ERC aspira a estabilitzar-se després de la davallada de les municipals
- Esquerra demana a tothom que vagi a votar perquè si no "les coses empitjoraran"
- Llistes d'ERC a Catalunya per a les eleccions generals 2023: els candidats
- Gabriel Rufián lidera, per cinquena vegada consecutiva, la candidatura d'ERC al Congrés per Barcelona
NADIA SOMOZA
Una participació massiva a les eleccions. És el clam que es fa des de l'independentisme català de cara al 23 de juliol. ERC i Junts deixen de banda per uns dies els retrets, com va demostrar l'aliança entre Trias i Collboni a Barcelona, amb la mirada posada a un possible govern PP-Vox. El candidat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha estat taxatiu: demana a tothom que vagi a votar perquè si no "les coses empitjoraran". En una entrevista al Cafè d'Idees assegura "M'és igual si és a ERC, a Junts o a la CUP, però que vagin a votar".
Candidats
Gabriel Rufián repetirà per cinquena vegada consecutiva com a líder de la candidatura d'ERC al Congrés per Barcelona. En l'última convocatòria, del 2019 els republicans van quedar en segona posició a la circumscripció barcelonina, per darrere del PSC, i van aconseguir 7 diputats dels 13 que van obtenir a tota Catalunya, on es van imposar globalment. Esquerra comptarà amb l'exconsellera Teresa Jordà com a número 2 de Rufián, i el tercer de la llista serà el periodista Francesc-Marc Álvaro.
Gabriel Rufián, líder de la candidatura d'ERC al Congrés per Barcelona
Resultats anteriors i enquestes
El partit reivindica els avenços aconseguits amb les negociacions amb el PSOE com l'indult als presos polítics, la llei d'habitatge, el salari mínim interprofessional (SMI), l'adquisició de nous drets per al col·lectiu LGTBI i la llei de l'audiovisual. Tanmateix, vol marcar distància amb el que anomena "l'estratègia del no a tot" d'altres formacions independentistes. ERC defensa un programa electoral amb la màxima de "Compromís en defensa de Catalunya".
La campanya de les eleccions la començaran i acabaran a Barcelona i la previsió és que també passi per Palamós, Manresa, Lloret de Mar, Tarragona, Cambrils, Lleida, Badalona, Sant Sadurní d'Anoia, l'Ametlla de Mar, Tàrrega, l'Hospitalet de Llobregat i Girona.
S’ha de tenir en compte que el Partit Socialista de Catalunya (PSC) es consolida com l'opció més votada a Catalunya per les eleccions generals del 23 de juliol. Segons la segona onada del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) els socialistes rebrien entre 16 i 18 escons, una xifra superior als 12 que actualment té al Congrés dels Diputats. L'enquesta rebaixa entre 8 o 10 els escons que rebria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que ara en té 13, i a Junts la deixa entre el d'entre 7 i 9 a Junts, dels 8 que té actualment.
Es recuperarà Esquerra després del fracàs de les eleccions municipals? A Barcelona, Ernest Maragall va quedar quart, amb 5 regidors, un resultat molt allunyat del de fa quatre anys, quan van ser la força més votada. I és que, donar oxigen al PSC amb els pressupostos o la defensa del català ha tingut conseqüències per als republicans, que ara veuen la necessitat de recuperar el lideratge de l'espai independentista marcant distàncies amb els socialistes.
Respecte al CIS, aquest dona la victòria al PP d'Alberto Nuñez Feijoó, amb una forquilla d'entre 122 i 140 escons. Molt a prop el PSOE, que tindria entre 115 i 135 diputats i la repetició de la coalició, ara amb Sumar, seria possible. Els de Yolanda Díaz serien tercera força i podrien aconseguir fins a 50 escons.
