Mario Gas i Miranda Gas ens presenten 'La isla del aire'
- El director i l'actriu ens presenten una obra que es pot veure al Teatre Romea de Barcelona
- "Aquesta illa de l'aire és una mena d'epifania al final", detalla Mario Gas
Mario Gas i Miranda Gas ens presenten l'obra de teatre La isla del aire. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, el director i l'actriu ens parlen d'una història que es pot veure al Teatre Romea de Barcelona. Els protagonistes expliquen el rerefons d'aquest text i com han anat les primeres funcions, detallen com és això de treballar amb la família i reflexionen sobre la simbiosi entre l'espectador i l'artista a casa nostra.
El director explica que és la primera part d'una trilogia d'Alejandro Palomas titulada El tiempo que nos une. "Estàvem buscant textos per fer amb la Núria Espert i Focus volia produir. I de sobre apareix aquest text", ha explicat sobre com els va arribar i es va anar quallant el projecte, amb un "quintet de cambra de dones" al capdavant i que va sortir "amb naturalitat".
El text parla de moltes coses, entre elles el dolor, especialment per la desaparició. Però també fa somriure i riure a l'espectador, especialment a través del personatge d'Espert. "Tant als personatges de l'obra com a l'espectador, el personatge de la Núria va picant i va trencant les closques de l'ou, a través del sarcasme i el sentit de l'humor. De portar el més terrible al més còmic. Va fent que ens obrim", ha argumentat l'actriu.
"I que surti la vida un altre cop", afegeix el reputat director. "És com una mena d'epifania al final", ha dit en referència a l'illa de l'aire que fa referència el títol de la novel·la i d'aquesta obra teatral.
Més enllà de les "virtuts teatrals i literàries" del text, Gas defensa la "gran sinceritat i troballa en presentar la psicologia d'aquestes cinc dones" que vol "atemptar contra la sensibilitat de l'espectador". L'artista destaca, en aquest sentit, com el personatge amb més "contradiccions" es troba en una situació "fronterera" entre la realitat i "que se li'n va el cap", una situació que l'està "burxant perquè tornin a ser elles mateixes", ha argumentat.
Els primers dies han estat un èxit: la gent s'aixeca per fer una ovació al final de l'obra. "Hi ha la sensació que la gent gaudeix molt de l'espectacle i al final té molta necessitat d'aplaudir", ha dit l'actriu, destacant també l'ovació a la Núria Espert i la seva feina sobre l'escenari.
"És emocionant, és el molt fort", ha dit, afegint que comparteix moltes escenes amb aquesta reputada actriu. "La trama va lligada. Amb l'única que tinc trama és amb ella. És un luxe, perquè és molt gran. És una generositat increïble". El director ha recordat que en altres ocasions ja ha treballat amb aquesta artista, amb ocasions variades: "És una persona molt propera. Li tinc una gran admiració personal", ha explicat.
Actriu en una família d'artistes
Filla de Mario Gas i Vicky Peña, neta de Montserrat Carulla i del Felip Peña... Miranda Gas no es podia escapar del món actoral. L'actriu explica que guarda molts records, primer d'estar "entre caixes" al Dancing!, però va ser especialment conscient a El temps i els Conway. "La meva mare i la meva àvia tenien un enfrontament molt fort. Patia veient-les discutir. Era molt potent", ha dit sobre una obra que trasbalsa a l'espectador, i que va veure quan tenia tan sols set anys.
També guarda records del Dancing! infantil, una funció per a familiars i amics, que guarden gravada. "És molt bonic. S'ho van currar molt perquè ens van fer viure l'experiència", ha dit la jove. "Ja es veia que aquesta noia aniria per aquí, li agradaven molt els camerinos", ha apuntat el pare. Tot i que adolescent va dubtar entre ser mestra o alguna altra professió, realment admet que de petita tenia clar que es volia dedicar a aquest món.
Manca d'estima als artistes
Mario Gas també ha destacat la relació simbiòtica de la societat anglosaxona en vers els seus artistes, actrius i actors. "Trobo a faltar aquest nivell d'estimació. Aquí quan un actor o actriu porta molt temps, la gent diu que deu ser molt gran", ha lamentat el director. Destaca que a Anglaterra encara s'escolten ovacions quan apareixen en escena les grans estrelles: "És un acte de reconeixement i estimació molt bonic", ha ressenyat.
El temps i els Conway d'Àngel Llàcer
Àngel Llàcer torna als escenaris el clàssic El temps i els Conway, que va liderar Gas fa més de trenta anys i ara s'ha tornat a programar. Es tracta d'una espècie d'homenatge d'algú que de gran vol ser Mario Gas. "És una persona molt estimada per mi, amb una gran personalitat. Li agraeixo molt aquest homenatge", ha confiat el director, desitjant-lo que li vagi molt bé.
