Sílvia Munt ens presenta 'Las buenas compañías'
- La directora i actriu ens parla de la seva darrera pel·lícula, que parteid del cas històric de Las 11 de Basauri
- En una entrevista al Cafè d'idees, destaca que els homes també se senten interpel·lats pel seu darrer film
Sílvia Munt ens presenta Las buenas compañías, un film ambientat als setanta i basat en el cas de Les 11 de Basauri, però que tracta multitud de temes "I que posa llum a la transició", destaca el crític Pep Prieto. L'actriu i directora ha celebrat la bona acollida que ha tingut als cinemes, tot i haver de competir amb grans produccions. "De totes les altres, estem la primera. Això és la bomba", ha destacat. "Està fent uns passos molt bons, hi ha molt bones crítiques. La gent surt molt contenta", ha afegit, celebrant que la gent vagi a les sales, en un moment més consum a casa.
En una conversa al Cafè d'idees de Gemma Nierga, explica per què s'ubica en el moment que el grup s'ajunta després del "silenci", i és l'any 1977 quan les condemnen a 14 anys de presó per haver avortat. Comencen a fer manifestacions arreu, per bé que Errenteria era un lloc potent en l'àmbit industrial: "En un lloc tan petit, van fer xivarri". La directora també ha destacat que va parlar amb elles, i molts elements que apareixen al film venen "de primera mà".
Munt també ha recordat com en aquells moments les dones marxaven per avortar o ho feien aquí "de mala manera". "Les nostres mares ho feien aquí de mala manera. Algú es pensa que, sense anticonceptius, les dones tenien un o dos fills en tota la vida? Són ganes de mirar cap a una altra banda. Era un problema de la dona", ha assenyalat, recordant que molts cops l'home i la família se'n desentenien. La cineasta ha destacat que es tracta d'un film "de terror", que et porta agafat de la mà de la protagonista a extrems "gore".
Prieto ha ressenyat que el film fa una reconstrucció històrica, però que alhora interpel·la a l'espectador. El crític destaca així que el film guarda una relació amb l'actualitat, també pel que fa a la relació entre les joves que hi apareixen, fugint de la part més historicista. "No m'agrada una pel·lícula que queda atrapada pel paisatge, per la moda... perquè estàs pendent d'altres coses. Ha de surar, però l'important era la mirada subjectiva de la Bea", la protagonista, ha coincidit la directora.
En aquest sentit, ha remarcat la relació amb la mare, on hi havia "una distància", mentre "glorificaves el pare". I ha parlat d'aquell estiu "on mai més seràs la mateixa" i de la decisió de marxar de casa quan "et fas adulta de cop". Això es veu reflectit en el film quan la protagonista opta per la seva història d'amor, i no per la mare. "Els joves som egoistes. Som responsables, però la vida t'està tirant", ha dit, detallant que aquest moment li va arribar al 76 i reconeix que va ser "precoç". "Els fills te'ls estimes amb devoció, però són prestats", ha afegit.
El xoc generacional i l'abort
La directora ha reconegut que el càsting d'actrius va ser complicat, optant finalment per les catalanes Alícia Falcó i Elena Tarrats com a protagonistes, amb Itziar Ituño fent el paper de mare. El film exposa el xoc generacional, i en alguna escena com moltes converses s'acabaven amb una bufetada. "Eren molt dràstiques. Ho entenc, estaven en una situació... No pot explicar res, la filla o està veient, no se n'ha d'entrar la família, els metges et podien denunciar", ha recordat.
Munt ha detallat que ella també va avortar, però que, si no ho hagués fet, també diria que ho va fer. "És el crit. Ja està bé de fer avergonyir a les dones d'una cosa. Ja prou en tenen", ha destacat.
Tot i això, i, en aquest sentit, la cineasta també ha reivindicat que el film no va dirigit només a les dones, sinó també als homes, que també se senten interpel·lats. "Les coses bellíssimes que s'han dit les han dit els homes. Tots som subproducte d'una mala educació. Les dones anem aprenent a ser dones, però els homes també van aprenent a ser homes", ha defensat.
