Qui governarà els principals ajuntaments catalans?
- L'alcaldia de les 4 capitals de província catalanes canvia de color polític
- Barcelona s'inclina finalment cap a Collboni, el PSC recupera Tarragona i Lleida, i Lluc Salellas arriba a l'alcaldia de Girona
- Junts i les esquerres no es posen d'acord per impedir que Sílvia Orriols esdevingui alcaldessa de Ripoll
Aquest dissabte s'han constituït els ajuntaments sorgits de les urnes el 28 de maig passat. Gairebé 3 setmanes després dels comicis s'han resolt les incògnites que encara hi havia per la incertesa dels pactes, com ara qui ocuparia l'alcaldia de grans ciutats com Barcelona o d'altres més petites com Ripoll.
Les eleccions municipals del 28 de maig a Catalunya les va guanyar el PSC en vots (712.992), una victòria cimentada en els bons resultats obtinguts a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les grans ciutats. D'altres partits com Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sota el paraigües d'aliances com Compromís Municipal (CM) i Acord Municipal (AM) respectivament, també reivindiquen la seva àmplia presència al territori. Els republicans, tot i perdre 300.000 vots, tornen a ser la formació amb més regidors (2.895), mentre que Junts per Catalunya va ser la força més votada a la majoria de municipis (342), per bé que una bona part són localitats amb poca població.
El repartiment del poder local fins al 2027
Un cop constituïdes les corporacions municipals, el PSC és la força política amb més alcaldies de capitals de comarca. Els socialistes en governaran 18, entre les quals grans ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Reus, Mataró, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Granollers i Tortosa. També ocuparan l'alcaldia del Vendrell, Sant Feliu de Llobregat, la Bisbal d'Empordà, la Seu d'Urgell, Cervera, Vielha e Mijaran, Balaguer i Tremp.
A banda de les capitals de comarca, els socialistes també capitanejaran els ajuntaments de gairebé la meitat de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. Governaran urbs com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. En total, 26 de les 55 principals localitats de Catalunya.
En altres grans ciutats que no són capitals de comarca, el PP governarà Badalona i Castelldefels, En Comú Podem el Prat de Llobregat i Junts tindrà l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès i capitals de comarca com Valls, Figueres, Igualada, Puigcerdà, Vic, Móra d'Ebre, Santa Coloma de Farners, Gandesa, Banyoles i Prats de Lluçanès.
Tot plegat a l'espera que es desencalli la investidura d'Olot, aturada per un recurs judicial que ha impedit la celebració del ple de constitució. En nombre d'alcaldies de capital de comarca ERC ocupa la tercera posició, amb Montblanc, Moià, Amposta, Sort, Falset, Solsona i Tàrrega. La CUP n'obté dues: Berga i Girona, que es converteix en el municipi més gran governat pels anticapitalistes. Pel que fa al PDeCAT, manté l'alcaldia de Mollerussa de la mà de la candidatura Ara Pacte Local, mentre que a Terrassa, el Pont de Suert i les Borges Blanques governaran forces municipalistes. A Ripoll serà la formació Aliança Catalana.
Finalment, i després de dies de retrets entre les formacions per no respectar la llista més votada, el mapa ha deixat 8 capitals de comarca en què l'alcalde no correspon al partit guanyador de les eleccions. És el cas de Barcelona, Girona, Tortosa, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blanques i Tàrrega.
Negociació d'infart per governar l'Ajuntament de Barcelona
A Barcelona, finalment hi ha hagut un canvi de guió. A les últimes hores s'havia pefilat un acord de coalició entre Trias per Barcelona (Junts), que va ser la força més votada el 28-M, i Esquerra Republicana per investir alcalde el candidat Xavier Trias. L'acord l'havien ratificat aquest mateix dissabte les bases de totes dues formacions.
