Roger Justafré, director i realitzador històric de TVE Catalunya, ha mort als 79 anys
- La família de Roger Justafré ha comunicat que l'històric director i realitzador de TVE ha mort aquest dimarts als 79 anys
- Tot RTVE Play Catalunya és ple dels seus programes, especialment l'Arxiu, on cada cop que trobava un nou treball seu recuperat, se n'alegrava i en gaudia moltíssim
Roger Justafré ha mort als 79 anys i la seva família ho ha fet saber dimarts 1 d'agost, dient que 'ha sortit d'escena. No us entristiu, perquè només es tracta d'un interludi. Ens deixa, però, les seves memòries 'De joven promesa a vieja gloria. Recuerdos revueltos de un teatrero' i totes les seves obres de teatre, contes, programes com a realitzador, director i guionista de RTVE, i tot el seu amor'. El comiat serà en família i proposen fer-li un acte de record i homenatge més endavant.
Unes paraules que tot i recordar-nos-el tal com era, entristeixen la professió per la gran vàlua d'aquest pioner i inventor de la televisió, sobretot del seu estimat teatre a televisió i per descomptat, de la primera televisió en català. També us volem parlar d'altres treballs que va fer en el nou llenguatge televisiu que des de Miramar s'anava creant i que implicava la música, l'escena, el text, la imatge. Per Roger Justafré, a qui agradava que s'anomenés amb els seus dos cognoms, era un tot, era art. El realitzador va nèixer a Barcelona, fill de pare empordanès i mare cubana d'arrels catalanes.
Una trajectòria plena, que omple a vessar al nostre Arxiu històric
Tot RTVE Play Catalunya és ple a vessar dels seus programes, especialment l'Arxiu, que ell seguia i on cada cop que trobava un nou treball seu recuperat online, se n'alegrava moltíssim i el gaudia, el tornava a veure i recordava com s'havia gestat.
Del realitzador i director Roger Justafré trobem en primer lloc moltes obres de teatre, la seva gran passió juntament amb la música i la professió a la televisió, entre les obres de TVE Catalunya. La primera de totes és Woyzeck, que va realitzar el 1975, tres anys després d'entrar a treballar a Miramar, en l'espai Taller de teatre. Es va emetre el febrer del 1976.
Al més de juny del mateix 1976 es va estrenar al mateix espai i també realitzada per Roger Justafré l'obra Gente bien, de Santiago Rusiñol, que tot i el títol és en català. Bé, en català quan no parlen alguns dels protagonistes, l'alta burgesia catalana de principis de segle, que l'autor retratava amb molta ironia. Hi actuen Mercè Bruquetas, Carme Elias, Pau Garsaball, Vicky Peña, Paquita Ferrandiz i Rafael Anglada, entre altres.
Després vindrien tant títols que és impossible enumerar-los tots aquí, com La dama del mar, Vent de garbí, Marina, La Dida, però el darrer, del que n'estava orgullosíssim, és Quartet, de Müller, i que va realitzar amb el Teatre Lliure, el 1994 i amb la gran Anna Lizaran de protagonista. És una versió actualitzada de Les amistats perilloses, de Choderlos de Laclos.
En una entrevista de Roger Justafré quan ja feia 20 anys que era jubilat, el realitzador ens va explicar que el teatre per a televisió s'ha de fer bé, molt bé, que arribava a veure una obra fins a una desena de vegades o més, per a saber on col·locar les càmeres, què enregistrar en un pla o un altre, com gravar cada escena i gest dels actors per a transmetre-ho al públic. Una gran cura i dedicació, estima i passió per fer un enregistrament molt més que correcte: volia que l'espectador ho visqués i que després s'animés a anar al teatre.
A més de al Taller de Comèdies, va treballar als programes de teatre Teatre, Novel·la i Històries Obertes. I és clar, als estimats i recordats primers infantils en català de la televisió, com Terra d'escudella i entre altres, Quitxalla i Barri Sesam.
La música, una altra passió de Roger Justafré
Del Gran Teatre del Liceu en podem trobar enregistraments del realitzador, una feina tan acurada com la del teatre. Era tal la seva dedicació que va aconseguir que als càmeres, que treballaven en l'enregistrament o la retransmissió, els deixessin assistir als assajos. Li va costar molt, assegurava, ja que no els deixaven, però finalment ho va obtenir, perquè volia que coneguessin l'òpera, per exemple, per a poder filmar encara millor.
Recordem un recital que Roger Justafré va realitzar en coordinació amb Montserrat Minobis, el de la soprano Victòria dels Àngels en el seu retorn al Liceu després de 25 anys de no actuar-hi.
Une altre musical que va dirigir i realitzar Roger Justafré va ser l'especial Núria Feliu, 60 anys a Sants, i que repassava la trajectòria de la cantant i el seu programa Al caliu de la Feliu, que va realitzar Antoni Chic.
Les sèries, les seves i les que realitzava amb altres guionistes
Una de les grans obres que uneix dues dels dos afectes als quals Roger Justafré va ser fidel tota la vida, com a TVE, puntualitzava-, és la música. Una de les sèries que va escriure va ser Gaudí i la música, que podeu veure completa en l'enllaç. Usa en destaquem el capítol especial, a continuació, d'aquest programa musical rodat en les obres d'Antoni Gaudí i amb músics, grups i intèrprets tocant peces clàssiques o modernes, al gust del seu autor, ja que la realització, direcció i guió són de Roger Justafré.
En castellà va dirigir la sèrie Querido Cabaret, que codirigia amb Guillermina Motta, i que ella presentava també amb Ovidi Montllor i Teresa Manresa.
Precisament a l'esmentada Montserrat Minobis la recordava el realitzador, com a Lluís Quinquer, per la magnífica sèrie L'Odissea, el primer programa de llibres de la televisió que es va fer a tot l'estat. I en català, però que ens apropava, com el títol indica, a la literatura d'arreu.
Dramaturg premiat i molt reconegut per la professió teatral
Seria realitzador posteriorment, però és l'autor d'una obra que el 1972, l'any que Roger comença a treballar a TVE, La sacerdotisa del bosque de bolonia. La va realitzar Lluís Maria Güell i la van interpretar Marisa Paredes, Roberto Martín, Carles Velat, María Francés i Carlos Ibarzabal.
Per ell, tot anava lligat, la televisió, el teatre, la música, la interpretació. Gran coneixedor del món de l'escenari des de petit, no esmerçava esforços, investigava i estudiava cada pas perquè, com diem , l'espectador tingués ganes de gaudir en directe tot el que l'art de la representació transmet.
Per Nadal de 1976, Roger Justafré va agafar ell mateix el micròfon per entrevistar Josep Tomàs Cabot, autor de la novel·la Piquet d'execució, i a Joan María Acarín, que adaptava l'obra per a televisió. No era un entrevistador qualsevol: coneixia perfectament el medi que calia fer traspassar de la pantalla petita al cor dels espectadors de TVE Catalunya.
