El Parlament recorre al TC la llei estatal d'habitatge
- ERC, Junts i la CUP consideren que la normativa aprovada al Congrés a l'abril envaeix competències autonòmiques
- La cambra nomena Laura Castel i Héctor Sánchez com a nous senadors a proposta d'ERC
El ple del Parlament ha votat aquest divendres recórrer la llei estatal d'habitatge al Tribunal Constitucional (TC). La iniciativa s'ha aprovat amb els vots a favor dels impulsors de la proposta, ERC i Junts, i també de la CUP, mentre que el PSC i els comuns hi han votat en contra. La resta de grups, Vox, Ciutadans i el PP s'han abstingut.
Els partits independentistes fonamenten el recurs en un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que apuntava que part de la llei vulnera competències catalanes. La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al ple per explicar que el Govern de la Generalitat obrirà converses amb el govern espanyol per abordar la invasió competencial de la norma.
Durant el debat Junts i ERC s'han dirigit retrets creuats. Junts ha recriminat als republicans que votessin a favor de la llei al Congrés, mentre que ERC ha lamentat que durant la negociació amb el govern espanyol es van trobar "molt sols". Al seu torn, PSC i comuns s'han queixat que Junts utilitzi "com a excusa" la invasió competencial per oposar-se a "avenços socials".
Conflicte de competències
Segons el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, diversos articles de la norma són inconstitucionals perquè vulneren competències catalanes en matèria d'habitatge i urbanisme, així com el principi d'autonomia financera. La iniciativa que s'ha votat i aprovat aquest divendres planteja recórrer els següents aspectes de la norma:
- L'article 2 sobre les finalitats de les polítiques d'habitatge.
- L'article 15 sobre el dret d'accés a l'habitatge i l'ordenació territorial i urbanística.
- L'article 16 sobre l'habitatge protegit.
- L'article 17 sobre l'habitatge assequible incentivat.
- L'article 18 sobre la declaració de zones de mercat residencial tensionat.
- Els articles 27, 28 i 29 sobre els parcs públics d'habitatge.
- La disposició transitòria primera sobre els habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l'aprovació de la llei.
- La disposició transitòria segona sobre els objectius del parc d'habitatge destinat a polítiques socials.
- La disposició final setena sobre els títols competencials.
En declaracions a Ràdio 4, el portaveu del sindicat de llogateres, Enric Aragonès, ha lamentat que el que s'ha votat aquest divendres a la cambra catalana només faci referència a qüestions competencials, és a dir, que no entra a discutir una de les parts que consideren més urgents de la llei d'habitatge: la necessitat de regular del preu dels lloguers per evitar que continuin pujant sense fre.
Segons Aragonès, després que la Generalitat enviés al govern espanyol el llistat de 140 municipis que vol declarar com a més tensionats, ara la pilota està a la teulada de la Moncloa.
Pronunciaments antimasclistes
A l'inici del ple, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha condemnat i lamentat els darrers feminicidis a Catalunya, els passats 27 i 30 de juliol, en què van ser assassinades la Carla, a Girona, i l'Elena, a Barcelona.
Erra ha reiterat el compromís del Parlament amb l'erradicació de "qualsevol forma de violència contra les dones" i la voluntat de la institució de vetllar pel record de les víctimes. Posteriorment, i en compliment del protocol de dol del Parlament contra les violències masclistes, els membres de la cambra han guardat un minut de silenci davant la façana del Palau.
D'altra banda, la junta de portaveus ha demanat la dimissió del president suspès de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, i del president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras. El text llegit per la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, ha estat signat per Junts, ERC, PSC-Units, En Comú Podem i la CUP.
La declaració manifesta el suport a la jugadora Jennifer Hermoso davant "la conducta i actitud masclista" de Rubiales. I afegeix que els altres representants d'institucions esportives i concretament el president de la FCF, que li ha donat el seu suport, també haurien de dimitir: "aquestes actituds masclistes no poden representar unes institucions que han de tenir com a objectiu el combat de la violència masclista", diu la declaració.
Nous senadors autonòmics
El ple del Parlament també ha designat aquest divendrs els republicans Laura Castel i Héctor Sánchez com a nous senadors, en substitució de Pau Furriol i Adelina Escandell. Castel ha rebut 120 vots a favor i 20 abstencions, i Sánchez 94 a favor i 26 abstencions.
Els dos noms, a proposta del grup d’ERC, van ser aprovats com a elegibles amb el suport del PSC-Units, ERC i Junts. Vox hi va votar en contra i la CUP i ECP es van abstenir.
Els altres 6 actuals senadors de designació autonòmica són Antoni Poveda, Núria Marín i Eva Granados (PSC); Josep Maria Reniu (ERC); i Josep Lluís Cleries i Teresa Pallarès (Junts). Poveda, Cleries i Reniu van ser elegits el maig del 2021, Granados al setembre d’aquell mateix any en substitució de Manel de la Vega, i Pallarès i Marín a finals d’aquest juliol.
Protesta dels bombers voluntaris
Uns 300 bombers voluntaris de tot Catalunya s'han concentrat davant del Parlament per reclamar una cobertura sanitària "digna". El president de la Federació d'Associacions de Bombers Voluntaris de Catalunya, Miquel Mesegué, assegura que cal canviar el model i regularitzar el personal que ho desitgi.
Està previst que dilluns vinent Interior publiqui dues consultes per licitar una nova mútua d'assistència pels accidents que es produeixen durant el servei i un pla d'estalvi pels bombers voluntaris perquè tinguin aportacions anuals, com si fos un pla de pensions.
