La JEC atorga a l'Espai CiU-PDECAT tots els drets electorals de Junts
- D'aquesta manera li ho denega a JcCat de cara als comicis del 23 de juliol
- Encara existeix la possibilitat que Junts presenti un recurs contenciós administratiu
La Junta Electoral Central (JEC) ha atorgat a l'Espai CiU-PDECAT, que encapçala Roger Montañola, el 100 % dels drets electorals de la coalició Junts per Catalunya per a les eleccions generals del 23J. Tot i això, la formació de Jordi Turull i Laura Borràs (JxcCat) ha tret importància als efectes d'aquesta resolució perquè consideren que va passar el mateix a les últimes eleccions al Parlament i ells van obtenir 32 escons mentre que el PDeCAT no en va treure cap.
En les eleccions del 10 de novembre de 2019, es van presentar formalment en coalició el PDeCAT i JxCat, que llavors formaven part d'un mateix espai unitari, fins que un any després es van separar per discrepàncies estratègiques. En trencar-se la seva unitat, el grup parlamentari en el Congrés va quedar dividit: quatre diputats es van mantenir fidels al PDeCAT, mentre que els altres quatre van passar a representar a JxCat.
Ara, amb aquesta posició, la JEC tomba la resolució prèvia de la Junta Electoral de Barcelona, que va establir que els drets electorals havien de repartir-se al 50 % entre les dues formacions, la qual cosa va ser recorregut pel PDeCAT.
El recurs del PDeCAT: el pacte tenia una clàusula de reserva dels drets
El PDeCAT va presentar davant la JEC un recurs contra l'acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, en el qual al·legava que li corresponia el 100% dels drets electorals, ja que el pacte de coalició que va subscriure amb JxCat en 2019 incloïa una "clàusula de reserva de la totalitat dels drets" per al seu partit.
El PDeCAT va al·legar també davant la JEC que, de cara a les eleccions generals del 23 de juliol, li corresponia el 100% de la bestreta electoral prevista en la Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG). Tanmateix, Junts donava suport al criteri de la Junta Electoral Provincial de Barcelona per entendre que "tots els candidats eren de la coalició electoral i no dels partits que la integraven", raó per la qual consideren que havia de prorratejar-se els drets en un 50% per a cadascun.
Espci CiU-PDeCAT rebrà la quantitat íntegra de l'avanç electoral
Per a la JEC, el pacte de coalició en 2019 era "clar i explícit" en assenyalar que els drets electorals que es generessin dels resultats electorals corresponien íntegrament al PDeCAT, de manera que en les següents eleccions equivalents, tant si el PDeCAT anava en solitari com en coalició amb altres partits, li correspondria el 100% dels drets electorals que hagi obtingut.
En la resolució també reconeix el dret d'Espai CiU-PDeCAT a percebre la quantia sencera de l'avanç electoral previst en l'article 127 de la Llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) pels resultats electorals de 2019, i li ho denega a Junts de cara als comicis del 23 de juliol. Amb aquesta resolució acaba la via administrativa, però existeix la possibilitat de presentar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) en el termini de dos mesos.
