L'amnistia que demana Junts: en què consisteix?, és constitucional?, a qui beneficiaria?
- Entre els juristes hi ha un profund debat sobre el seu encaix a la Constitució
- Sumar creu que té un "encaix" dins la carta magna i Junts també. El PSOE no es pronuncia
- L'únic precedent és la llei de 1977
Una llei d'amnistia és una de les demandes del sector independentista. Aquest dimarts des de Brussel·les, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, la va situar al centre de les condicions que reclama Junts per donar suport una investidura del socialista, Pedro Sánchez. Però, què significa una llei d'amnistia com la que reclamen els independentistes? A qui afectaria? Seria constitucional? Repassem les principals claus.
Què plantegen els actors polítics?
Tot plegat, Puigdemont planteja una llei d'amnistia a canvi dels vots del seu partit, en la línia del que també exigeix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Per una altra banda, el Govern espanyol té diferents visions. Si bé, la part socialista del Govern eludeix mostrar la seva posició sobre aquest tema i insisteixen que només actuen "en el marc de la Constitució", mentre que els seus socis de Sumar es mostren a favor de trobar un "encaix" legal per a aquest perdó general.
En què consisteix l'amnistia?
Encara que no es coneixen detalls del projecte d'amnistia que plantegen els independentistes, en general s'entén com una mesura de gràcia col·lectiva. Si bé l'indult només es concedeix a individus concrets una vegada hagin estat condemnats, per contra, l'amnistia afecta un grup major de persones hi hagi o no sentència.
Alguns experts insisteixen en una diferència cabdal: l'amnistia suposa un oblit legal i esborra els antecedents dels afectats (a diferència dels insults).
S'aplica "normalment per raons d'ordre polític de caràcter extraordinari" que sol incloure un canvi de règim, la fi d'una guerra civil o d'un període d'excepció, segons el Diccionari panhispànic de l'espanyol jurídic, de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). En el cas de la llei d'amnistia espanyola, de 1977, es va concebre per a posar punt final a la dictadura franquista.
Segons el Diccionari jurídic de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'exercici d'aquest "dret de gràcia" ha estat utilitzat, això no obstant, sobretot en l’amnistia i l’indult general, "com a instrument al servei de finalitats clarament polítiques".
Per a saber què busquen els partits independentistes, l'única referència recent és la iniciativa parlamentària que van presentar en 2021, sense èxit. En aquell moment, Junts, ERC, PDeCAT i CUP van registrar en el Congrés una llei per a amnistiar "tots els actes d'intencionalitat política, qualsevol que fos el resultat", des de l'1 de gener de 2013, la qual cosa inclouria, a més de l'1-O, als condemnats per la consulta sobiranista de 9 de novembre de 2014.
És constitucional?
Aquí s'obre un nou escenari que genera un debat profund d'interpretació entre els juristes sobre un encaix legal d'aquesta norma. D'entre aquells a favor de la seva legalitat esgrimeixen que "no hi ha un sol article de la Constitució que ho impedeixi", segons explicava en RNE Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Sevilla.
En aquesta línia s'han mostrat alguns polítics a favor d'aquesta via de negociació per poder arribar a un acord. "El que no està prohibit, està permès", resumia Jaume Asens, interlocutor de Sumar amb Puigdemont i advocat, sobre el fet que la paraula no aparegui en la Carta Magna.
Per una altra banda, hi ha juristes que consideren que "l'amnistia no té cabuda a la Constitució". En una entrevista a Las Mañana de RNE Xavier Arbós, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona assenyala que és "una qüestió molt controvertida": "La veritat és que l'amnistia no apareix en la Constitució (...) si no està en la Constitució no és perquè els constituents ho oblidessin, sinó perquè durant el procés constituent es van presentar esmenes per a incloure l'amnistia en la Constitució i aquestes esmenes van ser rebutjades".
No té cabuda l'amnistia a la carta magna, explica Arbós, perquè priva de manera radical al poder judicial d'una de les seves principals atribucions -jutjar i fer executar al jutjat-: "L'amnistia significa no ja el perdó, sinó el fet d'esborrar les atribucions del poder judicial". Així mateix, adverteix que podria derivar en una vulneració del principi d'igualtat. "Amb tota la cautela del món, perquè és una qüestió molt controvertida, l'amnistia no cap en la Constitució".
A qui beneficiaria?
Actualment, hi ha desenes de persones amb causes judicials pendents pel 'procés'. Entre ells estan membres de la Generalitat en el moment del referèndum de l'1-O, com el mateix Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tots ells fugits a Brussel·les, o Marta Rovira, secretària general d'ERC. Puigdemont i Comín estan condemnats per malversació i desobediència i s'enfronten a penes de presó si tornen a Espanya.
A més, també tenen causes pendents uns 40 alts càrrecs i càrrecs mitjans per participar en els preparatius del procés i la seva promoció internacional amb fons públics, 12 membres dels CDR encausats en l'Audiència Nacional i participants del moviment Tsunami Democràtic que va protagonitzar les protestes contra la sentència del 'procés' en 2019. Diversos d'ells s'enfronten a penes de presó.
Junts també va demanar incloure en aquesta hipotètica llei d'amnistia a Laura Borràs, presidenta del partit, i condemnada per fraccionar contractes per a beneficiar a un amic quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Segons l'associació independentista Òmnium Cultural, són un miler els "represaliats" que podrien acollir-se a l'amnistia, i segons Sumar, aquesta entitat els ha traslladat una llista d'unes 600 persones que es podrien veure afectades -entre les quals no estaria Borràs, han assenyalat-.
Hi ha precedents?
El precedent més clar a Espanya és el de la llei d'amnistia de 1977. Aquell text, impulsat pel Govern d'Adolfo Suárez en els primers passos de la democràcia, declarava amnistiats "tots els actes d'intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes" que haguessin estat perpetrats abans de 1976 i fins a dates més pròximes però amb algunes condicions. El text coincideix amb la iniciativa d'amnistia presentada pels independentistes en 2021.
La llei de 1977, aprovada amb amplíssima majoria i amb la sola abstenció d'Aliança Popular, incloïa en l'amnistia els delictes de sedició i rebel·lió, l'objecció de consciència en la prestació del servei militar, els actes d'expressió d'opinió a través de mitjans de comunicació, i en els seus punts més espinosos, els delictes "que poguessin haver comès les autoritats, funcionaris i agents de l'ordre públic" per a perseguir els actes inclosos en aquesta llei i "els delictes comesos pels funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones".
Associacions de memòria històrica i altres com Amnistia Internacional han denunciat durant anys que la llei d'amnistia ha impedit jutjar a criminals franquistes, com el policia conegut com a Billy el Niño, del qual es van denunciar cruels tortures. La llei de memòria democràtica de 2022 no va derogar el text de 1977, com demanaven aquestes entitats i partits com a ERC, i es va limitar a incloure que delictes com a crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura "tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables".
