Participar o abstenir-se: la gran qüestió
- Fa 4 anys la participació va fregar el 65%, la tercera més alta des del 1979
- Les eleccions municipals no acostumen a ser la convocatòria electoral que més interès desperta entre la ciutadania
- La crida al vot útil marca el final de la campanya
5.490.046 ciutadans estan cridats a les urnes aquest diumenge 28 de maig per escollir els regidors i regidores dels més 900 municipis catalans. Segons la delegació del Govern a Catalunya, a la província de Barcelona el cens el composen 4.068.343 electors, a Tarragona 583.321, a Girona 535.257, i a Lleida 303.125. Més de 80.100 catalans han demanat el vot per correu, majoritàriament a la província de Barcelona, i d'aquest total uns 14.000 han fet la sol·licitud per via telemàtica.
Per al bon funcionament de la jornada electoral s'han habilitat 2.730 col·legis i 8.946 meses. Són 581 més que als últims comicis municipals, els celebrats el 2019. Aquest reforç hauria de permetre facilitar i agilitar el procés de votació. A més a més, per primera vegada en unes eleccions locals hi ha funcionaris de la Generalitat actuant com a representants de l'Administració.
El dispositiu de seguretat preveu la mobilització de 8.900 agents: 3.891 dels Mossos d'Esquadra, 2.750 de les policies locals, 1.100 de la Policia Nacional i 1.160 de la Guàrdia Civil. Com és habitual, l'horari d'obertura dels col·legis és les 9 del matí i es pot excercir el dret a vot fins a les 8 del vespre.
Relació inversa entre participació i població
A les últimes eleccions municipals de fa 4 anys, més de 3 milions i mig de catalans van anar a les urnes. La participació al conjunt de Catalunya es va situar en el 64,81% del total del cens electoral, amb una distribució desigual per zones i també en funció del tamany dels municipis. En general, s'observa una menor participació a les zones costaneres i els municipis situats al voltant de l'àrea metropolitana, que coincideixen amb els que acumulen més població. En canvi, a les poblacions de caràcter rural, sovint amb una població més envellida, l'afluència a les urnes acostuma a ser més elevada.
Hi ha dos municipis, Montornès de Segarra, a Lleida, i Sant Ferriol, a Girona, que van registrar una participació absoluta, és a dir del 100%. Es dona la circumstància que tots dos formen part de la llista de 109 municipis que ja fa dies que saben qui ocuparà l'alcaldia perquè les eleccions no són competitives. A la banda baixa, els dos municipis que van tenir una participació menys alta, o sigui un grau d'abstenció més elevat, van ser Cabanelles, a Girona, i Sant Adrià de Besòs, a Barcelona.
A la següent gràfica es pot consultar la participació als 947 municipis catalans, representats cadascun per un punt. Les posicions més a la dreta indiquen una participació més elevada.
Vistos en conjunt, els municipis de la província de Barcelona són els que van registrar una participació més baixa (69,96% de mediana), mentre que a la banda contrària se situen els pobles i viles de Lleida (79,03%). A mig camí es troben en xifres similars els municipis de les demarcacions de Tarragona (75,64%) i Girona (75,53%).
Si només es tenen en compte els 100 municipis de Catalunya amb un cens electoral més gran i les capitals de comarca, hi ha 4 indrets que destaquen molt per sobre de la resta. Es tracta de Falset, Prats de Lluçanès, Sort i Gandesa, viles de l'àmbit rural, amb participacions superiors al 77%.
En canvi, els municipis amb una participació més baixa se solen trobar situats a la costa. És el cas de Sant Adrià de Besòs, Cunit, Lloret de Mar i Salou.
L'abstenció, un problema creixent
La participació a les eleccions municipals de 2019 va ser al conjunt de Catalunya del 65%. Això vol dir que 35 de cada 100 persones amb dret a vot no van anar a les urnes a exercir-lo. No és un nivell d'abstenció especialment alt en el context d'unes eleccions municipals, ja que es tracta de la tercera xifra de participació més alta en uns comicis locals des de l'any 1979. A més a més, des que l'any 2007 la participació va tocar terra, amb només un 54%, l'evolució ha estat positiva i no ha parat de créixer.
Tot i que sovint es diu que la política local és la que més apel·la a l'electorat per la proximitat dels candidats i el tipus de polítiques que s'apliquen, el cert és que les eleccions municipals a Catalunya, amb una mitjana de participació històrica del 61%, no són les que arrosseguen més població a les urnes. Aquestes són les eleccions generals, amb una mitjana del 71%, i les autonòmiques, amb un 63%. Per sota només se situen les eleccions europees, que amb un 51%, acostumen a ser les que susciten menys interès entre la població.
Segons una anàlisi feta per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) amb dades de l'abstenció de tots els comicis locals des del 1979 al 2019, les ciutats més poblades de Catalunya estan per sota de la participació mitjana a les eleccions municipals, mentre que les zones més despoblades i envellides registren més nombre de votants a les urnes. En aquest sentit, 19 de les 20 ciutats amb més població se situen per sota de la mitjana de participació arreu del país.
Destaquen els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on la participació mitjana no supera el 58%. Entre els municipis de més de 5.000 habitants amb menys participació destaquen els casos de Badia del Vallès (50,04%) i Sant Adrià de Besòs (51,59%), però també la baixa participació a municipis com Rubí (54,5%), Viladecans (54,9%), l'Hospitalet de Llobregat (54,9%) i Badalona (55,1%).
Més enllà de votar candidatures
Ara fa 4 anys, més de 3 milions i mig de catalans van dipositar un sobre a l'urna, però no tots van votar per alguna de les candidatures que es presentaven. Uns 57.000 sobres o bé anaven buits (vots en blanc) o bé no es van poder atribuir a una candidatura concreta (vots nuls), ja fos per duplicitats, paperetes manipulades, presència d'objectes aliens, etc.
En conjunt, aquests 57.000 electors no van representar més de l'1'64% i, de fet, va ser la quantitat més baixa de votants no abstencionistes de les últimes dècades.
El màxim de vots en blanc i nuls mai registrat en unes eleccions municipals a Catalunya es va donar a la convocatòria del maig de 2011. Aleshores més del 5% dels electors que es van acostar al col·legi electoral van optar per introduir el sobre buit o bé no es van ajustar a la normativa electoral, que exigeix que per considerar vàlid un vot cal introduir la papereta d'una sola candidatura segons el model oficial previst.
Mentre que els vots nuls es registren però s'exclouen de la suma total per fer l'escrutini, els vots en blanc sí que es computen a tots els efectes a l'hora de repartir regidors i regidores. Això fa que, una proporció més gran de vots en blanc dificulti l'entrada als consistoris de les formacions més petites a qui els costa assolir el mínim del 5% que exigeix la llei electoral. A més a més, donat que el repartiment de regidores i regidors electes es fa a través de l'anomenada llei d'Hondt, un xifra més gran de vots en blanc afavoreix les candidatures més votades.
