Roger Alier, home savi, comunicador i divulgador, deixa un gran buit al món de l'òpera i la lírica
FRANCESCA PUIG
Roger Alier era un apassionat per la música, especialment de l'òpera. Erudit sobre tots els temes que hi fan referència, ha mort als 81 anys. Sempre recordarem la seva presència discreta, fins fa pocs dies, als patis de butaques del Liceu o del Palau de la Música. Fa pocs dies era a l'estrena de Il Trobatore, a la Faràndula dels Amics de l'Ópera de Sabadell.
Lligat al món de l’òpera, als mitjans de comunicació musicals i a la Universitat de Barcelona, va consagrar gran part de la seva trajectòria i bibliografia al Gran Teatre del Liceu. Va ser historiador i gran divulgador de la música clàssica com escriptor i a la premsa escrita, la ràdio i la televisió.
Ja no podrà ser a la cerimònia de lliurament de la Medalla d’Or del Liceu que li han concedit recentment, però se'l recordarà amb estima en els ambients musicals. Molts evocaran també les anècdotes que va protagonitzar, de les quals n'hem fet un petit recull.
Una vida consagrada a la música
Va néixer a Los Teques, Veneçuela, el 1941, fill del psiquiatre exiliat Joaquim Alier. Amb la seva família va viure a Nova York, a Brisbane, Austràlia, a Nova Guinea i a l’illa de Java. Va tornar amb deu anys a Barcelona: ja sabia música perquè la seva mare el formava, però un cop aquí, va continuar els estudis i el 1979 es va doctorar per la UB amb la tesi ‘L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII’.
El 1987 va guanyar la plaça de professor titular i va fer de crític musical a publicacions catalanes com Serra d’Or o el diari Avui, i estrangeres com Opera. Juntament amb Fernando Sans Rivière i Marc Heilbron el 1991 va fundar la revista ‘Ópera Actual’, que va dirigir fins al 2000.
Un any després, el 1988, el vam veure al programa concurs 3 x 4, presentat per Julia Otero. Hi va participar per explicar qui va ser el compositor Johann Strauss.
Era una veu autoritzada per a parlar d'òpera a ràdio, televisió o premsa. També era autor de biografies de compositors i traduccions sobre lírica i música clàssica, i va dirigir una secció de música en una editorial. Era també membre de consells assessors d’entitats musicals i operístiques, com Amics de l’Òpera de Sabadell, Fra Diavolo, Conservatori del Liceu i Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya, i acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Quan el Gran Teatre del Liceu va fer 150 anys, professionals i afeccionats es van quedar sense celebració perquè el foc l'havia tornat a destruir. Roger Alier va explicar a L'Informatiu les diferents etapes de la història del teatre.
Sempre assequible i amb bon sentit de l'humor
A Roger Alier sempre se'l podia veure assegut a platea al Liceu i d'altres teatres el dia de l'estrena d'una obra. Quan algú se li acostava, sempre obtenia un bon consell sobre què escoltar. Li feia molta gràcia que li preguntessin per melodies que es feien servir per anuncis de televisió. Li preguntaven a quina obra pertanyia i ell contestava amable, però amb ironia que calia fixar-se en alguna cosa més que la música de la publicitat a la tele.
Era tan proper amb tothom que en més de dues i tres ocasions li van arribar a preguntar quina composició podien posar, per exemple, pel casament d'una filla. Alier responia sempre que 'Il matrimonio segreto' de Cimarosa, una obra adient però poc coneguda.
Quan Roger Alier va escoltar òpera per primera vegada, només tenia 19 anys. L'obra era Il barbiere de Siviglia, de Rossini. En acabar la primera part, Alier va comentar que 'això de l'òpera és un avorriment, no tornaré mai més'. Per sort, no va marxar del teatre, i va continuar escoltant. Però tot va canviar inesperadament al cap de poc: després de sentir cantar l'ària 'Una voce poco fa', va quedar enamorat per sempre més del gènere.
Aquesta darrera anècdota la va explicar moltes vegades amb la seva habitual simpatia. Però en va protagonitzar moltes més. Podem recordar la seva gran generositat quan Pavarotti va venir a cantar al Liceu. Alier va portar fins a la porta del teatre un teclat elèctric i va passar-se hores tocant diversos temes perquè a les persones que van fer cua durant tota la nit, l'espera no se'ls fes tan pesada.
Alier sempre era a punt per atendre els mitjans i parlar de tot el que fa referència a l'opera. Per exemple, què en pensava d'òperes poc representades, que el públic en general coneix menys.
El seu coneixement era tan ampli que va fer de director escènic en més d'una ocasió. Per exemple, a Manresa: el vam poder entrevistar en ocasió del 250 aniversaRi del naixement de Mozart. Roger Alier va traduir el recitatiu de 'Il re pastore' i se'n sentia molt content. Sempre animava el públic a assistir, encara més com a aquesta obra, que considerava que no havia estat prou valorada per la història.
Apropar l'òpera a tots els públics era una iniciativa que el complaïa. Va ser a l'espai cultural Atención Obras en que ens va parlar de l'amor a l'òpera.
Sens dubte, queda un gran buit al pati de butaques. El Gran Teatre del Liceu li dedicarà les pròximes funcions, de ‘L’Incoronazione di Poppea’, de Monteverdi. Els homenatges a aquest gran impulsor de l'òpera segur que succeïran a les diverses entitats musicals de Catalunya.
