Juan José Millás ens presenta el seu últim llibre 'Solo humo'
- L'escriptor i periodista parla dels dos tipus de literatura que existeixen: la del legítim i la del bastard
- Millás defensa que els pares "no ens interessen massa" mentre viuen, i quan moren ens preocupem per qui eren
L'escriptor i periodista Juan José Millás presenta 'Solo humo' (Alfaguara) una novel·la que relata la història de Carlos, un jove que rep la sorprenent notícia de la mort del seu pare el dia que fa 18 anys. L'escriptor explica que punt de partida de la novel·la és la necessitat de saber qui són els nostres pares, un fet habitual en les persones adoptades "encara que ho coneguin amb 50": "Tothom necessita saber dels seus orígens, perquè en els orígens està el futur".
En una conversa al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, Juan José Millás explica que només hi ha dos tipus de literatura, com defensava una assagista francesa: la del fill legítim i la del bastard. Ell aposta per la literatura del bastard: "El legítim no té interès, és la seguretat, no posa res a qüestió. El legítim escriu el Codi Penal i el bastard Madame Bovary".
Millás: "Buidar la casa dels pares és terrorífic"
L'escriptor reflexiona a la novel·la sobre la mort del pare, arran d'un accident de moto inesperat, i en detalla la descoberta del personatge a través dels objectes que va trobant el fill quan ha de buidar el pis del seu progenitor. Millás ho relaciona amb la seva pròpia experiència: "L'acte de buidatge de la casa dels pares és terrorífic en tot, la roba, els objectes, la maquineta d'afaitar, el sabó. Recordo quan vaig obrir la farmaciola i hi havia gran quantitat de vàliums i ansiolítics".
Juan José Millás hi descriu la recerca de notes o de números de telèfons a les butxaques de les jaquetes, d'algun missatge: "No ens interessen molt quan són vius, però de cop quan moren, qui era aquest home, aquesta dona... ells sabien el secret de la vida i no ens el van dir".
En el seu cas en particular, l'escriptor explica que a la seva casa, els seus fills hi trobarien "un caos" que al llarg dels anys s'ha envoltat de moltes coses, una biblioteca desordenada, piles de llibres i entre tots els objectes hi té objectes cars i barats barrejats: "Un dia a Barcelona, a una botiga d'un antiquari vaig comprar un mico de bronze austríac del segle XIX, em feia gràcia, valia molt, 150.000 pessetes. El tinc al costat d'un ninot de Freud".
Els llibres, com a pista per descobrir el pare del protagonista de la novel·la
A la novel·la de Millás, el pare té una gran biblioteca, però el fill no en sap res, ni és un lector habitual: "El llibre de contes dels Germans Grimm és a la tauleta de nit i comença a llegir el contes en la recerca de qui era el seu pare". Millás diu que el lector es fa invisible al costat dels personatges dels contes.
Hansel i Gretel, i la caseta de xocolata de Sumar
Gemma Nierga li ha demanat fer una extrapolació dels contes dels Germans Grimm amb la política espanyola actual i Juan José MiIlás ha relacionat a Hansel i Gretel amb les dirigents de Podemos, Ione Belarra i Irene Montero: "Em recorden a Hansel i Gretel, perdudes al bosc. Els pares han dit que no hi ha vots per a tots. Us abandonem al bosc i s'han trobat una caseta de xocolata que és Sumar, amb Yolanda Díaz que és molt versàtil que té una cosa de fada i l'altre de bruixa".
