Miss Raisa ens presenta el seu llibre 'Por qué me da la gana'

• La rapera i escriptora ens parla de la seva integració a Catalunya, la protecció paterna i la retirada del vel
• Miss Raisa assegura que els pares de joves marroquins "tenen por que els fills s'adaptin massa" i el vel és una "frontera"

La rapera i escriptora Miss Raisa presenta el seu llibre Porqué me da la gana, un llibre on narra la seva història d'arribada del Marroc a Catalunya i reflexiona sobre el feminisme, el racisme i la integració. I ens acosta el seu punt de vista, sobre tot plegat en un cas com el de Ripoll.

En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, considera que ella ja era feminista sense adonar-se'n, ja que el seu estil de vida i el seu esforç la convertien en una persona "molt feminista". I ho és tot i venir d'un entorn masclista i sense referents femenins que "donin exemple" o "obrin camí", com ha reconegut. "Les del meu entorn eren dones que no havien tingut altra opció que estar a casa, no podrien ni somiar amb la possibilitat d'estudiar", detalla. És, per exemple, el cas de la seva mare, a qui "no li van permetre estudiar", tot i arribar-se a escapar de casa per fer-ho.

Quan va marxar del Marroc, es va trobar una Catalunya "encara per desenvolupar i crear moltes coses". "Estava arribant a un món nou. Va ser molt fort", ha dit, recordant com es va sorprendre en veure una parella fent-se un petó al carrer. "Tenia molt clar que no volia que em veiessin amb aquesta mirada de 'pobreta'", ha afegit, recordant com es va posar a estudiar català i castellà per "construir alguna cosa". "Volia que la meva presència i l'esforç dels meus pares valguessin la pena", afegeix.

Un dels seus darrers temes és Siento, on apareix la seva vida el videoclip, interpretant-la a ella de petita. "Explico els meus sentiments de quan era petita. Un pare absent per la feina i la meva mare intentant tirar endavant", ha detallat Imane Raissali, que és el seu nom real.

L'educació paterna i el pes del vel

Sobre les joves catalanes provinents del Marroc que han vist revalorada la religió i aposten per portar vel, apunta que no necessàriament ha de ser arran d'un imam, sinó que també pot venir de part de la mateixa família. "Els pares sovint tenen por a què els seus fills s'adaptin massa. Els límits els pot posar un vel, marca una frontera i unes indicacions", ha argumentat. En aquest sentit, ha recordat que li critiquessin que cantés amb el vel posat.

Imane Raissali portava vel fins fa menys d'un any, "per reproduir una pràctica que es feia a la meva família: les dones, a partir d'una edat, es posen el vel". Tot i això, no hi havia reflexionat perquè amb 12 anys "no tens la capacitat" de fer-ho. "El fet de treure'm el vel ha estat fruit de meditar durant molt de temps de per què el duia. Vaig reflexionar que se t'acaba convertint en un vel. Ets un vel. No vull ser producte de ningú", ha afegit, tot i el "hate" que pugui rebre a xarxes per això.

L'artista ha insistit que al Marroc i als països àrabs el factor religiós és "molt important", i a Catalunya "no tant". "No hi ha aquesta persecució. Està casat ser marroquí amb ser religiosa practicant", ha argumentat. "No serveix de res un rosari o un vel si en el fons ets mala persona", ha dit sobre aquest "món d'aparences". I explica que molts pensen que ara és "antireligiosa" per no portar el hijab, quan només té "una altra percepció".

També assenyala que la gestió amb la família dels aspectes religiosos "mai és fàcil", però que ella respecta molt els tempos. "Tots necessitem processar els canvis. Intento fer partícip a la meva mare de tot", ha dit sobre la "fase d'adaptació" i "confiança" que té amb ella. Reconeix que "hi ha casos que no és així", sinó que hi ha un rebuig de la comunitat i algunes joves han de marxar de casa.

El cas de Ripoll

Miss Raisa també s'ha posicionat sobre el cas de Ripoll, on governarà l'extrema dreta i antiimmigració d'Aliança Catalana amb la seva fundadora Sílvia Orriols, que pretén tancar mesquites. "No ho veig una opció" que pugui afavorir a la integració, ha dit, ja que "treus una cosa que beneficia a una comunitat".

Tot i això, ha remarcat que tothom té responsabilitats i ha reivindicat una millor integració a Ripoll, demanant un "esforç" a la comunitat. "Es van creant guetos, a vegades. Integrar-nos no vol dir oblidar les nostres arrels", ha remarcat. "Si formes part d'un país, és lògic, has d'intentar aportar, integrar-te", ha defensat. "Parlaria d'incentivar una mica el moviment d'aquesta comunitat", ha proposat.