Els desnonaments, una mica més difícils pels grans propietaris
- Els grans tenidors hauran de passar per una mediació abans d'interposar una demanda judicial
- S'activen les 87 oficines d'Ofideute, el servei d'assessorament i mediació de la Generalitat, per evitar desnonaments
- L'any passat es van executar 8.574 desnonaments a Catalunya, 6.160 per l'impagament dels lloguers
Els grans tenidors ho tenen, a partir d'ara, una mica més difícil a l'hora de poder fer fora algú del pis on viu. D'acord amb la nova llei d'habitatge aprovada al Congrés, la Generalitat obliga els propietaris titulars de més de 5 habitatges a passar per un procés d'intermediació abans de poder interposar una demanda judicial per desnonar. Una d'aquestes alternatives és el que es coneix com a lloguer social.
Tornen a repuntar els desnonaments
Només l'any passat hi va haver 8.574 desnonaments per via judicial, la majoria, 6.160 van ser per l'impagament dels lloguers segons les dades del Consell General del Poder Judicial. Unes dades que encara estan lluny d'abans de la pandèmia, quan les xifres va arribar en el pitjor moment de la crisi immobiliària, el 2016, a les 16.000 execucions.
Les mesures extraordinàries per la crisi sanitària van frenar els desnonaments, però l'actual encariment de tipus d'interès, i especialment l'encariment dels lloguers, podria tornar a accelerar els procediments judicials. El primer trimestre d'enguany es van fer 1.715 desnonaments, 1.240 per lloguers.
Activació de les oficines d'Ofideute
L'objectiu del Govern amb aquesta mesura és que es pugui "garantir el tret a l'habitatge de tothom", segons explicava la consellera de Territori, Ester Capella, en una entrevista a 'El Periódico'. Jugaran un paper clau en aquest sentit les 87 oficines d'Ofideute, el servei d'assessorament i mediació de la Generalitat, que ja atén actualment les situacions de sobreendeutament. Segons Capella, els grans tenidors hauran de passar per aquestes oficines abans de recórrer al desnonament.
La nova llei d'habitatge també deixa clar que queden prohibits els desnonaments sense data i hora predeterminada, una demanda històrica dels moviments implicats. També s'inclouen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de 2 anys, i s'estipula l'accés obligatori als procediments de solució extrajudicials per a les persones vulnerables.
La PAH lamenta precisament que la nova normativa preveu l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”. A parer seu, consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional.
