Brigitte Vasallo a Marc Giró: "Investigar la memòria txarnega aixeca molta polseguera"

• Brigitte Vasallo ve al ‘Late Xou amb Marc Giró’ per presentar la 'Trilogia de Naxos'
• L’escriptora explica l’allau de crítiques que va rebre per organitzar el Festival de Cultura Txarnega el 2019
• Tots els continguts del programa a RTVE Play Catalunya

Late Xou - Brigitte Vasallo i la reivindicació de la identitat txarnega

Brigitte Vasallo visita el ‘Late Xou amb Marc Giró’ per parlar de la condició i la memòria txarnega, amb ‘tx’, i per presentar la primera part de la ‘Trilogia de Naxos’, una obra multiforme que es transmet de forma escrita, però també oral.

L’escriptora ha dit que escriu la paraula ‘txarnega’ d’aquesta forma perquè està fent “una proposta de concepte paraigües, així bastant obert, en què les persones txarnegues ens puguem definir per nosaltres mateixes i no siguem definides ni des de la catalanitat aquella tan... ni des de l’espanyolitat aquella tal”.

Brigitte Vasallo, la reivindicació de la cultura txarnega i la 'Trilogia de Naxos' JOSEP ECHABURU

La primera part de la ‘Trilogia de Naxos’ vol donar a conèixer els descendents d’aquelles persones que van ser empeses del camp cap a la ciutat, de l’entrada a una societat industrial i capitalista, pels volts dels anys cinquanta a Espanya. Sobre el tema d’investigació, l’autora ha explicat que la seva família “va ser expulsada del camp gallec, de fet, soc de la diàspora francesa, per això em va quedar aquest nom, però vaig néixer a Catalunya. Llavors, soc originàriament txarnega i tot plegat forma part de la memòria històrica”.

Brigitte Vasallo va decidir expressar la seva obra per diferents vies perquè “la meva família era de tradició oral” i vol reivindicar-la. “El mateix temps, soc escriptora. Llavors, estic provant de trobar les maneres perquè aquestes dues formes culturals, aquestes dues tradicions, puguin conviure, d’alguna forma, en el meu treball”, ha declarat l’escriptora.

El recorregut de la ‘Trilogia de Naxos’

La primera part de la trilogia compta amb tres llibres escrits en les tres llengües maternes de l’escriptora: català, castellà i gallec. En tots tres s’explica la mateixa història, des de tres punts de vista diferents. “Amb això agafo el mite d’Ariadna i el Minotaure. Hi ha una part de mite, que embolcalla una part documental”, ha assegurat Brigitte Vasallo.

L’obra tindrà una segona etapa, on l’autora repassarà quin context hi havia en el territori on van arribar, en el seu cas Catalunya. “La segona part de la trilogia és la història del riu Llobregat com a paradigma de la industrialització a Catalunya. Una industrialització que té un relat supercelebratori i que, en realitat, va ser una violència cap a les poblacions camperoles brutal”, ha explicat Vasallo.

La tercera parada aprofundirà en què va passar a “Galícia a causa de la nostra absència. Per exemple, els incendis de cada estiu, que semblen un fet natural, però és perquè s’ha despoblat aquelles zones, hi ha empreses que volen aquell territori sense la gent i són aquestes les que ens van fer fora”. El projecte de la ‘Trilogia de Naxos’ podria durar 10 anys més i “ben contenta”, ha acabat l’autora.

El rebombori del Festival de Cultura Txarnega

El 2019, Brigitte Vasallo va encapçalar el Festival de Cultura Txarnega, una celebració per reivindicar aquesta tradició i la seva gent. “Em va caure la de Déu”, ha assegurat la convidada entre riures. L’esdeveniment va causar una allau de crítiques cap a l’escriptora, “Els mitjans de comunicació, TV3, els diaris, les tertúlies, tothom parlava de mi, sense parlar amb mi”, ha recordat.

L’autora ha explicat que no va entendre per què fins i tot “les esquerres d’aquest país es van posar en contra que poguéssim fer la nostra memòria històrica” i que, després d’aquests anys, ha arribat a la següent conclusió: “Hi ha pactes de silenci a la transició, que inclouen aquest silenci. Si nosaltres ens posem a remenar la condició i la memòria txarnega, es fa una polseguera en aquest país, que comencen a sortir coses de sota la catifa, famílies que van fer pactes amb el franquisme i que no s’han fet càrrec d’aquesta història”. I ha afegit: “Diem que els fills no tenen la culpa dels pecats dels pares i hi estic d’acord, però tots tenim una responsabilitat històrica per saber d’on venen els capitals que estem utilitzant, quins són els arxius que encara estan tancats i quines són les fosses que estan plenes d’ossos i que no hem obert”.