109 municipis ja saben qui ocuparà l'alcaldia
- Són localitats on només s'hi ha presentat una candidatura i, per tant, no hi ha competència
- La majoria són poblacions molt petites, però més d'una dotzena superen els 1.000 habitants
- Hi ha dos alcaldes, els de Fogars de la Selva i Torroella de Fluvià, que ocupen el càrrec des del 1979
Abans de l'obertura dels col·legis electorals aquest diumenge, ja hi ha més de 109 pobles catalans, que sumen uns 62.200 habitants, que saben qui ocuparà l'alcaldia els propers 4 anys. És el que passa quan només es presenta una candidatura i, en conseqüència, no hi ha rivalitat possible.
És cert que en la majoria de casos aquesta circumstància es dona en poblacions petites però fins a 14 d'aquests municipis tenen una població de 1.000 o més habitants. Els més grans estan a Osona (Sant Pere de Torelló), l'Alt Empordà (Avinyonet de Puigventós) i el Segrià (Corbins).
Els pobles més petits on no hi ha eleccions competitives, amb una població inferior al 100 habitants, estan situats al Berguedà (Gisclareny) i a la Vall d'Aran (Arres, i Canejan).
Gairebé la meitat de les llistes que ja se saben guanyadores abans de l'escrutini corresponen a candidatures pròximes a partits com ERC (52) i Junts (33). A continuació se situen algunes candidatures formades per Independents (17), i a molta distància altres d'afins al PSC (5), al PDeCat (1) i la CUP (1).
Alcaldies eternes
A les eleccions municipals d'aquest 2023 s'hi presenten 48 alcaldes que porten almenys vint anys al càrrec. Una trentena d'ells procedeixen de l'antiga CiU i ara ho fan sota les sigles de Junts o el PDeCat, mentre que 7 són d'ERC i 6 del PSC.
Entre els més longeus destaquen l'independent Josep Vilà, de Fogars de la Selva, i el socialista Pere Moradell, de Torroella de Fluvià, que exerceixen l'alcaldia des de les primeres municipals després de la recuperació de la democràcia, el 1979. Els segueixen com a més veterans dels consistoris catalans Jaume Casas (Riera de Gaià, 1983), Ramon Trullols (Talavera, 1987), Joan Rañé (Fondarella, 1987) i Lluís María Castellví (Argentera, 1987).
