Vox vol consolidar la seva presència a Catalunya a les Generals
- El PP estaria abocat a anar de bracet de Vox per governar després del 23-J
- Llistes de Vox a Catalunya per a les eleccions generals 2023: els candidats
Juan José Aizcorbe lidera la candidatura de Vox al Congrés per Barcelona
"Derogar totes les lleis de l'esquerra i reconstruir tot el que el Govern ha destruït". Aquest és el lema que centra la campanya de Vox. Un partit que es convertiria en indispensable, segons totes les enquestes, perquè el PP pogués governar en cas de guanyar les eleccions del 23 de juliol. En aquest sentit, Catalunya es convertirà en un dels cavalls de batalla tant des del punt de vista discursiu com a l'hora de consolidar la seva progressió en clau estatal.
Candidats
L'advocat de la família Franco, exmilitant del PP i exconseller delegat d'Intereconomia, Juan José Aizcorbe, liderarà la candidatura de Vox per Barcelona. L'exdiputada de Ciutadans, Carina Mejías, serà la número dos i, en tercer lloc, estarà José Antonio Gilabert, regidor a Sitges.
Aizcorbe, número dos als comicis generals de novembre del 2019, és llicenciat en Dret, va estudiar un màster en direcció i ha exercit de consultor i assessor jurídic per a empreses i organitzacions.
Als anys 80 va interposar diversos recursos contra les lleis de política lingüística a Catalunya i el 1982 es va presentar com a número quatre en les llistes de Força Nova, partit fundat per Blas Piñar, a les eleccions generals. També va ser dirigent del partit polític Juntes Espanyoles a Barcelona, del qual va dimitir en 1992 en propugnar la via de la dreta nacional i democràtica. L'any 1995 es vincula al Partit Popular dirigint el departament d'Estudis i Programes i l'any 1998 lidera el Partit Demòcrata Espanyol (PADE) a Catalunya.
Carina Mejías també és lletrada i amb anterioritat ha anat a les llistes de C's i PP. Entre 2012 i 2015 va ser diputada de C's al Parlament i entre 2015 i 2019 regidora a l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1999 va ser diputada del PP al Parlament. L'exdirigent es va donar de baixa de la formació taronja després de vuit anys al seu servei quan el partit va donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma el maig de 2020.
A Girona el candidat número 1 serà Ignasi Mulleras Vinzia. A Lleida, Eduard Pallerola Mora i a Tarragona Sergio Macián de Greef.
Resultats anteriors i enquestes
En les passades eleccions generals, les de l'11N de 2019, Vox es va convertir en la tercera força del Congrés amb 52 diputats i més de 3,64 milions de vots. El partit d'Abascal va obtenir dos escons a Barcelona i es va situar com a setena força a Catalunya, per davant de Ciutadans. Un total de 240.294 catalans van votar a la formació, és a dir, el 6,3% del cens. En l'àmbit provincial, els únics territoris on la ultradreta no va aconseguir superar el 3% del vot van ser Lleida i Girona a Catalunya i Guipúscoa i Biscaia al País Basc. Malgrat ser una de les comunitats que ha aportat un diputat de Vox a l'hemicicle estatal, Catalunya (3,6%) ha estat el segon territori on menys ha triomfat el discurs de la ultradreta.
Encara que el mapa del percentatge de vot de Vox a Catalunya és pràcticament incolor, algunes taques verdes marquen els cinc pobles on Vox va aconseguir més d'un 10% del total dels vots: Sant Climent Sescebes (14,63%), Canejan (13,11%), Talarn (12,88%), Alfara de Carles (10,55%) i Querol (10,17%). El primer a Girona, el segon i el tercer a Lleida i el quart i el cinquè a Tarragona. En cap poble de la província barcelonina els d'extrema dreta van convèncer a més d'un 10% de l'electorat.
Pel que fa a les eleccions municipals del 28M, Vox va entrar a les quatre capitals de província i les principals ciutats catalanes i va passar de tres regidors a més de 130. Al districte de Nou Barris van fregar el 9% dels vots. La candidatura de Gonzalo d'Or Polit va superar el 7% dels sufragis a Sarrià-Sant Gervasi, el districte més adinerat de la ciutat. Va aconseguir el 6% dels suports a Les Corts i quasi el mateix percentatge al districte d'Horta-Guinardó i Sant Andreu. El seu pitjor registre el va tenir al barri de Gràcia, on es va situar en setena posició, amb el 3% dels sufragis.
Amb l'objectiu inicial de "recollir el vot de la dreta desencantada amb les polítiques del PP", Vox resumeix el projecte en la defensa de la unitat de l'Estat espanyol i s'autoqualifica com a antítesi de l'independentisme català.