El Govern reclama un milió d'euros a Cegos pel caos a les oposicions
- La consellera de la Presidència considera "inadmissibles" les incidències que han obligat a repetir les proves
- Tota l'oposició posa en dubte la capacitat del Govern i alguns grups exigeixen la dimissió de la consellera Vilagrà
La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat al Parlament que el Govern reclamarà "com a mínim" un milió d'euros com a indemnització a l'empresa que dissabte passat va organitzar les oposicions d'estabilització de la plantilla, Cegos, pels danys causats i les incidències "inadmissibles" que han obligat a repetir les proves. "El que va passar és injustificable i un trencament total de les condicions contractuals", ha dit en una compareixença a la comissió d'Afers Institucionals.
Vilagrà ha lamentat "profundament" la situació, però també ha defensat que la crisi que s'està vivint és perquè l'administració ha actuat per reduir la temporalitat. "Qui fa coses té el risc a equivocar-se", ha subratllat.
Tal com va fer dijous després de reunir-se amb els sindicats, Vilagrà ha explicat que un total de 2.936 persones s'han queixat que els exàmens van començar tard, 1.985 lamentaven que l'espai habilitat era inadequat, 1.642 denunciaven l'ús de mòbils a les aules, 1.076 més que faltava vigilància a les aules i 993 que no hi havia prou models d'exàmens ni separació entre aspirants. A més a més, 683 persones van denunciar sortides no controlades de les classes.
Tenint en compte l'"incompliment flagrant, intolerable i inadmissible" de les funcions encarregades, el Govern ha decidit rescindir els contractes amb la companyia, que va guanyar un contracte d'1,4 milions d'euros per organitzar processos d'oposició durant dos anys.
Crítiques de l'oposició
Les explicacions de la consellera no han satisfet la majoria de grups que, d'entrada, li han retret que la informació s'hagi donat primer a la premsa que en seu parlamentària. Els partits creuen que la destitució de Marta Martorell és "una operació de maquillatge" i avisen de les conseqüències judicials que pot tenir pel Govern la rescissió del contracte.
La diputada del PSC, Marta Moreta, ha exigit a Vilagrà saber qui va decidir externalitzar les proves i ha assegurat que la directora de Funció Pública, Marta Martorell, que va ser cessada, no va ser nomenada fins set mesos després que es prengués aquesta decisió.
En la mateixa línia, la diputada de Junts, Glòria Freixa, ha retret que el dissabte es va viure un "caos absolut" i ha recordat que les organitzacions sindicals i la síndica de greuges havien demanat prèviament que les proves no coincidissin totes el mateix dia.
Freixa ha preguntat com es va definir la cadena de custòdia dels exàmens i si la Generalitat va entregar massa tard el material, tal com denuncia l'empresa en un comunicat. De fet, Cegos assegura que el procés logístic de les oposicions celebrades dissabte passat és d'una "complexitat especial" per la "multiplicitat" de convocatòries i la "novetat" en el seu format d'execució.
La companyia defensa que ha tractat de complir "tots" els objectes del contracte amb la Generalitat, i atribueix a la Generalitat la responsabilitat de disposar dels espais adequats, l'assignació i distribució dels candidats i l'elaboració dels materials dels exàmens.
Davant la situació creada, En Comú Podem exigeix que no es torni a externalitzar un procés així, la CUP ha reclamat la dimissió de la consellera Vilagrà, Ciutadans considera la convocatòria "precipitada" i "electoralista", mentre que Vox ha recordat que Cegos ja havia demostrat "la seva incompetència el 2020".
Repetició de les oposicions
El Govern ha decidit repetir tots els processos per estabilitzar les plantilles de l'administració. Aquests nous exàmens no se subcontractaran a cap empresa, sinó que es faran amb mitjans propis de l'administració catalana els dies 1 i 8 de juliol. Després de reunir-se amb els sindicats amb representació a la Funció Pública, Vilagrà va admetre que "es van viure situacions inadmissibles. Les oposicions són sagrades". També va anunciar que s'indemnitzarà els afectats per les incidències "massives i flagrants", tot i que no va explicar en què consistiran exactament aquestes compensacions.
En la trobada amb els sindicats, el Govern va traslladar-los que ha rebut més de 3.000 queixes a la bústia que va obrir dimarts. Aquestes comunicacions denunciaven incidències en el 99,7% de les places. Davant d'aquesta situació, Vilagrà va dir que que la Generalitat "prefereix fer un tall net i de manera transparent" i tornar a organitzar les proves de zero.
A banda dels 72 processos encarregats a Cegos, el mateix dia es van celebrar proves organitzades per les diferents conselleries que es van produir sense incidències i no s'hauran de repetir. En aquest cas, es van presentar 2.600 persones per 383 places del Departament d'Acció Climàtica, Cultura, Drets Socials, Educació, Interior, Justícia, Presidència i Territori.
A la sortida de la reunió, els tres sindicats han indicat que la solució triada és "jurídicament vàlida". Amb tot, el sindicat majoritari a l'administració, la portaveu de la IAC-CATAC, Assumpta Barbens, va lamentar que la situació hagi provocat "una desconfiança brutal contra l'equip de Govern".
Manel Pulido, coordinador de l'àrea pública de CCOO creu que no es pot estar content perquè hi ha molta gent afectada, però valora la celeritat amb què ha respost el Govern als problemes. D'altra banda, Iolanda Adroher, secretaria sector d'administració a la Generalitat de la UGT va avisar que els sindicats estaran molt vigilants perquè l'1 i el 8 de juliol "tot vagi com ha d'anar".
