Les entitats socials en defensa de l'aigua i els pagesos afectats reclamen mesures ajustades
- El portaveu de la plataforma en defensa de l'aigua, Dante Maschio, critica el "model caduc de gestió de l'aigua"
- Manel Simón, director d'Afrucat, adverteix que "aigua zero" suposaria pèrdues de 764 milions d'euros
La sequera segueix copant el discurs polític per les restriccions que s'han de prendre davant aquesta situació d'excepcionalitat, mentre les entitats socials en defensa de l'aigua descontentes amb l'acció del govern preparen per a aquest dissabte una cimera per abordar mesures , en paral·lel.
El portaveu d'Aigua és Vida, Dante Maschio, explica que aquest dissabte convoquen la Cimera Social contra la Sequera en resposta al "fracàs" de la del Govern: "Va ser una baralla electoralista. No es vol afrontar el debat de fons", ha criticat.
L'objectiu, ha detallat Maschio, és trobar-se i debatre respostes per contestar de forma estructural a la problemàtica de la sequera, amb un document alternatiu que tingui en compte els actors socials. "La generalitat no ens convoca", ha lamentat assenyalant que no s'han convocat actors locals ni municipals.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, sosté que el decret és "un bon punt" per afrontar la sequera, però asenyala altres mesures on es podria avançar. Ha posat d'exemple prohibir utilitzar aigua potable per a usos no potables com el reg i la neteja de carrers, on hi ha "molt camí a fer". O millorar l'accés a la informació de la ciutadania.
“El debat de fons és com contenir la demanda, com planificar la gestió de l'aigua i com prioritzar els usos“
Diu que la qüestió de fons sobre la sequera va lligat al "model caduc de gestió de l'aigua", que s'ha basat a fer una oferta d'aigua a tots, sense tenir en compte quanta aigua tenim, en el context del canvi climàtic on la disponibilitat d'aigua serà menor. "No té sentit seguir creixent en consums d'aigua. El debat de fons és com contenir la demanda, com planificar la gestió de l'aigua i com prioritzar els usos que hem de prioritzar", ha argumentat.
En aquest sentit, el representant també assegura que és "possible" que hi hagi talls a l'aigua de boca a les ciutats, a partir de l'octubre. "Protegir l'accés a l'aigua per a les persones, perquè és un dret humà. Hem d'evitar els talls", ha reivindicat.
Creu que el debat de relacionat amb les dessaladores és "una mica trampós": "No abordem la contenció de la demanda", assegura Maschio, ja que es posen noves infraestructures per produir aigua potable. Però no s'aborda el tema de la demanda, el que podria augmentar amb aquestes dessaladores, ha dit. "El canvi climàtic ens ha de fer canviar la manera d'abordar la gestió de l'aigua. No podem créixer, hem de contenir la demanda", reivindica.
El portaveu de la plataforma també sosté que "la nova cultura de l'aigua" contempla que ens abastim de l'aigua de la conca on habitem. Per això, justifica "rebutjar totalment projectes de transvasament o interconnexió de xarxes, que són transvasaments, que se'ns vol colar ara amb l'Ebre".
Pèrdues milionàries al sector de la fruita
Maschio creu que no es poden aplicar les mateixes mesures a tota l'agricultura, perquè hi ha diversitat en el sector, en resposta al tancament del canal d'Urgell. "No té sentit aplicar la mateixa mesura a un petit productor davant un gran productor que el seu objectiu és fer negoci amb els aliments", ha reivindicat, sinó que cal "justícia social".
Per la seva part, sobre el tancament del canal d'Urgell, n'ha parlat en Manel Simón, director d'Afrucat, qui creu que la producció espanyola també es veurà "fortament afectada". Ha detallat que hi ha unes 50.000 hectàrees de cultius a la zona susceptible de ser regada, però de fruita en són "només" 8.600 hectàrees, que representa el 85 % de la producció catalana de poma i pera.
“ Entrem en un territori desconegut “
Pel que fa a pèrdues, el responsable ha dit que s'han avaluat dos escenaris en el cas de no poder regar, repartit l'aigua disponible pels 10 hectòmetres cúbics suposaria un reg per a tot l'estiu: "És una situació molt greu, mai vista. Entrem en un territori desconegut".
El primer escenari, en el qual es pugui perdre tota la collita, l'afectació en termes de costos invertits estaria valorat en uns 164 milions d'euros. El segon escenari "apocalíptic" seria el "d'aigua zero", sense aigua suficient per mantenir vius els arbres fruites. "Seria una calamitat ecològica", ha lamentat, que suposaria 764.000 d'euros de pèrdues.
“En la situació climàtica d'aigua zero, un alt percentatge de la pagesia podria deixar l'activitat“
Simón destaca que el sector afecta de forma "molt important" a tota l'economia catalana. "Si no hi ha aigua, no hi ha aigua. A curt termini, demanem estar a l'altura d'una situació sobrevinguda, climàtica i no assegurada", ha argumentat el responsable. "En la situació climàtica d'aigua zero, un alt percentatge de la pagesia podria deixar l'activitat", ha afegit.
