El finançament autonòmic, cavall de batalla de la investidura
- Un estudi de Fedea situa el saldo negatiu de Catalunya en 2.168 milions d'euros l'any 2021
- El Govern denuncia que Catalunya és la tercera CCAA que més impostos paga però la desena en recursos rebuts
Madrid, Catalunya i les Balears són les úniques comunitats de l'Estat que fan una aportació neta al sistema de finançament autonòmica. Segons el darrer informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), en el cas de Catalunya el saldo negatiu va ser l'any 2021 de 2.168 milions d'euros. Per davant, només se situa Madrid, amb una aportació de 6.313 milions al sistema. I encara en números vermells hi ha les Balears amb 334 milions. Tota la resta va presentar un saldo positiu entre el què va aportar a través dels impostos i els recursos obtinguts.
Això s'explica bàsicament perquè aquestes tres comunitats tenen unes majors rendes per capita. En total l'Estat va aportar a la resta de CCAA prop de 20.000 milions, dels que prop de 9.000 van procedir de Madrid, Catalunya i les Balears.
Liquidació final del model de finançament
Les dades de liquidació del model de finançament publicades pel mateix Ministeri d'Hisenda situen Catalunya com la tercera comunitat amb major esforça fiscal (3.153 euros per habitant de mitjana), només per darrere de Madrid (3.769) i Balears (3.248). Ara bé, si ens fixem en els recursos obtinguts després de passar pel filtre de solidaritat del sistema cau fins a la desena posició amb 2.848 euros obtinguts per càpita. La diferència de 305 euros per habitant s'eixampla fins als 595 si es té en compte el cost de la vida a Catalunya.
Les aportacions a la resta de comunitats suposen, a la pràctica, el 9% dels ingressos tributaris autonòmics de Catalunya. Per contra, segons Fedea, les regions que més es beneficien del sistema de finançament són les Canàries, on els ingressos d'aquest fons suposen més de la meitat dels seus ingressos totals, i Extremadura, on superen el 40%.
ERC rebutja el "cafè per a tots"
Les xifres del model de finançament, pendent de revisió des de 2014, s'han convertit en un dels cavalls de batalla pel suport independentista de cara a la possible investidura de Pedro Sánchez després dels resultats del 23-J. Des de les files republicanes s'insisteix a reclamar una negociació "bilateral" amb Catalunya que permeti posar fí al "dèficit fiscal català".
La secretaria general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha fet aquest cap de setmana seves les paraules del mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va rebutjar l'anomenat "cafè per a tots" i va deixar clar que no anirà a negociar de la mà de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Les comunitats liderades pel PP han estat les primeres a advertir que no pensen permetre que s'utilitzi el model de finançament com a "arma de mercadeig" polític. El president de Galícia, Alfonso Rueda, ha defensat fins i tot "armar un front polític amb altres comunitats perjudicades en cas d'una reforma del sistema". De moment, des de la Moncloa, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, insisteix a abordar la qüestió "des del diàleg amb totes les comunitats".
