Sílvia Pérez Cruz ens presenta 'Toda la vida, un día'
- El treball surt durant la pandèmia del coronavirus i reflexiona sobre el pas del temps i el cercle de la vida
- La cantant detalla al Cafè d'idees com la seva filla la va ajudar a ordenar l'àlbum: "Va entendre millor que jo el concepte"
La cantant Sílvia Pérez Cruz ens presenta Toda la vida, un día, un treball que es va gestar durant la pandèmia del coronavirus i que reflexiona sobre el pas del temps i el cercle de la vida. Ha estat un disc quallat a través de tres anys: "És el que m'agrada, no ho sé fer d'una altra manera", diu, tot i la "feinada" que comporta.
"M'agrada transformar els sentiments en cançons", defensa, detallant que el primer moviment de l'àlbum són peces que va crear per a amics durant aquest confinament, per aniversaris pandèmics. "Hi ha una cosa a tot el disc que és cuidar les persones. Defineix molt bé el moment que visc", ha argumentat en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga.
L'artista també ha relatat com la seva filla la va ajudar a ordenar el disc. Recorda com li va proposar situar una nana al final d'un moviment, parlant del renaixement. "Va entendre millor que jo el concepte. Volia parlar del temps infinit, que tot segueix", ha admès la cantant, que volia transmetre que, en cada final, hi ha un nou naixement.
Pérez Cruz detalla que cada cop que escolta els temes del treball sent coses diferents: "Té vida pròpia, va bategant i va canviant". Ara se l'està mirant per conèixer com és i com conviu amb el món que l'envolta.
Una història sencera que no es pot desmuntar
La cantant admet que el disc és com una pel·lícula o una obra de teatre que no pot desmuntar, per la qual cosa el portarà a l'escenari, als concerts, amb el mateix ordre. El que canvia és que al disc hi ha molts músics i un cor, per la qual cosa han calgut arranjaments pel directe amb quatre persones. "El viatge és el d'una vida sencera, té molt sentit", defensa.
La gira la portarà per Catalunya, Espanya i espera que també a Europa. "Estic amb molta energia, molta consciència que el temps passa", ha detallat sobre el seu moment, després de dos anys preparant l'equip.
Pérez Cruz ha detallat que es va permetre un espai al treball per "tot el que tenia a dins", a través dels diferents fils argumentals. El primer, la infància, és més confortable i utilitza cordes; El segon, la joventut, utilitza sintetitzadors o el saxo; I el tercer, la maduresa, aposta per la intimitat, amb dos duets de "xerrada amb els amics".
Col·laboracions emocionants i vídeos improvisats
En aquest sentit, al disc hi apareixen col·laboracions emotives amb Salvador Sobral i Natalia Lafourcade. En el primer dels casos, ha detallat com van gravar a Catalunya, tan sols amb un micro i el cantant es va emocionar durant l'enregistrament. Com s'aprecia en la peça, van abaixant el tempo, acaben plorant i rient, i finalment van decidir deixar-ho perquè "és molt de veritat". "El que volem és transmetre la veritat. És un plor bonic, de sentir-se vius", ha argumentat sobre un tema que només hi ha veu i respiració, i no instruments.
Un dels grans vídeos del treball és el del tema homònim del disc, enregistrat a Irlanda i amb uns paisatges espectaculars. Toda la vida, un día és el moviment de la vellesa, representat pels colors blanc i negre. "Estava esperant que nevés al Pirineu i no nevava", per la qual cosa va aprofitar un viatge per preparar una gira amb Damien Rice per enregistrar-lo. Detalla que ella mateixa va anar a buscar les teles negres de cinc metres i va fer el guió il·lustrat dos dies abans.
Tot i això, nega que li agradi "controlar" tot el que fa, per bé que ho veu "tot un món" en si mateix. "Tinc un equip meravellós, on tothom s'expressa i creix. No m'agrada pensar que només em realitzo jo, vull pensar que tota la família, la seva vida, s'està realitzant", ha puntualitzat.
I amb el renaixement arriba la col·laboració amb Natalia Lafourcade, on es torna a utilitzar aquest recurs de la improvisació. "Estic com una cabra. No m'ho puc creure, això és un miracle", diu sobre el vídeo. I és que, novament, es va gestar només dos dies abans de gravar-lo a Cuba, durant la gira a Sud-americà.
Per Cruz, el renaixement no és que hi hagi alguna cosa més enllà, sinó que "tot segueix, encara que hi anem", citant el cicle de l'aigua o les flors. "Ua filosofia de viure. Aquestes petites morts que tenim a la vida. No sabia que els principis eren nascuts dels finals", ha dit.
