Les converses de les noies assassinades al Pakistan demostrarien l'infern que vivien en negar-se al matrimoni forçós
- Es compleix aqust dimecres un any de la mort de les dues joves de Terrassa assassinades a Pakistan pels seus familiars
- TVE ha tingut accés a les converses que consten al jutjat que investiga si el pare de les noies va ajudar a planificar-ho.
- Són documents, convertits en prova principal, que demostrarien l'infern que vivien en rebutjar el matrimoni imposat
"El meu germà m'ha pegat molt i no he dit res i ha trencat set pals pegant-me, i ni tan sols em vaig regirar, ho vaig aguantar, però ja no puc més", és un dels missatges que enviar per una xarxa social personal d'Aneesa, una de les germanes de Terrassa assassinades fa un any al seu país d'origen a mans de membres de la seva família. Parla dos anys abans de l'assassinat amb el seu marit que està al Pakistan, amb qui l'han obligat a casar-se. És una de les converses que consta al jutjat.
Aquest dimecres 24 es compleix un any de l'assassinat de les dues joves de Terrassa a Pakistan pels seus familiars. Televisió Espanyola ha tingut accés a les converses que consten al jutjat que investiga si el pare de les noies va ajudar a planificar-ho. Són documents que s'han convertit en la prova principal. Demostrarien l'infern que vivien des que es van negar a un matrimoni imposat per la família.
Segons els investigadors les converses revelen els maltractaments físics i psíquics, amenaces i coaccions a les quals eren sotmeses pel seu pare i germà gran des que les van obligar a casar-se fins que les van matar. Aquesta és de fa un any.
“Si volen matar-me, que ho facin que em matin, no tinc por a la mort“
"Però tu has de mantenir l'honor de la teva família", li diu el seu marit. I Aneesa li contesta d'una manera que sembla premonitòria: "i el que està escrit en el destí passarà... I si volen matar-me, que ho facin que em matin, no tinc por a la mort, i tot el que passi després està escrit al destí, així que no tinc por".
Totes dues vivien a Catalunya i tenien altres parelles. Aquest és un dels fragments que comparteix amb el noi amb qui mantenia una relació aquí:
ANessa: - Em portaran al Pakistan.
Parella: - Sense la teva decisió no poden.
Aneesa: - Sí, em portaran.
Quan va marxar a viure sola a un pis de Barcelona, una veïna li va recomanar denunciar.
Veïna: - Truca al 112. Ells t'ajudaran.
Aneesa: - Però, què puc dir-li a la policia?
Veïna: - El que t'està passant.
Aneesa: - Haig de sortir d'aquí.
Però no hi va haver temps. El seu germà les va convèncer per viatjar al Pakistan on les van matar. Pel doble crim allà en van jutjar dos dels seus germans, els marits i un tiet, però els van absoldre perquè Ghulam Abbas, el seu pare, els va atorgar el perdó... condició suficient allà per deixar-los lliures.
Al mòbil del pare han trobat una foto on es veu a la policia del Pakistan amb els detinguts.
En una de les converses Aneesa deia: "Un dia em moriré i estaran tots feliços".
