Repassem les propostes més rellevants dels partits per les eleccions del 23J
- Aquests són alguns dels temes que han marcat la campanya i que poden decidir el vot dels electors
- Compara els programes electorals amb el comparador d'RTVE
- Més informació de la campanya electoral de les eleccions generals al web de RTVE Eleccions 23J
Els partits enceten la recta final per les eleccions d’aquest 23 de juliol de 2023. Després d’unes setmanes intenses de campanya electoral, carregades de retrets, recopilem les mesures proposades per cada partit en matèria d’habitatge, economia, infraestructures, sanitat i medi ambient, entre d’altres. També pots consultar els diferents programes electorals en el comparador d'RTVE.
Habitatge
L’habitatge s’ha convertit en un dels principals protagonistes de la campanya. Les formacions d'esquerra són les que més èmfasi han posat en la necessitat de potenciar el lloguer social. El PSOE aposta per construir més de 180.000 habitatges d'aquesta tipologia. Sumar, a més, planteja la creació d'un ministeri de l'habitatge. La CUP va més enllà i exigeix que se sancioni els grans tenidors si es neguen a fer-ho. Altres partits també inclouen mesures per afavorir els llogaters en general. ERC i Junts volen recuperar la deducció pel lloguer en l'IRPF.
Els partits conservadors, en canvi, aposten directament per derogar la llei de l'habitatge, vigent des del maig. El PDeCAT-Espai CiU ho demana i també el PP i Vox perquè, diuen, que s'està atacant la propietat privada.
Economia
Sumar, el partit de Yolanda Díaz, és el que inclou potser les propostes més innovadores per seduir a l’electorat. Oferir una herència universal de 20.000 euros per a tots els joves que compleixin 18 anys, establir una cistella de la compra bàsica a preus assequibles o una jornada laboral màxima de 37,5 hores sense reducció de salari són les més rellevants.
En matèria d'impostos, el PP aposta pel control del dèficit i el deute fiscal i la reducció de la pressió fiscal. A més, els populars aposten per reindustrialitzar l'economia fent un millor ús dels fons europeus.
En el marc de l'estabilitat pressupostària, ERC vol impulsar una nova distribució del marge de dèficit que tingui en compte la participació de Catalunya en la despesa associada a l'estat del benestar. Demana ple reconeixement de la Banca Pública de Catalunya i millorar l'accés de les PIMES a la contractació pública.
Miriam Nogueras (Junts) vol modificar el sistema de finançament de la Generalitat amb la finalitat de "compensar-la per la insuficiència de recursos" rebuts en els últims 9 anys, i per a incorporar el "cost de la vida" en el càlcul de les necessitats de recursos de cada territori. D'altra banda, reclama a l'Estat que inverteixi a Catalunya "en funció del pes del PIB català respecte del PIB de l'Estat", i que en cas que no executi les inversions pressupostades, estableixi "compensacions". En aquest sentit, exigeix "el pagament immediat del deute que manté amb la Generalitat de 759 milions d'euros". Respecte a altres qüestions, Junts també planteja fer una reforma dels delictes de malversació i desordres públics i de diverses lleis: la llei de memòria democràtica, la llei de secrets oficials, la llei mordassa, la llei d'amnistia, la llei del CGPJ, entre altres. També proposa estendre el dret de sufragi dels 18 als 16 anys.
Pensions
En l'apartat de les pensions, el manteniment del poder adquisitiu és un punt clau per a la majoria de les formacions, i també la sostenibilitat del sistema. PSOE i Sumar coincideixen a blindar la revalorització agafant com a referència l'IPC, sense cap topall. Junts demana revisar l'increment anual, sí, però tenint en compte, també, el cost de la vida de cada territori. Esquerra proposa, entre altres mesures, rebaixar l'edat ordinària de jubilació als 65 anys i la CUP encara la retalla més: als 60. El PP aposta per la motxilla austríaca, on les empreses i els empleats fan aportacions que els treballadors poden rescatar en cas d'acomiadament o a la jubilació. Una idea que també porta al seu programa el PDeCAT-Espai CiU.
Ocupació
El salari mínim interprofessional aglutina una bona part de les propostes en l'apartat de l'ocupació. Ara mateix està fixat en 1.080 euros bruts mensuals en 14 pagues, és a dir, 15.120 euros bruts anuals. El PSOE vol que arribi al 60% del salari mitjà. Per tant, hauria d'arribar als 1.215 euros bruts al mes. Sumar, per la seva banda, l'apujaria sistemàticament per sobre de l'IPC. Hi ha partits que a l'hora de parlar del salari mínim hi posen una xifra concreta de sortida: Junts, 1.319 euros, ERC, 1.250 euros i la CUP, 1.239 euros. El PP diu que respectarà la reforma laboral, tot al contrari de Vox, que la vol derogar. Finalment, el PDeCAT Espai CiU vol regular una tarifa plana reduïda durant dos anys per a col·lectius de treballadors autònoms que iniciïn una activitat.
Infraestructures
Respecte a les infraestructures, el PSOE proposa un tren d'Alta Velocitat a Astúries en 2023 i a Almeria en el 2026. També establir un pla d'electrificació de la Xarxa de Carreteres de l'Estat per als vehicles elèctrics.
