Desbloquejada la nova Llei d'Habitatge
- ERC i Bildu pacten amb el Govern limitar al 3% la pujada de la rendes i crear un índex per limitar-les a partir de 2025
- El Sindicat de Llogateres considera que l'acord és només un punt de partida perquè conté "mancances importants"
- La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona avisa que distorsionarà el mercat i perjudicarà els col·lectius més vulnerables
El Sindicat de Llogateres creu que l'acord anunciat aquest divendres entre les formacions polítiques d'esquerres al Congrés dels Diputats per impulsar una nova Llei d'Habitatge és només un punt de partida. L'entitat considera que hi ha "molts aspectes a millorar" i critica que hi hagi mesures que no donen tranquil·litat als arrendataris i en cap cas garanteixen una baixada de les rendes, sinó com a molt una congelació o un augment moderat dels preus.
La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, assegura que la llei serà ineficaç i està "plena de forats" perquè deixa la porta oberta a que es puguin carregar a la renda despeses que fins ara pagava el propietari. També veu malament que els topalls estiguin força limitats en el temps.
Les associacions de propietaris pensen que la nova normativa tindrà efectes indesitjats sobre el funcionament del mercat del lloguer. Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, per exemple, adverteixen que s'introduiran distorsions que acabaran perjudicant especialment les persones que la llei hauria d'ajudar més, és a dir, els joves i les famílies més vulnerables.
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, rebutja aquesta visió i creu que l'acord és positiu perquè "no va contra ningú" i permetrà tenir un mercat de l'habitatge més equilibrat.
Mesures que contindrà la llei
Després de molts mesos de converses, Esquerra Republicana i EH Bildu han anunciat el seu suport a la nova llei, cosa que en principi en garanteix l'aprovació al Congrés dels Diputats.
El text pactat amplia l'abast dels topalls dels contractes de lloguer en zones tensionades, limita les pujades anuals dels lloguers al 3% durant el 2024 i estableix la creació d'un índex per limitar-les a partir de 2025, que sempre serà inferior a l'IPC. Segons el comunicat que han fet les dues formacions, el vistiplau al text normatiu ha arribat després d'introduir les següents mesures:
- Regulació efectiva dels lloguers: es regularan tots els lloguers en àrees tensionades i en tots els casos.
- Ampliació de la declaració de zones tensionades: es milloren i faciliten les condicions per a la declaració de zona tensionada, de manera que hi hagi més àrees a les quals es puguin aplicar mesures de control.
- Nova definició de grans tenidors: es rebaixa de 10 a 5 la xifra d'habitatges en propietat a partir de la qual es té la consideració de gran tenidor.
- Desnonaments: s'incorporen noves mesures de protecció, com ara la prohibició d'efectuar-los sense data i hora predeterminada i la inclusió de noves prórrogues.
- Protecció dels llogaters: les despeses i els honoraris immobiliaris derivats del lloguer d'un immoble els haurà de pagar sempre el propietari. També es prohibeix augmentar la renda afegint-hi noves despeses (comunitat, IBI, taxes d'escombraries, etc) que no hagin estat acordades prèviament.
- Límit d'actualització anual de la renda dels contractes: s'elimina l'IPC com a índex de referència per a l'actualització anual de la renda dels contractes.
- Blindatge competencial: la nova llei respectarà les competències autonòmiques i locals en matèria d'habitatge. Aquestes administracions podran desplegar, desenvolupar i ampliar les polítiques d'habitatge que considerin necessàries sense que l'Estat hi pugui posar traves.
Compromís de legislatura
El govern espanyol ha tancat l'acord amb Esquerra Republicana i EH Bildu després de més d'un any de bloqueig al Congrés. El Consell de Ministres va aprovar el text el febrer de l'any passat, però no comptava amb els vots suficients per tirar-lo endavant. Els seus aliats al Congrés consideraraven insuficient la norma i reclamaven incorporar-hi elements com la regulació dels preus dels lloguers, un dels principals esculls en la negociació que també demanava Unides Podem.
La llei de l'habitatge respon a un compromís de legislatura de Pedro Sánchez. A banda dels socis del Govern, també col·lectius en defensa de l'habitatge reclamaven modificacions per fer-la més ambiciosa. L'anunci de l'acord ha arribat a un mes i mig de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig i a menys d'un any que acabi la legislatura. La intenció del Govern és aprovar la llei abans de la cita electoral. De fet, fonts parlamentàries apunten ja a la data de l'11 de maig com a data més probable perquè el ple del Congrés validi el text i l'envii al Senat.
L'habitatge és actualment un dels temes que més preocupa la població. A les dificultats dels joves per accedir-hi, s'uneixen l'augment desorbitat dels preus del lloguer en els darrers anys i de la quantitat d'ingressos que els ciutadans han de dedicar al pagament de la hipoteca, que en molts casos, i també com a conseqüència de l'augment dels tipus d'interès, ja arriba al 40%.
