Pablo Picasso i la petjada del suïcidi: trets al cap, penjats i enverinats amb lleixiu
- Ara que fa 50 anys de la mort de Picasso, treu el nas la seva fosca vida personal, tapada sempre per la seva gran obra
- El mal caràcter de l'artista va fer patir dones, fills, nets i amics: cinc persones del seu entorn més íntim es van suïcidar
- Picasso, un dels grans de la pintura del segle XX, no es va molestar ni a deixar testament
Pablo Picasso, del qual es compleixen 50 anys de la mort, va ser un d'aquests homes dedicats en cos i ànima a la feina. Va esdevenir un dels artistes més influents de la història de l'art, però aquell geni visceral va estar per sobre de tot i de tots, fins i tot de la família i amics. La fascinació que va generar com a innovador queda entelada pels abusos de poder que va exercir amb les seves parelles sentimentals i fills. Va haver de passar molt de temps, mort ja Picasso, perquè alguns gosessin parlar de la cara més fosca del pintor. Un d'aquells testimons és la seva neta Marina, autora de la biografia 'Picasso, el meu avi'.
Al llibre, Marina Picasso Detalla com la forta personalitat, la determinació i l'ambició malaltissa de l'artista van fer molt de mal al seu pare i al seu germà. Marina descriu el seu avi com un misògin capaç d'emmetzinar i destruir tots els que eren al seu voltant'.
És el que va passar amb Paul, un dels quatre fills de Picasso, nascut el 4 de febrer de 1921, fruit del matrimoni amb la ballarina de ballet rus Olga Khokhlova. Paul va viure una infància dissortada, amb un pare absent i que sempre va menysprear els seus interessos, concretament per l'esport: va ser un etern aspirant a ciclista i motorista professional,. Vulnerable i insegur, Paul va acabar amb greus problemes d'alcoholisme i depressions. Va acabar assumint les humiliacions d'un pare que rebutjava ajudar-lo.
Pablo Picasso amb els seus fills Françoise Gilot y Paloma Picasso ©RADIALPRESS
En la seva biografia, Marina també acusa el seu avi de tractar el fill amb sadisme i indiferència. Recorda, per exemple, les humiliacions que patia quan, arruïnat, el seu pare anava a casa seva. A vegades no l'atenia perquè deia que estava dormint, altres perquè treballava o menjava. No canviava ni quan hi anaven els nets. Finalment, l'avi, els pintor, va acabar contractant el seu fill com a xofer per donar-li un ofici, encara que el gest va ser vist per la neta com una humiliació més. El 1975, dos anys després de la mort de Picasso, Paul va morir de cirrosi, deixant dos fills, Marina i Pablito.
Paul Picasso assegut a un bar amb el seu pare, el pintor. Paul va morir alcoholitzat, i la seva filla Marina és l'autora del llibre 'Picasso: mon grand-père' RADIAL PRESS
Una herència de sadisme i humiliacions
Testimonis de les pocasoltades de l'avi al seu pare, Marina i Pablito van créixer tement-lo. 'Pablito mai va trobar el menor afecte de Picasso. Ni a ell ni a mi se'ns va permetre anar al seu 88 aniversari, ni se'ns autoritzava a travessar el llindar de la fortalesa de Mougins, custodiada pels gossos afganesos, que eren gegants. Hem crescut en la mesquinesa familiar', explica Marina en un dels passatges del llibre.
La inestabilitat que van heretar del seu pare va impregnar especialment l'ànim del germà que aviat va començar a patir depressions terribles. El segon matrimoni del seu pare amb l'activista Christine Pauplin i el naixement del seu germanastre Bernard, que aviat va captivar al seu avi oi encara els va allunyar més d'ell, van ser el detonant que va acabar per destruir la personalitat de Pablito.
El noi va començar a consumir drogues, va din i tot mirar de robar-li algun quadre a l'avi, un acte que potser era només per cridar la seva atenció, ja que era l'única figura amb autoritat que coneixia. Només va aconseguir augmentar el menyspreu per part seva. Quan Picasso va morir a 91 anys i la seva dona Jacqueline va prohibir vetllar-ne el cos a tots els fills i nets, Pablito, desfet per la tristesa i l'humiliació, va decidir beure's una ampolla de lleixiu per matar-se. Va agonitzar per una hemorràgia intestinal, ingressat en un hospital, fins que va morir amb només 24 anys.
No van ser els únics suïcidis
Les morts tràgiques del seu fill i i del seu net no van ser les úniques durant la vida del pintor. La seva darrera esposa, Jacqueline Roque, es va llevar la vida d'un tret al front després de la mort del seu marit. El seu íntim amic Carles Casagemas també es va suïcidar amb una pistola i Marie-Thérèse Walter, una de les seves amants i mare de la seva filla Maia, va optar per penjar-se.
Picasso és considerat un gran artista del segle XX, però no va saber, o no va voler, fer feliços els que l'enoltaven.
