El nou govern municipal de Barcelona comença a caminar
- Collboni estructura l'executiu en 4 grans àrees amb Laia Bonet, Maria Eugènia Gay, Albert Batlle i Jordi Valls al capdavant
- 24 hores després de la constitució del consistori, Trias retreu als socialistes la paternitat d'un pacte que el PSC nega
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ja ha signat els primers nomenaments del nou govern de l'Ajuntament, que estarà format exclusivament pels deu regidors del PSC i tindrà quatre tinents d'alcalde: Laia Bonet, Maria Eugènia Gay, Albert Batlle i Jordi Valls. Albert Dalmau serà el gerent municipal.
Segons ha informat el consistori, Bonet serà la primera tinent d'alcalde i s'encarregarà de les àrees d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge; Gay ocuparà la segona tinència i els departaments de Cicles de Vida, Drets Socials, Cultura, Esports, Educació i Coordinació Territorial; Batlle, tercer tinent d'alcalde, mantindrà les competències en Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, mentre que el quart tinent serà Valls, encarregat d'Economia, Hisenda i Promoció Econòmica. Lluís Rabell, per a qui Collboni havia anunciat una tinència d'alcaldia del pla de barris, finalment serà únicament regidor.
Pel que fa als regidors de districte, Batlle liderarà Ciutat Vella, l'Eixample serà per a Valls, Gràcia per a Bonet, Horta-Guinardó per a Rabell, Sants-Montjuïc per a Raquel Gil, les Corts i Sant Martí per a David Escudé, Sarrià-Sant Gervasi per a Gay, Nou Barris per a Rosa Alarcón i Sant Andreu per a Marta Villanueva. També s'han fixat les presidències dels Organismes Autònoms i Entitats Públiques Empresarials de la ciutat.
A través d’aquests primers decrets, queda definida l’estructura política i executiva inicial del consistori, que es completarà amb l’aprovació completa del cartipàs municipal en les properes setmanes.
La constitució de l'Ajuntament continua portant cua
24 hores després d'un ple de constitució carregat de retrets entre les formacions que han fet alcalde Collboni, d'una banda, i les que tenien coll avall que governarien, de l'altra, el volum de les acusacions mútues no s'apaivaga. I difícilment ho farà, tenint en compte que estem a les portes de la campanya de les eleccions generals.
El líder de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha fet públic aquest diumenge que Jaume Collboni li va proposar repartir-se l'alcaldia a parts iguals, però que ell ho va rebutjar. "Li vaig dir que de cap de les maneres", ha revelat Trias durant el consell nacional del partit que s’ha celebrat aquest diumenge a Barcelona tot afirmant que no és alcalde, en part, per culpa seva.
Trias s’ha posat al servei de la diputada Miriam Nogueras i ha considerat que Junts té l’obligació de "guanyar les eleccions vinents" des de "la confrontació intel·ligent". I això, ha dit, implica "anar junts per fer un front important". En el mateix sentit s’ha expressat Nogueras, que ha defensat que "el vot útil a Espanya és un vot inútil a Catalunya".
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha comparat la investidura de Jaume Collboni com si s'hagués aplicat "de facto" l'article 155 de la Constitució a Barcelona. En una entrevista a RAC1, Maragall ha assegurat que l'argument dels comuns que Xavier Trias és independentista "és una excusa" i els ha acusat "d'entregar" Barcelona a l'Estat. Tot i quedar fora del govern municipal, el cap de files dels republicans descarta plegar. "No vull donar-los el gust de desaparèixer", ha dit.
Pel que fa als socialistes, asseguren que el pacte que va fer possible investir alcalde Jaume Collboni amb els vots dels comuns i el PP es va decidir a Barcelona i no a Madrid, com denuncien les forces independentistes. El nou alcalde demana passar pàgina i aposta per obrir "una nova etapa" a la ciutat just l'endemà de ser investit.
En unes declaracions als mitjans al concurs de paelles de La Marina del Port, Collboni ha assegurat que vol ser "l'alcalde de tots els barcelonins" en un període marcat per "la proximitat, els consensos i el diàleg".
El nou batlle ha remarcat que aquesta dinàmica ha de ser tant en el contacte amb la ciutadania i les entitats socials com dins de la institució i s'ha mostrat obert a dialogar i a pactar amb tots els grups municipals menys amb l'extrema dreta.
D'altra banda, el regidor de Barcelona en Comú Jordi Martí nega que existeixi un "pacte d'Estat" per fer alcalde Jaume Collboni amb els vots del PSC, els comuns i el PP. "Sembla que no ens coneguin", s'ha queixat en una piulada Martí, que ha afegit que no hi ha hagut cap moviment a Madrid que els hagi "limitat l'autonomia".
Martí explica que quan es va confirmar "un pacte molt difícil d'empassar" entre "la vella Convergència", en referència a Junts i Ernest Maragall, van decidir optar pel "mal menor". De tota manera, lamenta que no s'hagi pogut fer un pacte d'esquerres i assegura que una de les coses que ho ha impedit ha estat "la supèrbia de Collboni". Sobre una possible entrada al govern de Collboni després de les eleccions generals, el número 2 dels comuns diu que només s'ho plantejarien si hi hagués un pacte de les esquerres.
El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, també nega l'existència d'un pacte entre els direccions estatals del PP i el PSOE per tancar la investidura de Collboni. En una altra entrevista a RAC1, Sirera ha assegurat que va ser ell mateix qui va demanar a la cúpula del PP que pressionés els socialistes per "forçar" els comuns, i que va ser arran d'aquesta petició que el coordinador general dels populars, Elías Bendodo, va contactar amb el PSOE per oferir-los els vots del PP a canvi que BComú quedés fora del govern.
Sirera ha remarcat que la decisió final la van prendre els quatre regidors del PP i el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, "deu minuts abans" de començar el ple.
