Celebrem els 40 anys de TVE Catalunya a Sant Cugat del Vallès
- Celebrem els 40 anys de TVE Catalunya a Sant Cugat del Vallès, quan estudis i professionals van marxar de Miramar
- Recordem amb l'Arxiu històric com va ser el trasllat, què va representar i quins programes s'han fet des d'aquest centre de producció
La primera televisió que va emetre a Catalunya va ser Televisió Espanyola. El senyal el van poder veure uns quants barcelonins que havien pogut aconseguir un televisor el 14 de febrer del 1959. Els primers estudis, que estaven en un edifici cedit per l'Ajuntament de Barcelona i restaurat, van anar quedant cada cop més estrets per als professionals i el material tècnic. Durant un temps es van fer servir d'altres emplaçaments, fins que RTVE i l'administració van posar fil a l'agulla per trobar uns terrenys on aixecar un centre en condicions. El trasllat al complex de Sant Cugat del Vallès, el 1983, va representar un respir i també un repte: s'obria un ampli ventall de noves possibilitats.
Cap a Sant Cugat!
Després de diferents estira-i-arronses amb les diferents administracions públiques implicades, es van construir els nous estudis a uns grans terrenys a Can Marcet, a Sant Cugat del Vallès. El trasllat es va fer paulatinament, i va ser el juny del 1983, ara fa 40 anys, quan es va fer la inauguració dels nous estudis.
Els edificis, construïts expressament per allotjar una televisió, compten amb redaccions grans i platós amplis, cabines d'editatge, recepció i tramesa d'imatges, oficines, magatzems i instal·lacions artístiques. A la vora hi tenim l'estació de Sant Joan dels Ferrocarrils de la Generalitat i l'autopista A7, que enllaça Catalunya de nord a sud i amb les vies transversals. El que no es va preveure van ser els milions de desplaçaments cap a Barcelona. La voluntat dels Serveis Informatius i dels programes de TVE Catalunya sempre ha estat descentralitzadora, però és la capital catalana la que genera més volum d'informació.
Un gran Centre de Producció
Les instal·lacions de Madrid, Sant Cugat del Vallès i Canàries són els tres Centres de Producció de Programes de RTVE. El de Catalunya seria essencial per al desenvolupament del nou mitjà a tot l'Estat. A Miramar hi havien entrat tècnics de ràdio i periodistes, persones que van haver d'aprendre el nou llenguatge de la imatge i el funcionament dels equips. Llavors, es filmava en cinema i calia revelar les cintes abans de poder emetre les imatges. Amb aquest sistema, que implicava hores de feina, es va arribar a Sant Cugat.
Poc després de ser a la nova seu, TVE va incorporar un dels primers sistemes de vídeo, l'U-màtic: ja no calia el revelat i es podia emetre de seguida, sobretot a informatius. Alguns dels programes van continuar utilitzant el cinema per rodar.
Eren poques les famílies que es podien permetre comprar un televisor als anys 60, fins i tot les notícies, ni que fossin de familiars, no arribaven de seguida. El mitjà més immediat, i més barat, era la ràdio. La televisió va impactar el públic, que maldava per comprar un aparell. Eren anys en què els presentadors es feien famossíssims de seguida després de sortir en antena poques vegades. Els grans esdeveniments o les festes de Nadal eren el moment en què augmentava la venda d'aparells de televisió.
Tècnicament, la muntanya del Tibidabo jugava un paper essencial. Fa 40 anys calia que els equips tècnics poguessin 'veure' un punt d'enllaç, per a connectar en directe, sense cap entrebanc. Es van muntar antenes a l'Alpicat, a Rocacorba, prop de Banyoles; a la Mussara, al Baix Camp; al Mont Caro, al Parc Natural dels Ports, i és clar, al Tibidabo. Collserola recollia l'emissió i la transmetia. Amb els anys, van arribar l'enllaç per satèl·lit, la fibra i finalment, les motxilles 3G/4G que amb internet permeten emetre des de qualsevol punt. Actualment, TVE Catalunya té punts fixos de connexió al Parlament de Catalunya, el Palau de la Generalitat o el Camp Nou, entre altres. El Tibidabo no ha perdut, però, importància, perquè s'hi aixeca una altre giny vital per a les comunicacions, la Torre de Collserola.
La continuïtat dels primers espais en català
Les primeres paraules en català a televisió són de 1964, quan l'obra de teatre de temàtica religiosa 'La ferida lluminosa', escrita per Josep Maria de Sagarra, va agradar els censors. No se'n conserva cap enregistrament, i en fer 30 anys d'aquell moment històric, el 1994, es va fer un programa especial recreant-ne algunes escenes. Hi van participar actors del programa original com Josep Castillo Escalona, Carme Contreras, Carles Lloret i Jordi Serrat, que van comentar les imatges i els seus records.
