La setmana laboral de 32 hores, cada vegada més a prop
- Onze petites pimes catalanes s'apunten al pla pilot per implantar la setmana laboral de 4 jornades
- Els experts defensen que la reducció de jornada podria augmentar la productivitat
- EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest dimarts 2 de maig
Entre les reivindicacions del primer de maig d'enguany van sonar amb força les proclames de millors sous per fer front a la inflació. Ara bé, també es van començar a sentir veus que plantejaven la reducció de la jornada laboral. Entre les instigadores hi havia la mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va presentar el mes de març un informe defensant les jornades de 32 a 35 hores per millorar la salut mental dels treballadors.
La ministra reivindicava la proposta de reduir les hores de feina sense disminuir els salaris. A més, el Govern espanyol està impulsant un pla pilot dirigit a empreses que vulguin implementar la reducció de jornada. Les empreses podrien rebre fins a 200.000 euros a canvi de reduir les jornades laborals dels seus treballadors durant almenys dos anys i mantenir-los els salaris.
11 pimes catalanes s'apunten al pla pilot
A Catalunya, onze petites pimes catalanes s'han apuntat al pla pilot per implantar la setmana laboral de quatre jornades. Catalunya és la CCAA on més empreses opten a la convocatòria, que es va tancar la setmana passada. A PubliServei tenen 40 treballadors, que fins ara feien 40 hores setmanals en tres torns de matí, tarda i nit. Una de les raons que ha empès aquesta empresa familiar d'arts gràfiques a apuntar-se al pla pilot és adaptar-se com més aviat millor al futur que vindrà.
Si finalment implanten les 32 hores setmanals, hauran de contractar dos o tres treballadors més per mantenir la producció, però confien que la setmana de quatre jornades laborals els ajudi a atreure talent i augmentar la motivació de la plantilla.
L'origen de la jornada de 40 hores
La jornada laboral de 40 hores es va establir per primera vegada sota llei als Estats Units a la dècada dels anys 40. La reforma arribava arran dels canvis tecnològics que van permetre implementar la producció en cadena. A Espanya, però, la limitació d'hores es va establir l'any 1982 a la legislació laboral, i ha anat patint reformes des de llavors.
Espanya, però, va ser pionera en l'àmbit de drets laborals quan va aprovar fa més de cent anys la jornada diària de vuit hores. A partir de la Vaga de la Canadenca de Barcelona l'any 1919, els treballadors van aconseguir que es regulés la jornada de vuit hores, que encara dura avui en dia.
La productivitat pot augmentar
Segons l'informe "Precarietat laboral i salut mental", impulsat pel Govern d'Espanya l'any passat, els treballadors precaris tenen un risc 2,5 vegades més alt de patir algun trastorn mental. És per això que diversos col·lectius defensen la implementació de les jornades de sis hores diàries o setmanes laborals de quatre dies per revertir la situació.
A més, els experts defensen que la reducció d'hores laborals podria augmentar la productivitat dels treballadors i les empreses. La sociòloga Marina Subirats reivindica els beneficis de la reducció de jornada, tant si es tracta d'una setmana de quatre dies, com si la reducció és de sis hores de feina diàries. "El cansament del treballador no és el mateix si treballa vuit hores que si en treballa sis", ha explicat Subirats en una entrevista al Cafè d'Idees.
Una jornada més feminista i inclusiva
Subirats defensa la reducció de la jornada d'hores diàries, envers la setmana de quatre dies, ja que d'aquesta manera es pot tenir en compte la feina reproductiva i familiar. Les tasques de cures de persones i de la casa estan encara molt desequilibrades i recauen, sobretot, en les dones. "La doble jornada és molt feixuga per les dones i ha fet que baixi molt la natalitat", argumenta Subirats,
La sociòloga Subirats reivindica que la manera d'igualar la situació de desequilibri en les tasques reproductives i de cures és la reducció d'hores per a tothom. L'alternativa fins ara és, si no, la reducció d'hores només per part de les dones, que estan obligades a treballar jornades més curtes per poder conciliar amb les tasques de casa o familiars. "Això vol dir menys salari i menys carrera professional", explica Subirats, una situació que perpetua la desigualtat.
La resposta de les empreses
A València, aquests mesos d'abril i maig faran una prova d'aquest sistema, ja que han coincidit quatre setmanes seguides amb dilluns festiu. Així doncs, algunes empreses podran comprovar de primera mà l'efectivitat de la reducció de jornada. Tot i això, el director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball, Javier Ibars, assegura que no es pot generalitzar una situació particular d'unes empreses molt concretes.
Les petites i mitjanes empreses no estan convençudes amb la proposta, ja que temen que la seva productivitat es pugui veure afectada. La directora de l'àrea de treball de PIMEC, Sílvia Miró, explica que de moment cap empresa ha demanat les subvencions del govern per fer el canvi de jornada. "Tenim greus problemes de productivitat que haurien de ser resolts primer, i després valorar un canvi de sistema", explica Miró.
Ibars defensa que cada sector professional és molt diferent i, per tant, seria una equivocació aplicar la reducció de jornada de manera generalitzada. "No és el mateix el sector de l'hostaleria i la restauració, que un sector amb una capacitat d'innovació tecnològica molt gran", argumenta Ibars, que defensa que no totes les empreses poden reduir les jornades laborals. "Fer una generalització amb una normativa única i uniforme per tothom seria una equivocació", afegeix Ibars en nom de Foment del Treball.