Però a primera hora de la tarda, tot ha saltat pels aires quan Barcelona en Comú ha emès un comunicat en què anunciava que votaria a favor de la investidura de Jaume Collboni i renunciava a entrar al govern municipal. D'aquesta manera els comuns obrien de bat a bat les portes de l'Ajuntament al candidat socialista perquè, sense els de Colau governant, el Partit Popular estava disposat a prestar els seus vots a Collboni.
La votació l'ha guanyada el cap de files del PSC per majoria absoluta, amb 23 vots del total de 41 regidors de què consta l'Ajuntament de Barcelona.
Canvi de color a totes les capitals de província
Amb la sortida de Colau i l'entrada de Collboni a Barcelona s'ha confirmat el canvi de color a les alcaldies de les quatre capitals de província catalanes. A banda de Barcelona, el PSC també ha recuperat els governs municipals de Tarragona i Lleida (fins ara a mans d'Esquerra Republicana), però s'ha quedat a l'oposició a l'Ajuntament de Girona, malgrat haver guanyat les eleccions.
De fet, el de Girona, ha estat un dels pactes més complicats de teixir. L'entesa entre Guanyem (CUP), Junts per Catalunya i Esquerra Republicana ha fet alcalde el cupaire Lluc Salellas, amb el suport de 17 dels 27 regidors. Gemma Geis (Junts) ostentarà la vicealcaldia i Quim Ayats (ERC) tindrà una de les sis tinències que inclou el nou organigrama.
El nou govern de la plaça del Vi sorgit del 28-M, s'estructurarà en àrees compartides, tindrà una nova regidoria de Llengua Catalana i parteix d'un full de ruta que recull 64 eixos programàtics.
A Tarragona, el nou alcalde és Rubén Viñuales (PSC), cosa que posa punt final al parèntesi que ha suposat 4 anys de govern d'Esquerra Republicana amb Pau Ricomà al capdavant. Viñuales, que a les eleccions del 2019 va ser el cap de llista de Ciutadans, té la intenció de governar en solitari. Per arribar a l'alcaldia no li han fet falta aliances perquè no hi havia cap majoria alternativa viable. La seva voluntat és la d'arribar a acords puntuals amb la resta de formacions, tret de l'extrema dreta de Vox.
Segons Viñuales, les eleccions generals convocades pel pròxim 23 de juliol no condicionaran la governabilitat i els possibles pactes a l'arrencada de la legislatura a l'Ajuntament de Tarragona.
Els socialistes també han desbancat del poder Esquerra Republicana a la ciutat de Lleida. Fèlix Larrosa, que ja va ser paer en cap entre l'agost de 2018 i el juny de 2019, ha tornat a l'alcaldia gràcies a la victòria del 28M que li va donar una majoria simple però còmoda al consistori, amb 9 dels 27 regidors.
Durant els dies previs a la constitució de la Paeria Larrosa ha fet una ronda de contactes amb tots els partits que tenen representació a l'Ajuntament, tret de Vox. El fet que la segona força més votada, el Partit Popular, anunciés que lideraria l'oposició, aboca els socialistes a governar en minoria els propers quatre anys.
De la majoria absoluta d'Albiol a la fortalesa socialista a l'àrea metropolitana
L'objectiu de qualsevol candidat que es presenta a unes eleccions municipals és assolir la majoria absoluta per no deprendre d'altres partits. I si aquesta majoria és incontestable, encara millor. És el que ha aconseguit enguany Xavier Garcia Albiol a Badalona, que podrà governar còmodament després d'obtenir 18 dels 27 regidors i el 56% dels vots a la quarta ciutat més poblada de Catalunya.
La d'Albiol va ser una de les victòries més incontestables el 28M, però no l'única. A les poblacions de més 25.000 habitants, el llindar del 50% dels vots per a una sola formació es va superar a 4 municipis més: Martorell (Xavier Fonollosa de Junts - 64,75%), Pineda de Mar (Xavier Amor del PSC - 51,96%), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlón del PSC - 51,34%) i Sant Pere de Ribes (Abigaïl Garrido del PSC - 51,02%).