Com a la ràdio, a la televisió ja feia anys que els locutors de programes en castellà, adreçats al públic de Catalunya, saludaven o deien algunes frases en català. Les primeres informacions en català eren les menys trascendentals, sobres festes o costums. Ara, la voluntat dels professionals era emetre programació en català i en desconnexió, és a dir, només per a Catalunya. Per primer cop es difonia la llengua pròpia en el mitjà més viral fins a l'aparició d'Internet.
Els primers programes al nou centre Sant Cugat
Els primers periodistes de la nova seu van continuar amb gran interès la tasca d'enregistrar per a la Història persones i fets, el gran material que conserva el nostre Arxiu. Es progamaven moltes entrevistes a personatges destacats, artistes escriptors, polítics, esportistes, científicsi professionals de molts camps que es conserven, gràcies a l'esforç i dedicació de desenes de treballadors de TVE Catalunya.
A Sant Cugat, l'espai Miramar va passar a denominar-se L'Informatiu, nom 'marca de la casa' i que es conserva. Miramar es va estrenar el 1975 i va ser el primer informatiu de la televisió en català diari. Abans s'havia fet el setmanal Mare Nostrum. Estrenat el 1967 en castellà, va anar incloent a poc a poc el català, fins que era completament en la nostra llengua quan va desaparèixer el 1974.
El programa Parlament va ser el primer de crònica sobre la cambra catalana, i que anys més tard es va transformar en 135 escons i Aquí parlem. Era molt seguit l'espai Comarques, uns dels primers programes informatius nous de Sant Cugat que com el seu nom indica, buscava recollir el que passava arreu de Catalunya.
També es van continuar emetent els divulgatius de gran èxit de l'etapa de Miramar: Vostè pregunta, per exemple, on els entrevistadors, a més del director i presentador Joaquim Maria Puyal, eren els espectadors, que trucaven per telèfon a l'estudi. Van seguir també els documentals biogràfics Tal com són o La nostra gent. Hereus del gran programa Art Flash de Miramar van ser els espais culturals Cinc cèntims de cultura o L'Odissea, més tard el llegendari Continuarà... També va continuar Terenci a la fresca, l'espai en què l'escriptor Terenci Moix entrevistava els seus convidats en un plató decorat com si fos Egipte, tot conversant.
Pel que fa als musicals, continuava el programa dirigit i presentat per Àngel Casas, Musical Express. El seu ampli coneixement de l'actualitat musical i els col·laboradors destacats com Albert Uviedo o Joan Tardà, van obrir ulls i orelles a milions d'espectadors.
El teatre, sempre present a TVE Catalunya, va començar amb programes com Lletres catalanes o Gran Teatre a Miramar. Als nous estudis es van produir desenes d'obres a espais com Teatre per a nois i noies, Actors en primer pla, Històries de cara o creu i Misteri. Com Miramar, sant Cugat va donar embranzida a les carreres professionals dels que amb els anys serien els gran actors i actrius del nostre país, i els va fer molt populars.
La canalla tenia hores de programació en català, a la tarda, durant els priumer anys de Sant Cugat. Més endavant vindrien Pinnic i Plastic, però el primer i més trencador va ser l'emès entre 1983 i 1984 i que tenia joves i nens enganxats a la petita pantalla: Planeta imaginari.
Pel que fa a les sèries, una de les més recordades és Doctor Caparrós. Medicina general. Generalment se'n feien de to humorístic, ja que tenien una molt bona acollida. En recordem només quatre: Amor, salut i feina, El xou de la família Pera, El xou de la família PeraUna parella al vostre gusti La Claror Daurada.
A Sant Cugat van continuar les emissions de La Missa, cada diumenge al matí. Durant anys, es va emetre a continuació la sèrie Els camins de la calma, que va recórrer desenes d'esglésies, ermites i capelles de Catalunya per mostrar-nos-les.
Els nous estudis exporten els programes a tot Espanya
Aviat es va veure que la inventiva i la capacitat per aprendre dels nous formats televisius a TVE Catalunya donava bons fruits i els seus programes, en castellà, podrien agradar el públic de tot l'estat. Així es va refermar el caràcter pioner i creatiu dels professionals. Un dels més celebrats quan va arribar a la programació espanyola va ser Musical Express.
El cas de La lluna va ser meteòric: en només tres mesos va quedar demostrat l'èxit de Julia Otero com a presentadora i es va passar a emetre el 1989 per a Espanya. El director era Sergi Schaaff, un dels creadors de programes de televisió més prolífics i encertats.
Passar de català a castellà i aconseguir un gran èxit també va ser el cas dels infantils, com Planeta Imaginari o Plàstic, dels que algunes vegades no es tornava a gravar, sinó que se'n doblaven els capítols.
