Cursa electoral de les eleccions municipals del 28M
- ERC és la formació amb més candidatures, 802. El PSC i Vox són els partits que més en guanyen
- La maquinària de les municipals es tancarà el 17 de juny amb la constitució formal dels ajuntaments
La cursa de les eleccions municipals del 28M ja està en marxa. Una maquinària que va començar a desplegar-se des que el Govern va signar el decret de convocatòria el passat 3 d'abril. Les llistes dels partits van quedar definitivament proclamades el passat 1 de maig. La campanya electoral s'enceta aquest 11 de maig a la mitjanit i s'acabarà el 26 de maig.
Abans, el dimecres 10 a les 22:30 els 7 candidats per Barcelona amb representació al consistori celebraran el primer debat televisat a RTVE. La cursa no es tancarà fins al 17 de juny, quan s'han de constituir formalment els 947 ajuntaments catalans, si no hi ha cap impugnació que ho impedeixi.
Calendari electoral
El dia que s'escull alcalde als municipis és el 28 de maig, però hi ha altres dates clau que cal saber:
- Decret de convocatòria de les eleccions municipals: 3 d’abril.
- Publicació del decret i entrada en vigor: 4 d’abril.
- Inici de la campanya electoral: divendres 12 de maig.
- Final de la campanya electoral: divendres 26 de maig.
- Prohibició de publicar sondejos electorals: des del dilluns 22 de maig.
- Jornada de reflexió: dissabte 27 de maig.
- Eleccions municipals: 28 de maig.
- Constitució dels Ajuntaments: 17 de juny.
Colau aspira al tercer mandat
Com ja és tradicional, els focus de les eleccions municipals estaran centrades especialment en el que passi a Barcelona. L'alcaldessa Ada Colau, aspira al seu tercer mandat per consolidar un projecte basat en la lluita contra la contaminació i la massificació turística. Ara bé, l'encaix a la mobilitat i aspectes com la seguretat o la neteja han acabat passant-li factura. Són algunes de les qüestions en les quals intentaran incidir durant la campanya els seus principals rivals Xavier Trias, el favorit a les enquestes, el socialista Jaume Collboni o el republicà Ernest Maragall.
Un total de 25 candidatures es disputaran l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del 28-M, segons ha publicat aquest dimecres el Butlletí Oficial de la Província (BOPB).
Les principals ciutats en joc
Aquestes eleccions municipals també seran claus per consolidar els projectes, o bé obrir nova etapa a moltes de les capitals catalanes. A LLeida, Miquel Pueyo busca mantenir l'alcaldia després de trencar l'hegemonia de quatre dècades del PSC. A Girona, l'exconsellera Gemma Geis encapçala la llista de Junts a Girona, després de la renúncia de l'actual alcaldessa, Marta Madrenas.
A Tarragona, les municipals del 28 de maig es perfilen tant o més renyides que fa 4 anys amb PSC i l'ERC de Pau Ricomà pugnant per la victòria. Mentrestant, dins l'àrea metropolitana, l'alcaldessa de l'Hospitalet del Llobregat, Núria Marín, aspira a revalidar la majoria absoluta, com també Núria Parlon, a Santa Coloma de Gramenet, aspira al seu quart mandat. Capítol a banda mereix Badalona on l'ombra de García Albiol torna a focalitzar les aliances per desmarcar-lo després de les seves tres darreres victòries a les municipals.
ERC, el partit amb més candidatures
Enguany, ERC serà el partit amb més llistes. De fet, bat el seu rècord històric i supera en 2 noves candidatures les 802 presentades ara fa 4 anys. Entre les candidatures, presenta llistes en totes les capitals de comarca, incloent-hi les capitals on fa quatre anys ERC no tenia llista, com són Vielha i El Pont de Suert (Lleida). També presentarà 32 llistes en entitats municipals descentralitzades (EMD), superant les 22 del 2019, i arribant així a les 836 llistes en aquests comicis.
La pugna entre Junts i PDCat
Darrere dels republicans, la formació amb més candidatures serà la de Junts per Catalunya, que arribarà a les 728, 44 més que fa quatre anys quan va concórrer de forma conjunta amb el PDECat. Una pugna entre tots dos partits que ha estat especialment sagnant pel partit de David Bonvehí, ja que una part considerable dels seus candidats fa 4 anys, han estat absorbits per JxCat. A més la Junta Electoral de Barcelona els ha obligat a cedir la meitat dels drets electorals.
Els postconvergents ara concorren sota la marca Ara Pacte Local a 181 poblacions. Perden noms tan significatius com l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, el de Martorell, Xavier Fonollosa, la de Tortosa, Meritxell Roigé o el de Figueres, Jordi Masquef.
La gran i única excepció és la de la candidatura encapçalada per Xavier Trias a Barcelona, que ha acabat integrant noms destacats del PDECat i de Demòcrates i Moviment d'Esquerres com Joana Ortega, que anirà de número 6. La voluntat de Bonvehí era estendre aquesta fórmula arreu del territori, però no ho ha aconseguit.
El PSC i Vox, els que més llistes guanyen
Per la seva banda, el PSC arribarà a les 615 llistes, 90 més que fa quatre anys, després d’incloure la marca Candidatura de Progrés. El PP perd 3 candidatures respecte al 2019 i es presentarà a 227 municipis. La CUP passa dels 191 candidats de fa 4 anys als 166 del 28M. Malgrat tot els que més candidatures perden són Ciutadans que si el 2019 arribava a les 204, ara en prou feines si optarà a 92 alcaldies.
Per la seva banda, els comuns assoleixen enguany els 161 alcaldables, 14 més que fa 4 anys. Vox triplica les llistes fins a les 133 i els Comuns arriben als 161 municipis, 14 més que a les anteriors municipals.
109 municipis ja coneixen el seu alcalde
Abans fins i tot que s'hagin celebrat les eleccions municipals del 28 de maig i hi ha més de 109 pobles catalans que ja saben qui serà el seu alcalde. I és que això passa quan només es presenta una candidatura.
D'altra banda, hi ha 48 alcaldes que porten almenys vint anys en el càrrec. Una trentena d'ells procedeixen de l'antiga CiU i ara ho fan amb Junts o el PDeCAT, mentre que 7 són d'ERC i 6 del PSC. Entre els més longeus destaquen l'independent Josep Vilà, de Fogars de la Selva, i el socialista Pere Moradell, de Torroella de Fluvià, que porten com alcaldes des de les primeres municipals després de la recuperació de la democràcia, el 1979. Els segueixen com a més veterans dels consistoris catalans Jaume Casas (Riera de Gaià, 1983), Ramon Trullols (Talavera, 1987), Joan Rañé (Fondarella, 1987) i Lluís María Castellví (Argentera, 1987).
