All you need is match, es lliga més a les aplicacions de cites?
- Un de cada 10 espanyols fa servir les xarxes socials per lligar
- Gairebé la meitat de les parelles que es formen s'han conegut a internet
- Parlem del sexe a l'era digital al 'SexBand' amb La Terremoto d'Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
Actualment, més d'un 40% de parelles s'han conegut a través d'internet. Les aplicacions de cites com Tinder, Badoo, Meetic o Grinder han substituït les formes tradicionals de lligar. Segons un estudi sociològic de la Universitat de Standford i d'Arizona, la forma més freqüent de conèixer a altres persones era a través d'un dispositiu mòbil. Les cites on line s'han convertit en la forma de trobada més comuna per a les parelles homosexuals i la segona en el cas de les parelles heterosexuals.
Lligar a través de la reina de les apps: Tinder
Tinder és l'app que ha popularitzat l'hàbit de conèixer i seduir desconeguts per internet. Després d'una dècada des del seu naixement, s'estima que la companyia té més de 57 milions d'usuaris a tot el món. Tinder està disponible en 190 països i en més de 40 idiomes. A més compta amb més de 500 milions de descàrregues. El perfil d'usuari majoritari pertany a la Generació Z, joves d'entre 18 i 25 anys, que busquen parella, amics o sexe.
La Marta té 30 anys i ha conegut totes les seves parelles a través de les apps de cites. Les fa servir des dels 16 anys. Diu que és una bona manera de conèixer gent fora del teu àmbit, amb diferents interessos i perfils diversos. També ha experimentat cites de tots els colors, "hi ha hagut propostes de tot, des de cites convencionals, a cites on volien llepar-me els peus o fer un trio".
El costat fosc de les apps de cites
Com tot, aquestes aplicacions tenen avantatges, perquè amplien les possibilitats de trobar una aventura o l'amor per tota la vida. Però també riscos, com els enganys o estafes. Segur que has sentit històries de parelles que s'han conegut en una app de cites i avui són molt felices, però segur que també has sentit a parlar d'experiències pròpies d'un thriller de terror i, encara més greu, de violència sexual.
L'usuari de les apps de cites s'exposa a alguns riscos que segons les empreses de ciberseguretat es poden prevenir amb certes mesures de precaució. Alerten, per exemple, que enviar fotos íntimes a un desconegut pot acabar en un xantatge en què et demani diners a canvi de no publicar aquestes imatges. També han detectat casos en què un hacker introdueix un virus en una foto. Per això és millor no descarregar aquests arxius. Els ciberdelinqüents es fan passar per prínceps blaus i quan s'han guanyat la teva confiança comencen a demanar diners simulant una necessitat inexistent. Tampoc hem de perdre de vista que som susceptibles de ser víctimes d'un robatori de compte i que el nostre perfil es vengui en la Dark Web. Per això, cal intentar compartir la menor informació personal de valor possible en aquests perfils.
En resum, fer-se un 'nickname' per amagar la identitat, buscar la informació que hi ha a internet sobre nosaltres, enviar la nostra ubicació a algú conegut o quedar en llocs públics són alguns dels consells que tothom hauria de seguir.
Addictes a agradar
La Irene ha decidit mantenir-se allunyada de les xarxes. Es considera a si mateixa "una espècie en extinció", perquè prefereix conèixer a les persones físicament, sense pantalles pel mig.
“Soy una virgen de las apps“
Assegura que li genera ansietat haver d'estar pendent del mòbil, acceptar i denegar de possibles parelles a partir d'una foto de perfil. En general, li sembla tot més fred. Encara que no està en contra d'aquesta forma de lligar, perquè amigues seves han trobat parella així, no li ve de gust endinsar-se en aquesta manera de fer que li sembla més "violenta". També confessa que no se sent atreta per un noi que estigui "enganxat a la tecnologia".
Un de cada deu espanyols fa servir aplicacions de cites. Passar l'estona navegant per elles ja té fins i tot nom: 'tindering'. Un 90% les té actives fins i tot en l'horari laboral. Sembla que tenim por de perdre'ns un match i també ens hem tornat uns addictes de la immediatesa. Ho volem tot aquí i ara. Tenim tanta oferta que ja no sabem, o no volem, escollir només una persona. Si algú no ens convenç, és molt fàcil donar pas al següent. Ens hem convertit en objectes de consum. I en aquest afany de connectar amb algú, desprotegim la nostra vulnerabilitat i la nostra intimitat, moltes vegades sense adonar-nos-en.
Ens hem convertit en una mena de mercat de "persones"? Estem intentant comprar l'amor o el nostre ego? Sabem què volem o ens hem tornat addictes als "likes"?