Creix la infertilitat entre els homes que volen ser pares
- El sedentarisme i el consum de tabac i alcohol són les causes més freqüents de la baixa qualitat de l'esperma
- La dificultat per tenir fills afecta tant a homes com a dones, i a un 20% de les parelles que desitgen tenir-ne
Un 15% de la població té problemes de fertilitat i es tracta d'una tendència creixent que afecta homes i dones per igual. De fet, es calcula que aproximadament el 40% dels casos de parelles que presenten problemes de fertilitat tenen l'origen en l'aparell reproductor de l'home i un altre 40% a problemes en la dona, mentre que el 20% restant s'atribueix a causes desconegudes.
La majoria de parelles que es troben amb dificultats per concebre un fill opten per recórrer a la reproducció assistida, però els especialistes alerten de la importància de posar el focus, també, en l'estudi de la infertilitat masculina. Els problemes de fertilitat entre els homes tenen sovint l'origen en la baixa qualitat del semen, que en els últims anys s'ha observat que ha baixat força.
Al darrera d'aquesta pèrdua de qualitat de l'esperma hi pot haver molts motius, però els especialistes destaquen com a factors clau l'edat i els hàbits de vida. En aquest sentit, tenir una vida sedentària, amb poca activitat física, afegit al fet de fumar i consumir begudes alcohòliques són elements que contribueixen de manera decisiva a la pèrdua de fertilitat.
Un fenòmen poc estudiat
Històricament, el més habitual entre la comunitat científica ha estat mesurar els problemes d'infertilitat i fecunditat amb relació exclusiva a les dones i el seu aparell reproductor. Ara bé, això està canviant. Un estudi recent del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha revelat que la fecunditat masculina a Espanya és fins i tot més baixa que la femenina, fins al punt d'ahver tocat fons i haver arribat al mínim dels últims 50 anys.
A hores d'ara, cada home amb prou feines té de mitjana 1,06 fills, mentre que entre la població femenina aquesta xifra creix una mica fins als 1,18 fills. Sovint es pot confondre fecunditat amb fertilitat, i són termes força diferents. La fertilitat és biològica i es relaciona directament amb la capacitat d'engendrar descendència, mentre que la fecunditat es refereix a la quantitat de fills que es tenen, un paràmetre que sens dubte té vincles amb la fertilitat però que també està condicionat per factors socioeconòmics.
La principal conclusió que s'extreu de l'estudi és que la fecunditat masculina i femenina al segle XXI, tot i que presenta una evolució paral·lela, mostra un descens més gran entre els homes. La raó es troba en el desequilibri demogràfic entre sexes, amb més presència d'homes en relació amb les dones en edats reproductives. A més a més, un dels factors més importants que determina les diferències de fecunditat no és el nivell d'instrucció acadèmica, sinó l'accés al mercat laboral.
Caiguda de la natalitat
L'investigador del CED i professor de Sociologia de la UAB, Pau Miret, explica que per entendre aquest desequilibri demogràfic entre sexes cal tenir en compte un fet fonamental: de mitjana, els homes tenen fills amb dones tres anys més joves, i "això històricament s'ha mantingut al llarg de l'últim quart del segle XX, i també durant aquest primer quart de segle XXI".
També cal tenir en compte que "entre 1976 i 1980, hi va haver una caiguda importantíssima de la natalitat que s'ha expressat al segle XXI". Aquesta caiguda de la natalitat va afectar tant dones com homes, però com que les dones en edat reproductiva són tres anys més joves que els homes, és ara quan s'ha expressat més en elles, de manera que s'ha produit un desequilibri, que arriba a ser de fins al 20%, ja que "per cada dona, hi ha 1,2 homes tres anys més grans".
Es podria dir, segons apunta Miret, que "sobren homes o falten dones, i no s'ha establert cap mecanisme social que compensi aquest desequilibri". De l'estudi que ha coordinat en destaca també que entre els homes, "l'accés al mercat laboral és el factor que determina les diferències en la fecunditat, en lloc del nivell d'instrucció, com sí que passa entre les dones". Existeix una correlació força directa entre tenir una feina ben remunerada i estable i un major grau de fecunditat masculina.
La fecunditat a Espanya ha caigut dels 2,8 fills per dona el 1976 als 1,1 el 1998, fins als 1,18 actuals, fet que ha suposat un fenomen demogràfic "ràpid, intens i rellevant que ha rebut molta atenció durant els darrers anys", però que fins ara "no havia contemplat la perspectiva masculina", ressenya l'estudi.
Aquestes dades situen Espanya a la cua del món pel que fa a xifra de fills per persona. No cal anar gaire lluny per trobar la solució a aquesta baixíssima natalitat. "A mi només se m'acut comparar-ho amb França, que a nivell europeu té una de les fecunditats més altes, i l'única diferència que trobo són polítiques familiars, fonamentalment beneficis familiars molt centrats en la dona", apunta Miret, que deixa molt clar que "això no té a veure amb polítiques d'igualtat de gènere", sinó que són bàsicament polítiques natalistes.
