Creuers, pisos turístics i massificació: quin ha de ser el model turístic de Barcelona?
- Les limitacions al turisme genera debat preelectoral pel 28M
- És Barcelona insegura? Una de les claus del 28-M a Barcelona
- Tot el que has de saber de les municipals a Barcelona: el perfil dels candidats
El model de turisme a la ciutat de Barcelona ha centrat el primer debat preelectoral del 28M. Els principals candidats a l'alcaldia de la capital catalana han xocat postures respecte a quines intervencions s'han de fer per garantir que el turisme vagi en sintonia amb les necessitats de la ciutat i els seus veïns. Uns creuen que s'ha de controlar i limitar encara més, i d'altres titllen aquesta regulació de "turismofòbia".
Ada Colau, Ernest Maragall, Xavier Trias, Jaume Collboni, Eva Parera, Daniel Sirera, Anna Grau, Basha Cangue, Daniel Vosseler i Gonzalo de Oro-Pulido; són els candidats a les municipals, una cursa que es dibuixa bastant renyida per un possible empat a quatre i que estarà marcada no només pel model turístic que necessita Barcelona, sinó també per les polítiques de mobilitat i la seguretat, entre d'altres.
Un topall als creuers?
El govern actual de Barcelona, liderat per Ada Colau, pressiona el Port i la Generalitat per limitar el nombre de creuers que arriben a la ciutat, sobretot durant els mesos forts, quan es poden arribar a registrar 400.000 creueristes al mes de mitjana. Colau defensa que cal prioritzar aquells que embarquen aquí sobre els que hi venen de pas. Amb la situació actual de sequera, el govern municipal insisteix encara més que cal limitar el nombre de turistes a la ciutat.
L'alcaldessa ha defensat la seva tasca al capdavant del consistori durant dues legislatures i ha dit que fins que va entrar ella al despatx de plaça Sant Jaume "ningú s'havia atrevit" a regular el turisme. El candidat del PSC, Jaume Collboni, també ha tret pit de la tasca feta per l'Ajuntament en aquest àmbit i considera que també cal reduir les escales de creuers a la ciutat.
Ambdós candidats han retret a Xavier Trias (Junts) el llegat de la seva alcaldia i l'han acusat d'incentivar la "barra lliure" pel turisme. Pel que fa a Trias, el seu model passa per afavorir el turisme de qualitat, rebutjant inclús els turistes que hi són a la ciutat per unes hores, el que coincideix amb la postura de Colau. Però ha acusat el govern municipal de no fer res per fomentar el retorn dels visitants a la ciutat després de la pandèmia.
L'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, sí que s'ha compromès a regular "correctament" els creuers. Maragall ha demanat que l'economia no depengui del turisme i ha clamat perquè Barcelona no sigui "una ciutat low cost". A més, ha reclamat gestionar els efectes secundaris que genera el turisme, especialment en els barris més concorreguts pels visitants, amb compensacions.
En canvi, el candidat del PP ha estat l'únic dels alcaldables que ha defensat amb claredat el turisme de creuers. Daniel Sierera creu que "tots els turistes", també els que estan a la ciutat només per unes hores, "convenen" a la ciutat. Titlla de "turismofòbia" a l'Ajuntament de Barcelona. Per això, entre les seves promeses electorals, s'ha conjurat per fer una campanya "per a explicar a Barcelona que els turistes són bons".
El debat sobre aquest àmbit ha arribat al Govern català. Fa poc el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va declarar per primera vegada que s'obria a "revisar" l'arribada de creuers i limitar-los a través "d'un acord". En Comú Podem i CUP van carregar contra Aragonès per la seva "indefinició" i "falta de voluntat" a l'hora de posicionar la Generalitat i el Port en favor de la limitació de l'arribada de creuers.
Limitar els allotjaments turístics
El creixent nombre de pisos turístics a la ciutat de Barcelona ha generat una gran pressió veïnal en mig d'una crisi d'habitatge, sobretot pel que fa al centre. El 2017 el govern municipal va aprovar una moratòria que prohibia convertir els pisos amb lloguers habituals en turístics i suspenia així noves llicències a aquest tipus d'allotjaments. L'objectiu del pla urbanístic és reduir la pressió als barris que en més concentren. Un punt final a la "barra lliure" pels habitatges turístics que ha titllat l'actual alcaldessa en referència al mandat de Trias.
Actualment, Barcelona compta amb 9.434 llicències d'habitatges d'ús turístic (HUT), i els barris que més en concentren són: Ciutat Vella, l'Eixample, Hostafrancs, la Vila de Gràcia, Sant Antoni, Poble Sec, Vila Olímpica i Poble Nou. El Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics està encaminat a reduir les llicències en aquestes zones de forma que quan es dona una de baixa, no se'n pot donar una de nova. Es podrà traslladar, això sí, als barris menys tensionats, com Sarrià o les Corts.
Zona 1 del PEUAT: els barris de Barcelona que concentren més habitatges turístics Ajuntament de Barcelona
Una regulació que el consistori actual considera positiva i que, de fet, tant Colau com Collboni han defensat. Durant el debat, el candidat del PSC ha dit que durant aquesta legislatura s'ha lluitat contra "les il·legalitats" que s'havien fomentat durant el mandat de Trias, com ara en els pisos turístics, els bicitaxis o el top manta. El discurs de Trias sobre el turisme, però, no posa el focus sobre la regulació dels allotjaments turístics, i creu que la seva tasca quan va ser alcalde va ser la correcta. "No entenc com no em donen medalles de tan bon alcalde que vaig ser", ha dit.
