Missió Hypatia: així és viure com a Mart
- L'astrofísica Mariona Badenas, comandant d'Hypatia, explica com ha anat la simulació d'una missió tripulada a Mart
- La investigadora detalla uns dels projectes més sorprenents, com és generar bateries amb l'orina de les tripulants
L'astrofísica Mariona Badenas, comandant de la missió Hypatia, ha explicat com ha anat aquest projecte de recerca que ha simulat una missió tripulada a Mart. El 13 d'abril, nou científiques catalanes es van embarcar en una missió 'camí cap a Mart'. En concret, van anar a l'estació Mars Research Desert Station de Utah, a recrear les condicions del planeta vermell.
En una entrevista al Cafè d'idees de Gemma Nierga, la comandant d'Hypatia explica que l'experiència ha estat "més intensa del que esperaven", però també "molt bonica". "L'experiència ha sigut única", reconeix, destacant com han funcionat els equips. En la conversa, Badenas ha detallat diversos resultats sobre aquest projecte.
Què s'hi ha fet?
L'astrofísica ha destacat que no han deixat d'estar a la Terra, al desert de Utah, però intentant "pensar i simular" com seria el dia a dia a la superfície de Mart.
Entre els projectes que s'han fet, un dels més destacats i sorprenents és el que ha aconseguit generar bateries per alimentar un sistema de creixement de plantes, a través d'unes llums LED. El que han aconseguit és fer aquestes bateries amb l'orina de les tripulants. "Es fa a l'estació espacial internacional per produir aigua pels astronautes", ha detallat.
Quanta aigua consumeixen?
Badrenas ha destacat el poc consum d'aigua que van fer durant els 12 dies, uns 13,4 litres diaris de mitjana per tripulant (a Barcelona cada persona en gasta de mitjana diària 105 litres). L'aigua s'utilitzava per "moltes coses": higiene personal, per cuinar, per hidratant els aliments secs i per hidratar-se. "T'adones que és un bé molt preuat i l'havíem de mantenir a regla", ha remarcat.
Tenien contacte amb la Terra?
La comandant ha explicat que el contacte amb la Terra era "molt limitat". Les científiques tenien "una finestra de comunicació" entre les 7.00 hores de la tarda i les 9.00 hores de la nit, que aprofitaven per enviar documents al centre de control. "No podíem sortir quan volguéssim per fer el que volguessin, a qualsevol hora. Qualsevol sortida s'havia de justificar el dia previ" des d'un punt de vista científic, ha remarcat.
Per què nou dones?
La missió Hypatia I l'han tirat endavant 9 dones científiques catalanes. En aquest sentit, la comandant remarca que amb el projecte volen fomentar vocacions científiques i promoure referents femenins: "Hem intentat posar el nostre granet de sorra". "Estem acostumats a dir que no hi ha dones en ciència. N'hi ha poques, però n'hi ha, el que passa que no són suficientment visibles", ha argumentat.
Per què és important anar a Mart?
Des d'un punt de vista científic, l'astrofísica remarca que és important anar a Mart per saber com és, investigar la superfície i saber si hi ha aigua congelada a sota, o si hi va haver vida en un passat. "Es creu que va ser bastant similar a la Terra. Alguna cosa va passar, ara mateix no hi podríem sobreviure. Necessitem arribar-hi per explorar-lo millor i així conèixer millor els nostres orígens", ha argumentat.
D'altra banda, tot i que l'Estació Espacial costa diners, ho contraposa al que suposa a la despesa militar o el que suposa en la contribució del sistema fiscal nord-americà.
Quines línies de coneixement afavorirà?
Badenas ha explicat que molts dels projectes de recerca que han fet estan relacionats amb el desenvolupament de suports vitals, perquè no hi ha la capacitat de sobreviure des de Mart i calen tecnologies per sobreviure en les condicions "tan dures". Tot i això, com que en dues setmanes és complicat desenvolupar un projecte, ha detallat que han activat projectes perquè després "els puguin liderar dones" des de Catalunya.
