Cinc apunts de Roger Justafré: una llicó magistral per fer bon teatre a la televisió
60 ayns en catala
- Roger Justafré ens va concedir una entrevista a casa seva el febrer d'enguany, en la que explica com cal enregistrar el teatre per emetre'l a televisió
- Una lliçó magistral d'aquest gran coneixedor de l'escena, la dramatúrgia i la pantalla petita, un procés de creació que ell vivia amb gran passió
FRANCESCA PUIG
Roger Justafré, mort aquest 1 d'agost als 79 anys, va ser realitzador de molts programes, sèries, especials, musicals i infantils de TVE Catalunya des del 1972 fins a la seva jubilació, el 2002. Quan es tractava d'obres de teatre per a la pantalla petita intentava adaptar l'obra ell mateix, i si podia dirigir-la i realitzar-la. Des de ben jove gaudia del teatre i n'escrivia obres.
Sortosament, ens va concedir una entrevista a casa seva el febrer d'enguany, en la que explica com li agradava enregistrar el teatre per emetre'l a televisió. Dedicava dies a estudiar cada obra, i ara, aquestes paraules sobre el teatre català i la televisió, són una lliçó magistral que volem compartir. Clar i català i sense embuts, com ell sempre parlava, qui va ser realitzador, director i dramaturg, explica el seu parer sobre teatre català i televisió.
1. Treballar de valent per a aconseguir captar el que passa a l'escenari
Roger Justafré recorda com es preparava per enregistrar l'obra de teatre, a consciència i pel té un record pels equips que havien d'esmerçar tantes hores en una sola obra, ja que l'arribava a gravar tres vegades amb quatre càmeres diferents. Per això nomena els muntadors amb els que va treballar, -especialment recorda Joan Ramon Caparrós, 'Capa', i Cisco Coma-, per les llarguíssimes jornades de muntatge per acabar cada programa. També nomena grans actors dels nostre país i com va gaudir de dur a la pantalla Quartett, de Müller.
2. Omplir-se de teatre per a deixar l'espectador bocabadat
El coneixement escènic i l'amor de Roger Justafré pel teatre li van permetre comunicar a l'espectador el que succeïa a cada obra i aconseguir que no deixes de veure el programa. També adaptava obres de teatre i les dirigia, si es gravaven als estudis de TVE. Deia que cal omplir-se del què passa dalt l'escenari, als assajos o representacions, per després poder-ho transmetre, i que l'espectador quedi bocabadat.
3. Adaptar l'obra per a televisió, aprendre-la de memòria, i després, gravar
Fer teatre per a televisió no és plantar la càmera i gravar: Roger Justafré considerava imprescindible intervenir quan més milor, si podia ser fent gairebé tots els papers de l'auca, des d'adaptar-la i dirigir els actors i realitzar-la. Explicava que el millor per a poder fer tots els plans correctament, el millor era aprender-la de memòria
4. Comptar amb bones companyies de teatre
L'aparició el 1976 de la nova companyia Teatre Lliure, fundada com a cooperativa, va representar per a Roger Justafré, un renaixement del teatre català, un teatre en català nou i modern, obert a autors de tot el món. La col·laboració amb el Lliure i televisió es va inaugurar amb Leonci i Lena, de Georg Büchner, en una representació que va agradar moltíssim el realitzador.
5. Apostar: 'La televisió és cultura i TVE ha de ser com una Universitat'
Roger Justafré ha estat un gran aficionat a la televisió 'a la carta', ara RTVE Play. Opinava que la televisió és cultura i que TVE hauria de ser com una Universitat. Recorda obres magnífiques que va realitzar a televisió com Conversió i mort de Quim Federal, de Salvador Espriu, La Dama del mar, d'Henrik Ibsen, o Vent de garbí, de Maria Aurèlia Capmany. També fa referència als actors que amb ell, van sortir per primera vegada a televisió i que ara són grans de l'escena catalana: Juanjo Puigcorbé, Viqui Penya, Ramon Madaula, Sílvia Munt... En diu 'els meus nens'.
- De les obres de teatre de Roger Justafré enregistrades per a TVE en podeu gaudir en obert i gratuïtament a RTVE play de teatre de l'Arxiu. Els seus programes els trobareu al portal d'Arxiu.
