40 anys de la Llei de Normalització Lingüística: el punt d'inflexió per a preservar el català
- Per normalitzar l'ús del català en el territori que li és propi va caldre aprovar una llei i aplicar-la des de l'administració
- Tret de pocs anys, el català va estar confinat a l'àmbit privat des del 1714 i durant el franquisme s'estudiava en grups clandestins
- Recuperem programes històrics, com el moment de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, un punt i seguit pel català
FRANCESCA PUIG
La Llei de Normalització Lingüística es va aprovar el 1983, ara fa 40 anys, després de segles de persecució i de prohibició de la llengua catalana. Des del 1714, el català només es va salvar de lleis contràries en dos períodes curts: durant la Mancomunitat, de 1914 al 1925, i la II República, del 1931 al 1939.
Catalunya va entrar als anys 70 del segle passat amb el castellà implantat en tots els àmbits. Entrats els 80, la gran majoria de rètols dels edificis i els noms dels carrers continuaven sent en castellà. Poques escoles feien classes de català i de premsa, només l'Avui s'imprimia en català. Aquest diari va néixer el 1976, el mateix any que Ràdio 4.
Quan el català era delicte
Aquest és el títol del reportatge del 1978 de la periodista Lulú Martorell. Van ser molts els anys de prohibició durant el franquisme. La llengua es va mantenir a l'àmbit privat i en la clandestinitat. Els professors Joan Triadú, Albert Jané i Josep Tremoleda expliquen, des d'una de les aules, com es feien les classes clandestines de català, generalment a ateneus, centres excursionistes i parròquies, que ho permetien i fomentaven. També Francesc Gurri, del Centre Excursionista de Catalunya, explica anècdotes per les quals van passar, tristament, les seves publicacions.
Destaquem del vídeo la imatge de la petita llibreria Públia del carrer Consell de Cent de Barcelona, ja desapareguda. El propietari, Joan Ballester Canals (1913-1980), va patir repressió i diversos atemptats. El local era punt de trobada i bústia de missatges entre els activistes.
Una llei imprescindible i acordada
Els redactors i legisladors van trigar gairebé tres anys a dur el text a l'hemicicle del Parlament perquè fos aprovat. Calia aconseguir el consens per dos motius: fer viable l'acord i que el govern espanyol no l'impugnés. La Llei de Normalització Lingüística es va aprovar per unanimitat el 6 d'abril, i només amb l'abstenció del diputat del CDS, Joan Bessa. El programa d'informació parlamentària, com és tradició a TVE Catalunya, en va informar el dissabte, el 9 d'abril.
Hi surt l'actor Alfred Lucchetti, que fa d'un vigilant de museu que no parla català, i es troba amb la Norma, la nena de la campanya pel català. També, el moment de la votació amb Heribert Barrera presidint el ple. Aquest document té alguns problemes tècnics, breus, que segur sabreu disculpar pel seu gran valor històric.
La normalització, en marxa
Amb la normativa aprovada, no només la Generalitat i la resta d'administracions públiques s'implicaven en la recuperació del català. Els ciutadans quedaven informats del seu dret com a parlants de la seva pròpia llengua i se'ls facilitava la via diària, quotidiana i professional en català. La Llei de Normalització Lingüística va significar un punt d'inflexió per acabar amb segles d'entrebancs i prohibicions.
Podeu llegir el text de la llei, que no és gaire llarg, clicant aquí. Va entrar en vigor el 18 d'abril del 1983 i al programa Catalunya Recull, Núria Ribó va fer un resum del què es volia assolir des d'aquell moment.
L'espai Parlament va comptar amb la locució de Joan Armengol per al reportatge que repassa de forma resumida, la història del català en els darrers segles fins arribar la Llei de Normalització Lingüística.
Aina Moll, llavors directora general de Política Lingüística, va recórrer a moltes entitats per a fer possible difusió del català en tots els àmbits docents i professionals, com ara al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ella mateixa i la pedagoga Marta Mata van parlar de l'aprovació de la llei del català a l'informatiu Miramar.
Un camí llarg per sortir de la nit del català
Abans d'arribar a la normativa escrita i aprovada al Parlament, el 1983, la ciutadania i les entitats conscienciades treballaven pel català en iniciatives de tota mena. Des de finals de la dictadura franquista es vivien amb ganes les novetats que s'anaven aconseguint per revifar l'ús del català a tot arreu. El primer Parlament escollit pels ciutadans el 1980 ja esperonava l'administració municipal a impulsar l'aplicació de l'idioma a reunions, tràmits, associacions o qualsevol activitat de la societat. Així ho va explicar a TVE Catalunya, el 1981, Miquel Strubell, (1949-2022) al programa Art Flash.
Òmnium cultural i TVE Catalunya van col·laborar el 1982 en la creació i producció d'uns cursos de llengua catalana que van agradar molt els espectadors: Català de primera mà. És una sèrie de ficció i amb un comentari lingüístic de cada capítol.
També l'any 1982, Art Flash va entrevistar l'alcalde de Fraga, Francesc Beltran, a la Franja, ja que reclamava 'ensenyament en català a l'institut. Fraga és una de les poblacions de parla catalana dins l'Aragó.
La difusió del català des de TVE Catalunya
TVE comença les emissions el 1957, i l'inici de les emissions regulars en català és el 27 d'octubre del 1964, amb l'obra de teatre La ferida lluminosa. De teatre en català a TVE Catalunya se'n feia molt sovint. Fins i tot es va emetre Sílvia Ocampo, de Llorenç Villalonga i adaptada per Terenci Moix, el 1975 en català i per a tot l'estat, amb subtítols en castellà.
La programació en català va ser una eina més que efectiva per a la implantació del català. Per a la mainada va ser una part més de la normalitat: si bé tot just el podien escoltar a l'escola, molt pocs a estudiar-lo, tenien espais infantils en català cada tarda. Des del 1977 s'emetia Terra d'escudella. El 1979 i 1980, Quitxalla, a més de les obres de teatre en català que eren adreçades als més petits. Més tard, es va produir l'espai La Cucafera. I per acabar de reblar el clau, fins i tot als programes infantils s'hi afegia alguna llicó de català.
L'any 1972 era el programa setmanal Mare Nostrum on s'incloïen obres de teatre escrites expressament per aconseguir una millora: com la que podeu veure tot seguit, Parleu bé el català, protagonitzada per la gran actriu manresana Maria Matilde Almendros i Jordi Torras, amb guió de Josep Maria Lladó Figueres.
Habitualment, a l'informatiu Mare Nostrum, Maria Matilde Almendros hi actuava amb l'estimat actor Rafael Anglada. Feien veure que no es coneixien i començaven a parlar. En aquest capítol, l'excusa era la visita a una botiga de xilografia.
Si repasseu l'Arxiu de TVE Catalunya trobareu molts més moments històrics com el que us hem relatat, a partir dels programes que es conserven. Us convidem a donar-hi un cop d'ull i veure allò que ja expliquen els llibres d'Història. Per cert, en català també.
