Mira com treballava Joan Bayén: la Boqueria l'ha acomiadat amb un acte ple d'emoció
- Ahir dijous es va fer un comiat molt emotiu a Joan Bayén, que des del 14 anys treballava al bar Pinotxo de la Boqueria
- Mort als 86 anys, en plena polèmica per l'herència del bar, el seu taranà el va fer famós arreu del món
- Us mostrem com treballava cada dia Joan Bayén, en un reportatge de TVE Catalunya, recuperat del nostre Arxiu
Llàgrimes i un adéu emocionat de tants paradistes i clients del Mercat de la Boqueria, per Joan Bayén. Company, amic que els va fer esmorzars i molts mès àpats durant dècades, i sempre amb el toc d'humor i d'alegria en la feina diària. El comiat es va fer al tanatori i després, a la porta de la Boqueria, on es van llegir paraules emotives per dir-li 'a reveure'.
Per què era tan famós Joan Bayén? Sortia a les guies de Barcelona o de Catalunya que els turistes compren per venir. Molts entraven al mercat per gaudir d'aquest aparador de la nostra cultura gastronòmica i no passaven de llarg. En tot cas, si trobaven tots els tamborets ocupats.
El cartell de lletres vermelles del Bar Pinotxo de seguida desviava la mirada cap a un home actiu a més no poder, que d'un cap a l'altre de la parada saludava, revisava, servia. Atenia la clientela amb la seva espontaneïtat, deixant anar floretes a clients i clientes, que les recollien i li tornaven. Per als paradistes i per a milers de barcelonins, el Pinotxo era un bar excel·lent per esmorzar, tant si es feia un cafè amb pasta com un plat, o uns quants, de forquilla. Aquest reportatge de Montse Majench per al programa Tres per Quatre en deixa testimoni. És del maig del 1986, quan l'establiment encara no s'havia ampliat amb la part frontal.
La Palmera va dedicar un programa sencer a les Rambles i Joan Bayén hi va explicar per què el seu bar es deia Pinotxo, que per a ell era un 'xou' i que es llevava a tres quarts de quatre perquè 'soc molt marxós'.
Desgraciadament, Joan Bayén va viure les darreres setmanes la polèmica per l'herència de l'establiment. Ahir, família, amics, companys i ciutadans el van acomiadar amb molta tristor i enyor, però amb l'alegria que una persona com ell hagi format part de les seves vides.