El cas de 3x4 ens va aficionar al concursos a l'hora de la sobretaula. Julia Otero el va començar en català i després el va cotinuar a La 1. També es va exportar un programa siobre curiositats i misteris, Catalunya misteriosa que es va adaptar i va passar a dir-se España misteriosa. Els informatius han continuat destacant durant anys a Sant Cugat i el centre ha 'exportat' titols tant famosos com 59 segons, El debat de La 1 o Tinc una pregunta per a vostè. Especial menció mereix Catalunya avui, dirigit per Núria Garrido. Va ser el primer informatiu que explicava el que passava a diferents llocs i tots amb connexió en directe i amb un periodista que n'infomava. L'espai es va dir España, directo i ha estat exemple per a desenes de programes més que fan aquest esforç de desplegament.
Els gran programes de TVE que sorgeixen de Sant Cugat
Els programes més destacats que s'han fet a als estuidis de Sant Cugat del Vallès per a tot l'estat han sigut, sobretot, de cinc àmbits: culturals, concurscos, musicals, infantils i esportius. Des del Centre de Producció a TVE a Catalunya s'han produit una gran majoria dels espais en castellà per a La 2.
Des d'aquí han sorgit els primers programes de televisió sobre medi ambient, com El escarabajo verde, encara en emissió, y ¡Qué animal!. També el primer a parlar de senderisme, 80cm. Musicals de gran èxit com Cachitos de hierro y cromo, i el recordadíssim Hora Musa. Pel que fa als de denúncia social o retrat de la realitat, Para todos La 2, Repor o Línia 900.
També els concursos, que van començar a sorgir a Miramar, han fet de Sant Cugat del Vallès un indispensable. Vam disfrutar amb Elisenda Roca de Cifras y letras, amb els inicis de Jordi Hurtado a la televisió amb Si lo sé no vengo. Un gran actor com Constantino Romero va ser el perfecte mestre de cerimònies del recordat progama El tiempo se oro. I si parlem de concursos cal recordar que ja ha fet 26 anys Saber y Ganar. Un espai que, per cert, ha tingut diverses edicions en català per les festes de Sant Jordi o en els aniversaris de la cadena.
Pel que fa als programes culturals, des de Sant Cugat es fa un dels més acurats, Imprescindibles. També un que esperen cada dimarts els lectors de tot Espanya, Página Dos. També Redes es produïa a Sant Cugat per a tot Espanya. Jordi Estadella presentava l'espai d'entreteniment Esto no es lo que parece.
En l'entreteniment, s'han produït programes tan recordats com Mira quien baila, Ni en vivo ni en directo, Ahí te quiero ver, La Palmera, La casa por la ventana i Tariro, tariro, de la Trinca. Un altre dels recordadíssims shows d'Àngel Casas va ser Un dia és un dia. Julia Otero va tornar per Las Cerezas y també va entrevistar personatges als estudis Mercedes Milá amb Buenas noches.
Però sense dubte, si hi ha un programa que ha impactat per la novetat, l'emotivitat dels participants i l'empatia del públic, ha estat OT. Operación Triunfo va ser un espai diferent a tots, que ens va permetre seguir el dia a dia d'uns joves en una acadèmia de cant i que va superar totes les expectatives.
El centre de Sant Cugat ha fet també milers d'hores d'infantils per a la programació en castellà. A més de l'esmentat Planeta imaginario, van ser molt populars Los Lunnis i els capítols de la franquícia de Barrio Sésamo.
Els grans moments de la nostra història esportiva
Centre de referència també pels esdeveniments esportius importants, Sant Cugat ha estat imprescindible en retramismissions que han arribat a milions de persones arreu del món: el Mundial de Futbol del 1982 va ser l'inici. Ningú imaginava encara que n'arribaria un de més gran, els Jocs Olímpics del 1992. El centre de Sant Cugat va participar en l'emissió conjunta de les televisions públiques, l'anomenat Canal Olímpic.
Aquests dos moments històrics van fer conèixer Barcelona, i de retruc Catalunya. Després arribarien el Mundial d'Atletisme Indoor Barcelona 1995 i el Mundial de Natació Barcelona 2003.
Programes esportius com Estadio 2 ens han fet arribar partits, competicons i actualitat esportiva. Cal recordar que als inicis del centre s'emetien programes esportus d'hores de durada. Anys més tard, neix Teledeporte com a cadena, i és des dels estudis de Sant Cugat, amb professionals reconeguts, que es dirigeix i gestiona aquest canal que ofereix 24 hores al dia de programació esportiva.
El centre ha estat punta de llança en les retransmissions, i n'hi ha que es fan cada any i no per això són menys complexes. Com la que els més petits esperen cada any amb molta il·lusió: les cavalcades dels Reis en la nit més màgica, la del 5 de gener.
Tots aquests programes i històries queden per sempre a RTVE Play Catalunya i ens permeten reviure i repassar els moments més emotius. Us convidem a recordar-los o a descobrir-los.
