Companyia Elèctrica Dharma: 50 anys de passió per la música amb el públic engrescat
- La Companyia Elèctrica Dharma continua ben viva la gira pel seu 50 aniversari, apassionats per tocar i amb el públic tan engrescat com sempre
Després de la mort de dos germans, Esteve i Josep, els Fortuny continuen una trajectòria d'èxit que va començar als envelats i la recordada sala Zeleste
FRANCESCA PUIG
La Companyia Elèctrica Dharma és un referent musical de la Catalunya dels anys 70, 80, 90 i en aquest nou mil·lenni. Amb un so propi i característic, en què destaca el saxo tenor de Joan Fortuny, les composicions s'inspiren en la música de cobla i de festa a ritme de rock, i triomfen arreu amb la seva gran connexió amb el públic.
Amb ells és impossible estar-se de ballar i van encomanar alegria arreu amb el futur que s'obria als anys 70. La música de la Dharma és una part indestriable de la música catalana, i en fer 50 anys, retem homenatge als seus components i la seva història, tot recuperant les seves actuacions i entrevistes a TVE Catalunya.
La seva primera aparició va ser al Tot Art, quan se'ns van presentar, el juliol del 1976 i ens van deixar gravar-los mentre assajaven per al Canet Rock.
Els inicis de la Dharma i la Música Elèctrica Laietana
La Companyia Elèctrica Dharma explica els seus orígens, en el programa Temps de cançons, espai mític que es va emetre del 1976 al 1978 i que va difondre la música en català a tot el país, gràcies a la televisió. En aquest capítol s'explica també l'origen de la MEL, la Música Elèctrica Laietana i com el Zeleste, quan obre al carrer Plateria, ara Argenteria, molts troben on actuar i s'animen a actuar-hi sovint, a compondrer més i a col·laborar entre ells.
A més de la Dharma, en formen part destacats intèrprets de la música del moment, anomenada laietana pel nom llatí i segurament també perquè la Via Laietana hi és a tocar. Aquest programa del 1976 és una joia del nostre arxiu i de la nostra història musical.
També formaven part de la Música Elèctrica Laietana l'Orquestra Plateria i l'Orquestra Mirasol, Sisa, Pau Riba, Secta Sònuica, Oriol Tranvia, La Rondalla de la costa, Ia Batiste o el músic Jordi Sabater. Quan va obrir el local Zeleste al carrer Plateria, tot va canviar. De les actuacions esporàdiques a festes majors es va passar a un indret fix on cada nit se'ls podia sentir. El públic hi va ser sempre fidel, i els que n'eren un dia esporàdics es tornaven habituals. La sala es va fer famosíssima, imprescindible per a les nits de la ciutat i molt i feien cap expressament per anar-hi.
En el darrer reportatge, el periodista diu que els grups laietans mai no tocaran al Palau de la Música. Doncs aquí hi tenim la Dharma a l'escenari Palau el 1981, amb la Cobla Mediterrània amb el que els agrada tant: la fusió entre sardana i rock.
A Temps de cançons, la Companyia Elèctrica Dharma també va actuar al darrer programa, perquè era un dels grups més estimats. No hi falten Maria del Mar Bonet, Ovidi Motllor, Joan Isaac, Ramon Muntaner o Toti Soler.
El mític concert de la Dharma a Zeleste
El 1992, el grup ofereix un concert a la sala Zeleste i TVE Catalunya l'enregistra. El públic canta i anima, els acompanya durant tot l'espectacle i agafa un dels músics per les espatlles quan baixa de l'escenari. És un espectacle conjunt, que es completa amb la darrera composició, Correfoc, el punt triomfal de la nit.
El famós espai Musical Express va emetre actuacions de la Dharma ja el 1978, i l'any següent, el 1979, convida Josep Fortuny per a entrevistar-lo a plató. L'Àngel Casas li pregunta per la trajectòria inicial del grup, i per la gira que acaben de fer per l'estat: què demanen al camerino, -'cervesa i entrepans', diu en Josep. En aquest programa, el bateria fa un curiós repàs de les diferències de comportament del públic a indrets tan distants com Galícia, Castella o Andalusia.
Un monogràfic per gaudir de la Dharma des de casa
Un dels programes musicals dels anys 80 a TVE Catalunya és Taula de so, amb guions escrits per Josep Casemajor, també guionista de Temps de cançons. En aquest monogràfic enregistrat des de TVE Catalunya a Miramar el 1983, la Dhama interpreta 'El comte Tallaferro', 'La presó de Lleida', 'Catalluna' i 'El testament d'Amèlia'.
La mort d'Esteve Fortuny
L'ànima de la Dharma han estat sempre els germans Fortuny, als que la mare duia a cantar a l'Orfeó de Sants, fet important, però que sense els seus dots per la música tampoc no els hagués valgut per res. Joan, Lluís i Maria Fortuny en formen part, com ho han estat Esteve, l'anomenat poeta del grup, i Josep, ambdós ja morts. Josep va morir amb 61 anys, a casa mentre dormia, el 2014.
La pèrdua de Josep va deixar-los un gran buit; la de l'Esteve va estar a punt de ser la fi de la Dharma. L'agost del 1986, Esteve va patir una hemorràgia cerebral durant una actuació a Cardedeu, el van dur a l'Hospital Clínic, però va morir. Tenia 32 anys.
En aquell moment, es van tancar a casa. Els va fer falta temps, dos anys i els precs dels amics, el públic i els companys de professió, per a tornar. Ho van fer a contracor, però sabent que era com es guanyaven la vida, i van incorporar la petita de casa, Maria Fortuny. Van tornar el 1989 i l'Esteve els acompanyava perquè, gràcies a la seva gran creativitat, els va deixar les composicions amb què van bastir el nou disc Fibres al cor. Ho van explicar a la periodista Maria Josep Màlia: com els va colpir la mort de l'Esteve i la 'travessa del desert'. L'entrevista es va fer a casa dels germans, mentre veien vídeos seus a la tele, amb un altre músic del grup, Carles Vidal.
Expliquen el seu amor per les cercaviles, l'expressió de l'alegria col·lectiva per la fi d'una la dictadura que fins i tot els va dur a actuar amb gran èxit a Madrid el 1977. El concert amb la Cobla Mediterrània, perquè s'inspiren en les cobles i toquen amb la força del rock.
El retorn, amb les seves ganes de tocar i gaudir de la música de l'Esteve Fortuny, va ser al Palau d'Esports de Barcelona on el públic va viure hores intenses de comunió amb el grup.
També van tornar a televisió el 1990 als especials d'estiu de TVE Catalunya, com ara al programa Sota la palmera.
La Dharma a la programació infantil de TVE Catalunya
La música de la Companyia Elèctrica Dharma ha agradat sempre els nens, perquè transmet entusiasme i alegria. El grup van compondre les sintonies pels programes Terra d'Escudella i Quitxalla, i també hi va fer col·laboracions magnífiques posant música als contes d'aquests primers infantils en català a televisió. Dos bons exemples són la Història de Cadira i El Galiot.
La Companyia Elèctrica Dharma, el grup de música nascut al barri de Sants de Barcelona, que va viure en una masia i va baixar al mar, acaba de fer 50 anys dalt dels escenaris, continua deixant-nos la seva alegria de dia i de nit, a les festes majors i envelats, a les trobades d'amics, com sempre, des de les sales de concert, el Palau de la Música o els programes de televisió i les rondalles infantils. Per molts anys, Força Dharma!
