Què han votat els partits catalans al Congrés aquesta legislatura?
- ERC i PDeCAT han aprovat, s’han abstingut i s’han oposat les mateixes vegades, però en diferents lleis
- La CUP és la que menys suport ha donat a les lleis principals i Junts les mateixes a favor i en contra
Des dels ERTO durant la pandèmia a la llei d’habitatge, els partits catalans al Congrés han donat un suport desigual de les lleis que s’han tramitat al Congrés aquesta última legislatura, una de les més accidentades: una pandèmia que va obligar a prendre mesures econòmiques i laborals d’emergència, un volcà que va esclatar que va obligar a prendre mesures d’emergència o una guerra a l’est d’Europa a tocar amb Rússia que va fer esclatar els plans de recuperació postpandèmics.
El primer govern de coalició de la democràcia ha hagut de fer números cada cop que volia sumar suports i aprovar qualsevol llei que tingués sobre la taula, moltes vegades per manca d’acord del seu propi soci a l’Executiu. Tot i la diversa composició de l’últim Congrés, la legislatura ha estat molt prolífica en noves lleis: algunes més polèmiques que d’altres. I què han votat els partits catalans a Madrid? Quin tipus de suport han donat al govern en les lleis més destacades?
Fent una anàlisi de les 10 lleis clau en aquest període incloses les seves reformes, els partits catalans han votat de manera desigual aquesta última legislatura. De les lleis més destacades d’aquesta legislatura, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i PDeCAT (-Espai CiU, en aquestes eleccions) han aprovat (10 de 13), han votat en contra (2 de 13) i s’han abstingut amb el mateix nombre de lleis (1 de 13).
Tanmateix, ERC ha votat a favor de les lleis més econòmiques i socials, i ha anat en contra de la sonada reforma laboral (que va passar gràcies al vot erroni d’un diputat del PP) i la reforma de la Llei de Llibertat sexual, més coneguda com de “llibertat sexual”. I es va abstenir amb la llei de memòria democràtica.
D'aquesta manera queda palès que en les lleis de més pes en aquest darrer període legislatiu ERC ha estat soci col·laborador de l'executiu de Sánchez i Unides Podem.
Sobre les abstencions, Junts és el partit que més s’ha abstingut entre aquestes lleis: es va abstenir contra la reforma de la llei de llibertat sexual, la llei trans i la llei que topava el preu del gas durant la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna. Li segueix la CUP que es va abstenir amb la reforma de l'IMV i la llei del només sí és sí. El partit que menys s'ha abstingut ha estat el dels postconvergents: només es va abstenir amb la llei d’impostos a la banca i energètiques.
El PDeCAT, Junts i la CUP van marcar la seva oposició a la llei de l’avortament i la de l’habitatge: tots van votar en contra com es pot veure al gràfic. Junts per Catalunya és el segon partit que més ha votat en contra (5 de 13) d'aquestes lleis després de la CUP (7 de 13). Aquests dos últims també van votar contra la reforma laboral i la llei de memòria democràtica. Els de Puigdemont també es va oposar a la segona versió de la norma de l’ingrés mínim vital, mentre que la CUP va prémer el botó vermell contra la revalorització de les pensions en funció de l’IPC i els ERTO durant la pandèmica.
Només hi ha una llei de les destacades que va tenir la llum verda de tots els partits: la primera norma que apujava l’ingrés mínim vital.
