Càritas Barcelona va atendre l'any passat un 30% més de persones
- L'entitat denuncia que ajudes com l'ingrés mínim i la renda garantida "no funcionen" tal com estan concebudes
- El 75% dels joves menors de 30 anys atesos no disposa d'un habitatge digne i està aturat
- Des del gener es registra un augment del 20% de les llars ateses i la meitat no havien demanat ajuda anteriorment
L'any passat Càritas Diocesana de Barcelona va atendre 16.063 llars on viuen 35.414 persones. La xifra suposa un creixement del 28% dels usuaris atesos respecte del 2021, quan es va atendre 27.540 persones de prop de 13.000 llars. També es tracta de la xifra més alta d'atencions fetes en els últims anys, a un nivell semblant al que hi havia abans de la pandèmia: 32.729 persones (2019) i 35.229 (2020).
L'entitat ha presentat aquest divendres la Memòria Anual del 2022 en què, entre d'altres, atribueixen l'augment de xifres a una pujada de les atencions fetes en individus en situació administrativa irregular. Concretament, el 2022 un 49% de les persones ateses, la meitat del global, es trobaven en una situació irregular. Moltes d'aquestes persones provenen de països en conflicte. Del total d'usuaris atesos, gairebé 9.000 són persones estrangeres d'origen no comunitari i prop de la meitat (16.868) són originàries de països com Colòmbia, Perú, Hondures, Veneçuela, Equador i Bolívia.
L'atur i l'habitatge, símptomes de vulnerabilitat
El 44% de les llars que l'any passat va recórrer a Càritas són famílies amb infants i adolescents. D'aquestes, prop de la meitat són famílies monoparentals, majoritàriament liderades per dones. També és rellevant el percentatge de llars ateses en què hi viu una persona sola, ja que són el 41%. La resta són llars amb parents que viuen junts (8%) i parelles sense fills (7%).
De les llars acompanyades, el 67% no disposa d'un habitatge digne, un indicador que ha empitjorat respecte fa cinc anys augmentant fins a 14 punts. Això inclou relloguer i acollits, lloguer sense contracte, ocupació, en entitat social i sense habitatge. El règim de tinença majoritari és el relloguer, amb un total de 7.421 llars, en el 46% dels casos, seguit del lloguer (26%) i la propietat (7%).
Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, presenta la memòria anual de l'entitat | ACN
Les llars que viuen en règim de relloguer augmenten un 42%. De fet, el relloguer és una de les situacions que Càritas denuncia amb més força. L'entitat va evitar l'any passat que 4.276 persones es quedessin al carrer, i va destinar més d'un milió d'euros d'ajudes per relloguer, un 24% més que el 2021. Per suplir les mancances es van oferir més de 2.000 places entre pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials.
Una altra de les línies de treball és el de la inserció laboral, donat que tres de cada quatre persones ateses en edat laboral (13.656) són aturades i estan buscant feina. Entre l'acompanyament fet per l'entitat en aquest àmbit hi ha la participació de més de 2.000 persones en cursos de formació. Gairebé 1.500 han trobat feina. Des del desembre del 2013, el projecte 'Feina amb cor' ha aconseguit integrar al mercat laboral més de 6.600 persones.
Durant l'any 2022 Càritas va destinar 2 milions i mig d'euros en ajudes econòmiques que han beneficiat més de 4.500 persones. La major part de les ajudes es van destinar a l'habitatge mentre que més d'un quart van ser per aliments. Més de 5.233 persones van poder triar què menjar i on comprar gràcies a les targetes moneder distribuïdes per l'entitat. Una part de les ajudes van anar destinades a l'atenció sanitària i la infància.
Propostes de millora
Càritas Barcelona planteja tota una sèrie de mesures per revertir la situació, la majoria de les quals estan relacionades amb l'habitatge perquè aquest és un dels factors determinants que provoquen la caiguda de molta gent sota els llindars de pobresa. L'entitat reclama ampliar el parc d'habitatge públic de forma "efectiva" i posar en marxa polítiques socials d'habitatge que permetin protegir les famílies. També considera fonamental "repensar" els desnonaments quan es produeixen sense alternativa d'habitatge, i ampliar els recursos de les meses d'emergència.
Pel que fa a les ajudes socials, s'alerta que ni l'ingrés mínim vital (IMV) ni la renda garantida de ciutadania (RGC) estan "complint la seva funció", motiu pel qual demanen harmonitzar-les i que ambdues es complementin. Denuncien que les famílies que reben aquestes ajudes, pensades per assegurar "una mínima dignitat", les destinen al cent per cent al lloguer i, per tant, no cobreixen "la necessitat per la qual es van crear".
Un altre cavall de batalla és la complexitat dels tràmits per poder accedir a les ajudes. La Memòria Anual del 2022 de Càritas Barcelona assenyala que, a banda de l'activitat feta des de l'acció diocesana, a través de l'acció parroquial s'han atès unes altres 34.092 llars on hi viuen 78.683 persones, cosa que representa un augment del 22% respecte al 2021.
