L'euríbor tanca al juny per sobre del 4%
- L'escalada dels tipus d'interès encareix les quotes mensuals dels que tenen contractada una hipoteca a tipus variable
- El sindicat de llogaters pronostica un nou increment de preus pel final de la moratòria als lloguers
- L'interès dels inversors i l'especulació es traslladen ara a l'àmbit de les habitacions
L'euríbor a 12 mesos segueix pressionant els que tinguin contractada una hipoteca variable. L'índex ha tancat el juny per sobre del 4%, concretament al 4,007%, després de 18 increments consecutius. El principal índex hipotecari a Espanya se situa així en màxims des del novembre del 2008, cosa que encareix les quotes d'hipoteques variables en centenars d'euros mensuals.
Aquesta xifra és el resultat d'una mitjana mensual i encara l'ha de confirmar el Banc d'Espanya, però si es ratifica confirmaria superar el 3,86% amb què va tancar el mes de maig passat. És molt superior a la del juny del 2022, quan era del 0,852%, i la tendència a l'alça dels darrers dies també s'ha apreciat en la seva evolució diària, ja que a finals d'aquesta setmana ha arribat a superar el 4,1%.
El problema per a les persones a qui els toca revisar ara o properament el tipus d'interès de la seva hipoteca perquè tenen el crèdit a tipus variable és que el BCE ha deixat clar que a finals de juliol tornarà incrementar el preu oficial del diner i podria fer-ho de nou a la tornada de les vacances, amb la qual cosa els increments de les quotes pels hipotecats encara seran més elevats.
Final de la moratòria als contractes de lloguer
Amb l'acabament del mes de juny finalitza la pròrroga automàtica de 6 mesos dels contractes de lloguer en les mateixes condicions després que el govern espanyol ha decidit no prorrogar la moratòria que havia decretat per lluitar contra les conseqüències de la pandèmia i l'increment de la inflació.
El sindicats de llogateres augura que el final de la mesura dispararà els desnonaments i provocarà novament increments abusius dels preus de lloguer. És el que li passa, per exemple, a l'Enric que viu sol en un pis del barrri de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona, des de fa 8 anys. Fins ara pagava 950 euros mensuals però el contracte venç aquest mes de juliol i per renovar-lo la propietat li demana 1.350 euros (+42%), despeses d'IBI i d'escala a banda.
Des del sindicat reclamen al govern espanyol una rectificació immediata i que torni a instaurar la pròrroga de contractes fins que no es desplegui del tot el reglament de la llei d'Habitatge, que contempla, entre d'altres coses, límits a l'increment de preus a les denominades zones tensionades. A Catalunya, la Generalitat ja ha elaborat una llista de 140 municipis on no s'hauria de poder pujar el lloguer més enllà de l'IPC.
La fam pel diner fàcil es trasllada ara a les habitacions
Segons la societat de taxació TINSA, Catalunya és la comunitat on el preu de l'habitatge ha crescut menys en els darrers dotze mesos, fins a un 1,7% anual. Per demarcacions, Lleida i Tarragona van liderar els augments anuals el segon trimestre a Catalunya, amb un 4,5% en comparació amb el mateix període del 2022, mentre que Girona i Barcelona, van tenir increments més moderats, el 2% i 1,2%, respectivament.
Ara bé, pel que fa les taxes d'esforç per comprar un habitatge, a Barcelona se situen en el 51,2% davant el 46,9% de Madrid i el 45,8% de Màlaga. La zona més tensionada a Barcelona és Ciutat Vella, amb un esforç del 67,5%.
Si es tenen en compte només les capitals, Girona va ser l'únic territori de l'Estat on els preus van patir una contracció entre abril i juny, concretament de l'1,4% anual, mentre que a Lleida van créixer un 4,4% anual, a Tarragona un 3,2% i a Barcelona un 1,6%.
Les dificultats de moltes persones per accedir a un habitatge sencer de compra o de lloguer està posant de moda el lloguer o venda d'habitacions. En termes absoluts suposen un desemborsament menor però en termes relatius uns guanys molt més grans pels que realitzen la transacció, donat que la suma de les parts els permet ingressar més diners.
A més a més, és un segment del mercat que ha quedat fora de la regulació de la nova llei d'Habitatge, per la qual cosa s'ha convertit en la fórmula preferida d'inversors i especuladors.
Aquest divendres ha transcendit que Barcelona i Girona són les ciutats de l'Estat amb més percentatge d'habitatges de lloguer. Així ho indica el cens d'habitatge que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb dades del 2021, les últimes disponibles. A la capital catalana el percentatge d'immobles arrendats és del 31,1% i a Girona del 30,9%. Això vol dir que pràcticament tres de cada deu habitatges estan destinats al lloguer. A Tarragona el percentatge és del 24% i a Lleida del 23,2%.
L'estadística constata que durant l'última dècada els immobles per arrendar han augmentat en totes les capitals de demarcació. L'INE també destaca que a Barcelona el 2021 hi havia un 9,3% de pisos buits.
