Elvira Lindo ens presenta 'Alguien que cuide de mí'
- L'escriptora diu que sempre m'he implicat molt més enllà del guió dels films, però que no entrava als seus plans dirigir
- La periodista també ens presenta el llibre En la boca del lobo, una espècie d'homenatge als contes de por
Elvira Lindo ens presenta la pel·lícula Alguien que cuide de mí. En una conversa amb Víctor Amela i Gemma Nierga, l'escriptora i periodista ens detalla com ha estat aquest debut dirigint un film. La pel·lícula s'estrena ara coincidint amb la novetat del llibre En la boca del lobo, en el marc d'un procés de tres anys de feina, que ha coincidit amb l'inici de la pandèmia.
"Sempre m'he implicat molt més enllà del guió en totes les pel·lícules que he escrit. Jo em vaig resistir. No estava als meus plans", ha assegurat al Cafè d'idees de RTVE Catalunya. Lindo assegura que no es va plantejar posar-se a dirigir, simplement va escriure el relat. Va ser l'altra directora, Daniela Féjerman, qui va insistir en el fet que s'hi impliqués més, tot i les seves resistències inicials.
I ho va fer fins al punt que també hi apareix com a actriu, interpretant-se a ella mateixa. En concret, fa de directora d'un càsting on apareix el personatge d'Emma Suárez.
La periodista ha destacat que en el seu relat era important que les tres dones de la mateixa família que hi apareixen fossin atractius, per fer "més evident" la competitivitat i les gelosies entre elles. La història parteix d'un premi per a la més jove: "Com a espectadores hi són l'àvia, que estan encantada, i la mare, que ha estat oblidada, no té feina i passa un mal moment", ha detallat.
A partir d'aquí, la trama passa per una indagació de la filla per què li va passar a la mare durant la seva joventut. "La filla descobreix com va ser la filla de la seva mare", detalla sobre un dels rerefons del film. "Hi ha la idea que una mare sempre gaudirà de manera pura dels èxits dels fills. Però una mare també és humana i té gelosia", ha sostingut. Lindo també ha destacat que totes dues són "vulnerables", i no hi ha cap culpable.
"És un drama molt generacional", ha insistit l'autora. I és que realment es tracta de tres personatges que són propis d'una generació diferent, marcades pels seus temps, per bé que hi hagi aspectes heretats de mares a filles. "Potser sembla que ara la maternitat està més preparada, però estan condemnades a equivocar-se com ens vam equivocar nosaltres", ha defensat.
Com que es tracta de tres actrius, l'autoria volia que, en la vida real, també hi aparegués quelcom de teatral. "M'agradava jugar amb aquesta idea que fossin com escenes de teatre", ha afegit.
Tot i aquesta primera experiència, a hores d'ara descarta continuar dirigint pel·lícules en el seu futur immediat. "Necessito vacances, carregar el meu interior. La mirada dels altres sobre tu tota l'estona és complicada", ha justificat.
En la boca del lobo
L'escriptora també ens presenta el llibre En la boca del lobo, una espècie d'homenatge als contes de por: "Vaig pensar fer un conte per a adults que s'assemblés una mica als contes clàssics, en els quals s'explica una història terrible", ha explicat.
En aquest cas, el context és La Sabina, un petit poble, la terra de la seva mare. "Hi ha una nena, un bosc, un secret"... i també un llop de forma metafòrica, representant les amenaces i les pors que hi ha.
Recorda que a la seva generació els explicaven contes "de molta por" i es repetien a tots els indrets, molts cops adaptats a la zona on passaven. "És una novel·la per a adults, però té l'influx o la inspiració d'aquells contes de por infantils", ha argumentat.