Els socialistes també mantenen les alcaldies d'altres grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, ja sigui amb majoria absoluta (Marta Farrés a Sabadell, Antoni Balmón a Cornellà de Llobregat i Lluïsa Moret a Sant Boi de Llobregat), o bé amb una còmoda majoria (Núria Marín a l'Hospitalet de Llobregat i David Bote a Mataró).
El PSC no ha pogut recuperar, però, Terrassa, que seguirà governant l'exsocialista Jordi Ballart (TxT), i a banda de Badalona també ha cedit al Partit Popular Castelldefels, on Manuel Reyes ha tancat un acord per governar amb SOM, un partit producte d'una escissió del PSC.
La ultradreta catalanista ja governa Ripoll
Sílvia Orriols (Aliança Catalana) ha estat investida alcaldessa de Ripoll, que es converteix en la primera capital catalana governada per l'extrema dreta. El partit va ser la força guanyadora del 28-M amb 6 dels 17 regidors i governarà en minoria després d'haver declinat obrir contactes amb la resta de forces.
Orriols ha estat investida per ser la llista més votada i davant la falta d'un govern alternatiu que sumés els 9 vots per arribar a la majoria. La proposta de govern alternatiu d'ERC, PSC i CUP no ha aconseguit el suport de Junts i aquest últim ha decidit votar la seva candidata, Manoli Vega, que també ha ofert treballar en una moció de censura a partir de dilluns. L'únic regidor de Som-hi Ripoll s'ha abstingut.
Orriols ha fet una crida a la calma als ciutadans, assegurant que no es governarà "contra ningú", però ha deixat clar que la seva prioritat és tancar la mesquita de la ciutat.
La nova alcaldessa ha sortit de l'Ajuntament acompanyada pels altres cinc regidors fins a la seva seu, al casc antic de Ripoll on han brindat. A la sortida hi ha hagut tensió i els Mossos han escortat Orriols davant dels crits de més d'un centenar de persones contràries a la ja alcaldessa de Ripoll.
L'executiva nacional de Junts ha criticat que els regidors de Ripoll no hagin impedit que la candidata d'Aliança Catalana hagi estat investida alcaldessa del municipi. En un comunicat, la direcció de la formació independentista ha rebutjat "el sectarisme d'aquells que han impedit un pacte per un govern central, especialment els que han exercit vetos per treure'n profit partidista".
El poder a les diputacions i consells comarcals
Els resultats de les eleccions municipals no són només la base del poder a pobles i ciutats. També serveixen de referència per conformar majories a entitats supramunicipals com les diputacions i els consells comarcals.
Les negociacions en algunes demarcacions seguiran obertes encara uns dies. De moment, Junts i Esquerra han estat incapaços de posar-se d'acord per governar plegats a totes les diputacions. El pacte dels republicans amb el PSC per governar a les diputacions de Tarragona i Lleida, ha encès els ànims a les files de Junts, que comandaran únicament Girona. Els socialistes són de llarg la primera força a la diputació de Barcelona però hauran de pactar per disposar d'una majoria suficient.
Pel que fa als consells comarcals, se'ls repartiran durant els pròxims 4 anys Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i el PSC. El mapa mostra el control de Junts i la seva marca municipalista (Compromís Municipal) a 18 comarques. Són l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alt Penedès, l'Alt Urgell, l'Anoia, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Berguedà, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Segarra, el Segrià, la Selva i la Terra Alta).
Esquerra i la seva marca municipalista (Acord Municipal) comandarà 15 consells, els de l'Alta Ribagorça, del Bages, del Baix Camp, del Moianès, del Montsià, de la Noguera, d'Osona, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Pla d'Urgell, del Priorat, de la Ribera d'Ebre, del Ripollès, del Solsonès i de l'Urgell.
Pel que fa al PSC, la marca Candidatura de Progrés ha aconseguit 7 consells comarcals: el del Baix Llobregat, el del Baix Penedès, el del Garraf, el del Maresme, el del Tarragonès, el del Vallès Occidental i el del Vallès Oriental.