El PP vol un pla de xoc a Rodalies, impuls dels corredors ferroviaris i millora de les infraestructures ferroviàries clau, de manera especial la connexió amb Extremadura.
ERC aposta per donar l'impuls definitiu al corredor del Mediterrani, fomentar la interconnexió ferroviària entre aeroports i ports i donar-los la titularitat catalana. El PDeCAT per la seva banda, demana exigir a l'Estat el pagament d'un deute de 3.367 milions d'euros que permeti a la Generalitat executar inversions en infraestructures. En matèria d'infraestructures, Junts planteja demandes com el traspàs dels aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell, dels ports de Barcelona i Tarragona, del Consorci de la Zona Franca, Rodalies, i la xarxa de carreteres.
Medi ambient
En matèria de medi ambient el PSOE proposa una llei per a involucrar els veïns dels municipis afectats en l'elecció de la localització dels parcs fotovoltaics i eòlics. També pretén revisar periòdicament i a l'alça els compromisos de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima. Sumar, per la seva banda, vol incrementar l'ambició de la llei, arribant al 55% de reducció d'emissions en 2030. També aposta per la rehabilitació de 500.000 habitatges (el 3% del parc de primer habitatge) a l'any perquè siguin 100% elèctriques.
ERC i el PDeCAT suggereixen el compliment de l'Agenda 2030 i el dels objectius de la descarbonització.
Vox rebutja "les imposicions globalistes" i pretén eliminar tota la despesa pública relacionada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030. El seu objectiu és derogar la llei de canvi climàtic i transició energètica i promoure la protecció del medi natural contemplant l'"interès dels espanyols". El PP tampoc compta amb grans mesures respecte al canvi climàtic. Vol impulsar la protecció dels espais naturals i la biodiversitat, especialment en els ecosistemes aquàtics i aiguamolls, com la Mar Menor, Doñana o les Taules de Daimiel.
Educació
En matèria educativa, PSOE i Sumar proposen un programa de gratuïtat de llibres de text i augmentar l'oferta d'educació gratuïta en l'etapa de 0-3 anys i en l'FP.
El PP suggereix reformar la LOMLOE, la llei educativa coneguda com a Llei Celaá. Juntament amb Vox, tots dos proposen implantar una EBAU comuna per a tota Espanya les condicions bàsiques de la qual i avaluació siguin fixades pel Govern. També planteja l'educació de zero a tres anys universal i gratuïta.
ERC, per la seva banda, defensa el model d'Escola Catalana i demana les competències exclusives en l'elaboració dels currículums de les etapes obligatòries i postobligatòries. Junts també defensa el model propi de Catalunya, amb el català com a llengua vehicular i d'ús preferent. També vol garantir la gratuïtat de l'escola dels 0 als 18 anys, promoure l'FP Dual o exigir el traspàs de la competència i els fons de les beques universitàries.
Sanitat
Les llargues llistes d'espera a la sanitat pública desesperen i el PSOE proposa establir per llei uns temps màxims d'espera de 120 dies per a intervencions quirúrgiques, 60 per a consultes externes especialitzades, 30 per a proves complementàries i 15 dies per al psiquiatre en menors de 21 anys. Sumar per la seva banda preveu augmentar anualment mig punt del PIB en despesa sanitària i incorporar als serveis sanitaris públics noves prestacions, com la salut bucodental, la nutrició, la salut òptica, la psicoteràpia, la teràpia ocupacional i la fisioteràpia.
El PP preveu un pla de xoc en Atenció Primària amb 1.000 places addicionals de medicina familiar i comunitària. Vox vol potenciar un únic sistema de formació especialitzada i pressionar perquè el desconeixement de les llengües regionals no sigui un impediment en l'accés a places.
ERC suggereix una sanitat pública i universal, amb un finançament adequat, el traspàs competencial en totes les matèries sanitàries i una fiscalitat especial per a productes relacionats amb la sanitat, inclosos els d'higiene femenina. El programa de la CUP proposa la defensa de la sanitat pública enfront de les privatitzacions.
Feminisme i drets LGTBIQ
Les esquerres, en concret el PSOE, anuncia la posada en marxa de l'Oficina Estatal de lluita contra discriminació en la Inspecció de Treball. També la llei orgànica de Representació Paritària de Dones i Homes en els Òrgans de Decisió i renovar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.
En contraposició, Vox proposa derogar la Llei de Violència de Gènere i promoure una llei que protegeixi a totes les possibles víctimes de violència en l'àmbit domèstic. També vol suprimir el Ministeri d'Igualtat i crear en el seu lloc el Ministeri de Famílies i dedicar la seva despesa a altres serveis públics.
Respecte als drets LGTBIQ, el PSC promou un pacte d'estat contra la LGTBIfobia i agilitzar els processos d'adopció nacional i intensificar la signatura de tractats d'adopció internacional.
Vox vol garantir la impossibilitat de tractaments hormonals i la cirurgia de canvi de sexe en els menors d'edat i derogar lleis LGTBIQ+ o la Llei Trans, com també ho vol fer el PP.
