d'altres béns ha d'emparar-se sota una entitat, els hereus van fundar una copropietat. Els pertanyen, a més del llegat en obres d'art, líquid i immobiliari, els drets de propietat intel·lectual i la marca 'Picasso'. No és pas una fundació, que seria sense ànim de lucre...
Es facin o no, s'hagin denunciat o vist als tribunals, la família està unida pel record del geni de Màlaga i pel magnífic repartiment de guanys dos cops a l'any.
Puntualitzem més encara: als hereus els pertany la marca 'Picasso', la mateixa paraula. Claude Ruiz Picasso és qui concedeix totes les llicències de marxandatge. Va permetre la sortida al mercat del cotxe de la casa francesa Citroën Picasso, que va disgustar tant els experts en art, els llepafils i part de la seva família. El cotxe es va fabricar amb aquest nom de 1999 fins al 2011, quan l'empresa es va cansar de pagar als hereus.
Només l'any 2017, la família va treure del mercat 700 marques 'pirates'. El nom Picasso apareixia en paper higiènic, en olles o paelles i en petits electrodomèstics. Segur que poden continuar buscant durant anys i panys a botigues de records i basars.
Una anècdota cinematogràfica? A la pel·lícula Titanic de James Cameron hi surt un quadre de Picasso. Es tracta de Les senyoretes d'Avingnon. El nom del quadre és en realitat Les senyoretes del carrer d'Avinyó, l'estret carrer de Barcelona prop d'on vivia Picasso de jove. De la seva companyia possiblement en va gaudir moltíssim. El quadre no té res a veure amb la ciutat francesa, sinó amb el carrer barceloní on hi havia moltes cases de barrets.
Les senyoretes del carrer Avinyó (1907) MMA
Aquesta és una de les incongruències temporals de la magnífica pel·lícula interpretada per Leonardo Di Caprio i Kate Winslet. A la cabina d'ella, Rose apareix al quadre. També en aquest cas, els hereus estaven a l'aguait i van intentar que no sortís o que la productora es gratés la butxaca. Tot plegat no es va aclarir mai.
Però, com se'ls va acudir als guionistes aquesta incongruència? El quadre és al Metropolitan Museum of Art de Nova York, la ciutat on anava el transatlàntic quan... es va enfonsar! En fi.
Picasso és tan famós que fins va 'pujar' al Titanic, un invent dels guionistes RTVE
Per ara, només una desena d'empreses poden utilitzar legalment la marca Picasso. Com s'ho faran al futur ja ho veurem, perquè el cognom els pertany com a marca fins al 2023. Segur que troben la manera.
Claude, clau per saber si un quadre és autèntic
Claude Ruiz Picasso és fill de Françoise Gilot, l'única dona que va deixar Picasso, després de viure 10 anys molt durs amb ell. És viva, té cent anys i viu a França. Mai no es va casar amb el pintor, però van tenir a Claude i a la coneguda disenyadora Paloma Picasso.
Claude Ruiz Picasso, en un judici, defensant la marca familiar RT
Qui ataca primer juga amb avantatge. Claude va ser nomenat als tribunals administrador legal del patrimoni. S'havia disposat amb empenta fer la investigació i l'inventari de l'obra del seu avi. Amb un petit equip d'experts, defensa els interessos dels hereus, controla els drets de les reproduccions, les exposicions i denuncia les falsificacions i l'ús il·legal del nom de l'artista.
A més, pertany a les juntes directives del Museo Reina Sofía de Madrid, del Museo Picasso de París i del Museu Picasso de Barcelona.
Pablo Picasso va representar milers de vegades les moltes amants que va tenir
Més llest que l'arna o molt ben aconsellat pels advocats, va aconseguir que també les obres dels artistes morts rendeixin als hereus, al contrari del que podria haver aprovat la legislació francesa.
Com que Claude Ruiz Picasso canalitza cap a les seves oficines les sol·licituds d'autentificació de les obres, n'hi arriben d'arreu del món: és a ell a qui cal consultar si un quadre és un vertader Picasso o és fals. Li consulten les cases de subhastes, els col·leccionistes i els museus de qualsevol país per obtenir el valuós certificat d'autenticitat. Per casualitat dubteu d'un Picasso que teniu a casa? Només cal que aplegueu la documentació i seguiu les instruccions del web de l'Associació Picasso, amb seu a París, i enviar un correu electrònic.
Per mail, precisament, és com van mirar de vendre a Espanya, el 2015, cinc quadres falsos de Picasso. Estrany, oi? I això que el preu no era barat: entre 25 i 30 milions d'euros. Com que només pot vendre obra la família, la policia espanyola s'hi va comunicar. El cas es va anomenar Operació Picachu. Els lladres només els haurien pogut col·locar a un multimilionari ignorant, que n'hi ha. Però no eren Picassos, eren 'picachus'.
A la platja, Picasso aguanta el parasol a la jove Françoise Gilot
De Picasso sempre en continuarem sentint a parlar. Les seves obres continuen arribant a xifres astronòmiques a les subhastes, perquè és un dels autors més cotitzats del món i va ser molt prolífic en 75 anys de carrera. Per això, les seves obres són les predilectes dels lladres i és l'autor més robat del món. Alguns miren de copiar també els seus llenços o inventar-se'ls, com podem veure al programa dels falsos quadres que podeu veure clicant aquí. Una obra horrorosa que els estafadors es van permetre titular La vida i la mort.
En el regreso de Guardianes del Patrimonio a La 2, la Operación Picachu RTVE
